Política, mestres, filosofia i escrits creatius

A continuació, plasmem un escrit del 24 de setembre del 2018:

<<La política no es redueix a votar cada quatre anys, ni a fer-la amb lo tan castellà d'"ir a matar al director", ni a dedicar-se alts càrrecs polítics (i molts acòlits i votants seus), al sisenyorisme o a primar la demanda de justícia econòmica (que no social) per damunt de tot.

També inclou, i ho escriuré perquè ho considere molt important, permetre que els estudiants (des de xiquets de sis anys fins a alumnes de més de dotze anys i encara en ensenyament secundari) puguen estudiar filosofia o fer redaccions lliures sobre temes d'actualitat que els interessen (no sols, o només, els mestres).

Al capdavall, només aprove els polítics que no segueixen les passes de persones com l'emperador Justinià (de l'imperi bizantí, en el segle VI, que prohibí la filosofia en les universitats), ni les de règims polítics (i polítiques de partit i de coalició o grup polític) que han censurat les persones que promovien lo que feia possible que els xiquets, els jóvens i la resta de ciutadans, poguessen millorar la seua facilitat per a no ser esclaus dels qui preferirien que els ciutadans fóssem amics del deixar-nos conduir pels alliberadors de la mare pàtria (bé si es presenten així, bé si no ho fan).

Per això, és tan important llegir, escoltar i veure informació i, també, persones de bon cor i, alhora, favorables a la difusió de la filosofia,... però des de la infantesa>>.