dissabte, 14 de gener del 2023

Pere Riutort: aclariments, pedres angulars, drets humans i fraternitat

Tot seguit, les pàgines 15 i 16 del text original de l'explanació, en la versió del 2018.


 

            Una gran quantitat de diners ha estat esmerçada en jocs d’atzar, als voltants de Benidorm, segons he pogut saber últimament, de fonts fidedignes. En Miquel i també el Secretari de la Fundació, el seu fill Lluís-Miquel, volien diners i més diners, com fos, sense mirar si es venia la propietat com era just. “Volien que es vengués ràpidament allò que tan sacrificadament s’havia adquirit per a una activitat determinada”. És fàcil imaginar perquè els volien. Cosme Cano, delegat de la CAM en Tàrbena, va ajudar en aquest afer. Això sí, consten tan grans malifetes en els comptes de la CAM de Tàrbena. Monseñor Francisco Alonso Sirvent, fent valer la seua condició eclesiàstica, va emprendre un camí moralment inacceptable. Quins col·laboradors m’han acompanyat! Quins tècnics de l’engany!

            S’ha de posar èmfasi en l’execrable actuació de l’al·ludit “monsenyor”, Francisco Alonso Sirvent Domínguez, per sobrenom “Borgia”, el protonotari apostòlic i arximandrita que ha viscut enganyant, mentint i furtant, valent-se de la mateixa Església, exercint diversos ministeris sacerdotals a l’exèrcit espanyol, a les diòcesis de Mendoza (a Argentina), a Estònia, com a postulants de benedictí en el Paular. Té unes qualitats de simulació extraordinàries per apropiar-se d’allò que no és seu. Ha estat objecte de diferents accions judicials i, a mi, m’ha fet de tots els colors. La seua activitat, ben impròpia d’un eclesiàstic, ha aparegut descrita en la premsa valenciana i en la nord-americana per qüestions de pederàstia, encalçament i robatori... Ha acomplit pena de presó. He descrit amb més detalls la seua actuació en un escrit especial.

            Als Evangelis, consten, no s’amaguen, els sofriments físics i psíquics de Crist. També coneixem en els Fets dels Apòstols, a les Cartes, en escrits i relacions de la Tradició cristiana, les tortures i sofrences dels apòstols. Coneixem els sofriments de tants màrtirs, recents. Han unit els seus patiments als de Crist.

            M’he vist en la necessitat d’explicar tot el que m’ha tocat, a mi, de sofriment, i d’una manera especial, he descrit els tristíssims fets fraudulents abans esmentats, que he hagut de qualificar de sacrílegs, contraris a l’Esperit de la Veritat; ens trobem amb un gran frau econòmic (més de quatre milions d’euros), amb mentida i engany, que constitueixen una gran falta moral; cosa que he hagut de patir, sobretot, personalment, però que ha fet un gran mal al mateix Poble Valencià i a la seua Església, sobretot, respecte a la constitució del Santuari de la Mare de Déu a Tàrbena (La Marina).

            He recordat freqüentment les llàgrimes de Crist sobre Jerusalem, descrites per l’Evangelista Lluc (19, 28-44). També he de confessar, sincerament, que han caigut espontànies llàgrimes dels meus ulls, davant tan tristes realitats, que han fet quasi impossible, per ara, continuar bona part de tant de treball ja dut a terme, fins a l’actualitat, en favor del Poble Valencià i les seues arrels cristianes, especialment, en el Santuari de la Mare de Déu. “Feliços els qui ploren (els afligits): Déu els consolarà” (Mateu, 5,4).

            Ens trobem amb pecats contra l’Esperit Sant. Així els qualifica Crist a l’Evangeli, com també l’apòstol Pere en els Fets dels Apòstols (5,1-11), i Sant Pau a les seues cartes (als d’Efes, 4,30; 1 als de Tessalònica, 5,19-22.

 

            El Papa Francesc, en el seu Viatge Apostòlic a Colòmbia. (Any 2017), referint-se a les condicions per a finalitzar el conflicte bèl·lic d’aquest País, va precisar que calia que es donassen aquests condicionants:

1.     Reconeixement del mal que s’ha fet.

2.     Reparació adient a la culpa comesa i al mal produït.

3.     Penediment i compromís sincer d’esmena en endavant.

            El Papa Francesc: quatre pedres angulars respecte als vinguts de fora per tal de viure amb nosaltres:

            Acollir, protegir, promoure, integrar.

 

            “Integrar”. Durant molts anys, hem vist, i encara continua havent-hi, emigrants, actualment, que s’han establert entre nosaltres amb la intenció de no integrar-se, sinó amb la voluntat de fer que nosaltres ens acomodem a ells. És la manera de comportar-se del colonitzador, de qui vol esclavitzar les persones i els Pobles i que els drets culturals i polítics dels Pobles sotmesos siguen fagocitats per l’acció anorreadora del que Pius XII (1954) anomena ‘l’Estat nacionalista centralitzador’.

            Com a persones i com a Poble, cal que no acceptem i lluitem contra aquesta situació. Pius XII ens l’assenyala com a necessitat de consciència, “que no serà mai suficientment rebutjada”; altre tant fan Joan XXIII a la “Pacem in terris”; el Vaticà II; i, d’una manera molt sentida i raonada, Joan Pau II a diferents ocasions, entre elles, el discurs pronunciat a l’ONU el 5 d’octubre de 1995.

 

            La Declaració Universal dels Drets Humans

            Article 1er.: Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i cal que es comportin amb esperit de fraternitat.

            Article 2on.: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquest declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe.

            Hom no farà cap distinció en l’estatut polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent com si està sota tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

 

          Altres lleis que ens qüestionen i obliguen:

            D’Entitats internacionals. D’Europa. De l’Estat Espanyol. De l’Autonomia valenciana, aquesta, d’una manera especial, amb la “Llei d’ús i ensenyament del valencià”.

 

          Dr. Pere Riutort Mestre, prevere.

                                                 Catedràtic a la Universitat de València, jubilat.

                                                     Pentecosta, 4 de juny de 2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada