En un moment com el present, quan escoltes o lliges a persones que han arribat a on ara estan i que, a més, estan centrades en els projectes que porten en la seua vida i en l'obertura a experiències noves i, fins i tot, en camps que ara desconeixen (però en què no els importaria posar part del seu temps creatiu), la veritat és que u se n'ix amb un alé de vida i de ganes de treballar i reforçat per eixe esperit de superació, de treball, d'esforç, de ganes de viure amb un ideal, etc.
M'estic trobant escriptores que són una preciositat de persones: no tenen una prepotència que es divise a més de quaranta quilòmetres, ni una timidesa que u no sàpia on s'ha encalat. Al contrari, trobes que són autèntiques, que et parlen sincerament, "frontalmente" (com m'escrivia una amiga) i sense deixar-se dur pel pellet ni per lo políticament correcte o lo que està de moda i, per descomptat, posant a ratlla els intents de manipulació o de condicionar la seua vida.
M'és fàcil contactar, intercanviar, suggerir-los, rebre les seues propostes o les seues iniciatives, etc. amb els braços oberts i com si es tractaren d'un amic a qui veig pel carrer i tot. Trobe que coincidim en molts punts de lo que diríem professional i que, encara que tinguem amistats diferents, compartim molts punts actitudinals.
I és justament ahí, en l'actitud, on es despulla l'emperador que hi ha darrere de cada persona i trobem, com si fóra un mag, amb lo que realment té l'altre. Esbrinem i deduïm que, entre la primera idea (idea prèvia, com diríem en térmens d'investigació) i lo que veiem, hi ha coherència.
I, per tot això, viure intercanviant missatges, experiències, temps de la nostra vida (fins i tot, amb proximitat física, no sols per Internet o per telèfon), obres que hem fet, preguntes i respostes, etc. fa que experimentem una sensació d'ambient creatiu i constructiu i, per a alguns moments, amb persones estudioses, acurades i selectives, com deia anys arrere un amic meu, "en lectura y escritura" (sic), la qual cosa es podria estendre a altres camps. Amb eixa actitud fem possible la prosperitat, el progrés i l'avanç de les dos bandes i desapareix la competició, en favor de la cooperació.
Això sí: crec que tot lo exposat en les línies anteriors només és factible (i, a més, pràctic) amb la proximitat entre persones majors d'edat (jurídicament i psicològicament), i que representa una cosa que sí es pot expressar: una meravella. Una més, com eixes muntanyes que veia ahir, de la Xina, amb molts colors i sense ser un fotomuntatge d'Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada