La dona té la darrera paraula i actua molt oberta

 

Bon dia,

Ahir comentí a Casimir Romero Garcia "És impressionant la gran coincidència entre molts comentaris en relació amb l'educació matriarcal (bonesa, dolçor, paciència, si eren obertes, si afavorien l'harmonia, si encoratjaven, l'empatia, el bon cor, l'actitud de servici, etc.) i els texts de moltíssimes rondalles.

(...) Això no exclou que n'hi havia, i moltes, que eren valentes i fortes, com ara, les àvies de ma mare, nascudes en els anys setanta del segle XIX".

Doncs bé, fins ara, i escric aquestes línies un poc més de les 13h del 9 d'octubre del 2022, ningú (sí, ningú) no ens ha enviat cap comentari en relació amb les seues àvies (o padrines) o bé amb les seues mares, si havien nascut abans de 1920, vinculant amb elles algú d'aquests tres refranys, els qual figuren en el "Diccionari Català-Valencià-Balear", dels anys seixanta del segle XX:

"La lletra, pel cul entra"

"La lletra entra per les anques"

"La lletra, amb sang entra".

Hui, durant una visita dels meus pares a ma casa, he comentat a ma mare:

-És molt significatiu que les dones nascudes en els anys trenta o durant la dictadura s'ajusten més als refranys, però no les nascudes abans de 1920.

La seua resposta ha sigut:

-Doncs sí.

Per tant, la cultura matriarcalista està per una educació de segones i molt oberta. Com a exemple, una vegada, sa mare (1910) digué a son pare (al meu avi matern, nascut en 1906) "Que no em renyira" (sic), és a dir, a ma mare (1943), i, aleshores, el pare no li pegà. De nou, es reflecteix que la dona té la darrera paraula.

Bon 9 d'Octubre, dia del País Valencià.