Hui, un poc abans d'obrir un missatge que m'ha enviat un amic, valencià, llaurador, cristià i molt obert, ma mare m'ha tret un tema de què ella i jo havíem parlat uns dies arrere: la manca de referents, entre les xiquetes (i entre les jóvens) que, per exemple, volen ser científiques o estudiar una carrera de les que es solen considerar masculines.
I, abans de passar a si masculina o si femenina, que no és el nostre tema i que ja deixàrem ben reflectit en el treball sobre els Sants de la Pedra i que es plasma, més encara, en el del matriarcalisme (perquè, una gran majoria de la població que hi col·labora, quan parlen sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, les exposen d'una manera molt diferent a com es fa en la instrucció pública, en moltes xarrades feministes i, per descomptat, en molts actes polítics), amb els peus en terra i amb lo que el capellà italià Lorenzo Milani, qui hi havia estat al costat de l'obra "Carta a una mestra" (dels anys seixanta del segle XX), vindria a dir donar la paraula als pobres. En aquest cas, als pobres en presència en els llibres d'instrucció, però no en moltíssimes rondalles, ni en la realitat de les famílies, ni en la de les poblacions catalanoparlants.
El cas és que, com he comentat als meus pares, "En Magisteri, en el curs 92/93, una mestra de Filosofia , [Estrella Somoano], ja ens digué que el fet de retirar l'especialitat Humanes dels estudis de mestre, es traduiria en una major facilitat de manipulació de les persones. I, igualment, en el curs 93/94, un mestre valencià d'Història [, Enric Sebastià], en una classe, ens digué que, el fet de no incloure l'especialitat d'Humanes, es pagaria car, perquè comportaria una menor sensibilitat cap als altres". I ma mare, m'ha respost:
"-I es paga car".
A banda, els he comentat: "De fet, ara veiem com, per exemple, la Universitat de València promou més les ciències econòmiques i lo que té a veure amb l'economia que no les Humanitats".
I, al capdavall, els he adduït:
"-I ara, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana seguirà la mateixa línia que Mónica Oltra, perquè ja ha parlat de la porta gran, és a dir, de la fama i del poder. I ja sabem que, els qui promouen la fama, el poder i lo cosmopolita, són persones que s'interessen poc pels pobres, per la cultura popular de la població valencianoparlant, o per la llengua".
Així que, més interés per les ciències humanes i per les persones, però no com si fossen ninots de falla, i les coses aniran per camins més agermanats i hi haurà més persones atrevides que diran que la violència de gènere té una relació directa amb la introducció de la cultura castellana en les terres que, tradicionalment, no han sigut castellanoparlants. Sobre això, Bartomeu Mestre (de Felanitx), ha escrit algun article en el seu blog, en què parla sobre la guerra de successió (i la postguerra del segle XX) i la introducció en França del matxisme. I, més encara: en la Mallorca del 1900, en paraules de Pere Riutort, el 60% de les dones sabia parlar, llegir i escriure en castellà i les religioses hi tenien molt a veure.
Tot seguit, bona part d'un escrit a Enric Ramiro Roca, l'impulsor d'una baralla de dones valencianes, que vaig rebre despús-ahir i que està feta amb molta didàctica, d'una manera molt oberta i, a banda, amb molt de gust. La recomane.
I, ara sí, per a rematar aquesta entrada, el text:
<<Ja he rebut la baralla i està molt interessant, sobretot, la part informativa que acompanya cada dona.
Afegiré que, més d'una vegada, parlí amb Pere Riutort (en el 2020 i en el 2021), en relació amb el tema, amb ma mare (1943, sobre les seues àvies, nascudes en els anys setanta del segle XIX i sobre els seus pares), i, com moltes persones que m'escriuen en Facebook (pots trobar-me en "Lluís Barberà", amb una foto de fons amb una mena de mantell i de plantes), reflecteixen una versió que, cada vegada més, ix en llibres (per exemple, de Bartomeu Mestre, de les Illes Balears), d'articles en Internet i, igualment, en blogs i en webs. I ho fan, sobretot, des de la versió etnològica i tocant els peus a terra.
Finalment, comentar-te que m'agradaria contactar amb els qui impulsaren aquesta baralla i amb els que la promouen. I, a banda, hi ha un llibre que reporta molt (si bé sobre el matriarcalisme basc) i que, moltíssims dels seus continguts... es plasmen en les rondalles esmentades i en molts comentaris que es fan en els grups esmentats i en relació amb el treball que faig sobre el matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana: per exemple, balls i danses (i ho podem veure en rondalles i en balls vigents en les Illes Balears i en el País Valencià), en què és la dona qui tria amb quin home ballarà i, per tant, és ella qui té la darrera paraula.
Una forta abraçada i bon cap de setmana>>.
