Hui he llegit els capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols (de la Bíblia, que em foren molt importants per a deduir que la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista) i hi havia dues frases amb què m'he sentit identificat: "van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent" (Ac 11, 26), o, com figura en un Nou Testament en què participà Pere Riutort, "conjuntament en la comunitat, i instruint una gran multitud".
Més avant, penses "En conjunt, aprenc dels altres i avancem; com a recopilador i, per exemple, mitjançant Internet, fas com un mestre".
¿Quines són les activitats que més t'agraden, que més vida et donen i que més fan que estigues en comunitat i com la mare que enllaça amb els fills, amb lo que, en psicologia, diem "el nen interior", i que la teua vida tinga sentit? Escriure i ensenyar. Fins i tot, "ensenyar" amb el sentit de plasmar la realitat, de dir les veritats ("Les coses, pel seu nom").
I demà, més, com l'àvia que conta "rondalles" als nets, a persones de totes les edats, que no renuncia a l'assertivitat però que porta un estil de vida matriarcalista, com es reflecteix en moltes narracions tradicionals en llengua catalana anteriors a 1932 i en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
Avant les atxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada