Bon dia,
Quan, biològicament, érem xiquets i teníem uns deu anys o més, hi havia un joc (o bé, una activitat d'esplai) que ens agradava, eixa a què ens dedicaríem temps i temps com si la vida no fes camí.
En el meu cas, d'aleshores ençà, és volar un catxirulo, molt vinculat, en moltes fotos en Internet, amb els xiquets, amb la llibertat, amb la coordinació, amb la comunicació que escolta l'altre (perquè, si, per exemple, has fet una compra, no és qüestió d'estar de xarreta i no deixar els productes en el seu lloc, però sí de girar-te si, com ara, et criden o et diuen el teu nom), amb estar obert a aprendre, amb la paciència, amb mantenir una relació entre la mare (en el sentit psicològic, qui posa els peus en terra) i el fill que és molt creatiu i vol volar tenint present la sensibilitat dels altres, els seus sentiments, els seus pensaments, les seues emocions (el vent) i cap a on van els vents nous i renovadors i tot, i que, en el seu dia rere dia, no menyprea ningú, ni rebutja estar obert a fer el bé, ni a aprendre, ni, àdhuc, a idees novelles i als vells.
Però, a més, em sentia molt reflectit en els reis (de major, volia ser rei). I, ara, també. I sabem que molts reis han sigut protectors de la cultura, han escrit (però no sols lleis), han sigut combatius (i, en moltes rondalles en llengua catalana, han sigut humils, sense que això vullga dir pobres, sinó, per exemple, que no desconsideren les velletes que són pobres econòmicament, perquè, com ara, poden ser "riques" en saviesa i en reflexos). I, igualment, el rei simbolitza l'autocontrol i, com em deia, ahir, ma mare, no passar, en un tres i no res, d'un extrem a un altre. I això,... és una veritat com un temple.
En eixe sentit, la vida és com un regnat: tu ets el rei de la teua vida, tens els teus col·laboradors, el teus dominis polítics (el territori, eixes línies frontereres que tant suaument i bé m'agradava marcar quan calcava un mapa polític) i la teua manera de governar. Mentres no et succeeix ningú, tu n'ets el cap de l'Estat, principalment, l'emocional. I afegiré que resulta garrit aplegar a la nit, començar a desitjar una bona nit i abraçar altres amics (àdhuc, per Internet)... i, mentres els escrius, experimentar que vas per bon camí. Quan ho comentava amb Pere Riutort, li feia gràcia i, així, el 24 de març del 2020, durant una conversa telefònica, poc o molt, em digué:
"— ¡Com un xiquet, però un home volant-lo!".
Per això, com que el joc preferit del papa Francesc és jugar amb el catxirulo i, en segon terme, el futbol, no m'estranya gens ni miqueta, la seua manera de respondre quan li proposen canvis, reformes, etc., ni, per descomptat, quan ell es relaciona amb la realitat, amb la vida, amb lo que esdevé pel món.
¿Quin és el vostre joc preferit? ¿Què volíeu ser, quan teníeu uns deu anys o menys? Jo, si més no, des dels set anys, ja volia escriure... i em delectava, sobretot, lo que, anys a venir, descobriria que era l'antropologia, el folklore, l'etnologia. I, més encara, si era en la llengua amb què ens comunicàvem tots els membres de cals meus pares, la que, popularment, diem valencià i, a nivell internacional, llengua catalana. ¿Prosseguiu pel mateix camí que quan éreu xiquets? ¿Conserveu la innocència, l'obertura, l'esperança i, com ara, l'amabilitat dels nens, tan vinculats amb la primavera? Jo, sí, com moltes persones que conec. Quant a la bondat, Dilluns de Pasqua del 2021, això és, el 5 d'abril, Pere Riutort em deia:
"— Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet" (sic). Així, com sona, que encara ho conserve escrit.
¡Ah!, un altre dia tractarem sobre el conte (o bé, la rondalla) que preferim. En el meu cas, des de que tenia set o huit anys, "El pastorcillo mentiroso": si no enganyes els altres, quan els demanes ajuda, podràs comptar amb algú. Com em digué, ma mare, en el 2014, als pocs dies de començar a viure en la casa que jo m'havia comprat (i amb els meus dinerets, amics) uns mesos arrere, "Tu, procura entendre't bé amb tots [els veïns], així, si algun dia et fa falta ajuda, ahí els tindràs". I, així fou, uns anys després, quan demaní ajuda a una veïna: m'ho posà molt fàcil i em llevà una xicoteta càrrega de damunt. Li estic agraït i, quan ens veiem, moltes vegades recorde eixe detall que tingué.
Una forta abraçada i bon dia de la poesia, hui, 21 de març del 2022.
Finalment, una foto amb Pere Riutort, en la ciutat de València, en novembre del 2018. La vaig rebre el 25 de desembre del mateix any.
