Qui vullga el meu vot, que se'l guanye

Bon dia,

A mi, tot això de si la dreta, de si l'esquerra, de si el rei, de si aquest partit sí que és dels bons, etc., i no dir les coses pel seu nou, em recorda els anys trenta del segle XX en Espanya, però, sobretot, una cançó del duo "Enrique y Ana" (anys 1977-1983), composició que incloïa...

"Izquierda, izquierda, derecha, derecha.

Adelante, detrás, un dos tres.

Izquierda, izquierda, derecha, derecha.

Adelante, detrás, un dos tres".

Això vol dir que només votaré candidatures valencianes que manifesten públicament, en els seus estatuts, en les Corts valencianes, en el Congrés dels Diputats, en el Senat, en els mítings, en conferències, en campanya electoral, en articles en la premsa valenciana i en canals de televisió, que:

1) la cultura vernacla en terres valencianes és matriarcalista.

Així que, qui vullga el meu vot, que se'l guanye.

La resta, huits i nous i cartes que no lliguen.

Una forta abraçada.

****

Vull deixar clara una cosa: que un partit nascut en terres catalanoparlants s'alie amb u de línia castellanista, espanyolista (com ara, Podemos, Sumar, Más Madrid, PSOE...), és aliar-se amb els defensors del castellà i de la cultura castellana i de fer miques les altres.

Això de dretes, d'esquerres,... és una excusa per a evitar que els polítics que reben el vot directe en les urnes en terres catalanoparlants,... acaben en la presó pel fet de defendre el dret a l'autodeterminació i a la independència de les terres catalanoparlants junt amb la llengua catalana (la vernacla en aquestes terres).

No he votat mai cap partit, ni cap candidatura valenciana d'eixa línia. 

Un exemple: en les eleccions municipals i autonòmiques del 2023, el polític valencià Joan Baldoví (de Compromís) féu campanya electoral en castellà en zona catalanoparlant del País València.

Nota: El 31 de maig del 2026, un amic català m'escrivia un missatge que deia així: "Hi ha qui no es mereix ni un mos de pa!" i li responguí "Cert". Ah!: els deixaré caure. I, si s'estavellen, que s'interessen, sobretot, per la terra en què són censats electoralment, on els vota el Poble, començant per la llengua autòctona, com si fos la nineta dels ulls ben tractada i a qui alleta la mare, quan la xiqueta li ho demana i, més encara, quan la dona veu que li cal.