Esta vesprada havia escoltat un programa de ràdio en què intervenia Rosetta Forner i vos puc dir que, tractant de traure lo que buscava des del punt de vista espiritual (ser líder de la meua vida, empunyar les regnes de la meua vida) i tenint present quins eren els meus principis, així com els valors, he decidit passar a altres webs i llegir sobre llenguatge positiu.
Finalment, en el moment menys esperat, m'ha vingut al pensament, de nou, la forma en què Artur Mas trià, fa uns anys, dirigir la política personal cap al dret a decidir i el somni de la independència. I ahí tenim els resultats. Però no en parle, dels electorals, sinó dels psicològics.
1. Llenguatge positiu que estimula a viure. Que la participació haja superat un 75% (la qual cosa vol dir que la diferència amb l'abstenció supera un 50%) és molt positiu i, a més, parla d'una societat amb ganes de participar. Ara,... ¡¡¡a per les llistes obertes que defenien els partidaris del dret a decidir, en la tardor del 2013!!!... I m'agradaria que més partits ho comentaren diàriament, no sols els catalans que ho manifestaren, sinó de l'espectre valencià i de l'espanyol: sabríem quins estan per unes llistes totalment obertes.
2. Optimisme. Si alguna cosa fa possible que un projecte es faça realitat és això, lo que altres diuen esperança, fe..., és a dir, creure que ho aconseguiràs, que podràs fer lo que vols que es complisca. Els mecenes preferixen persones optimistes, amb criteri propi, assertives, obertes de ment, etc.
3. Esperança en el demà, en el projecte de la independència de Catalunya. Són molts els casos en què s'ha assolit un objectiu gràcies a tindre un camí obert per mitjà d'un pla de futur i, així, dur a terme lo que u s'ha proposat i que, en algun moment, per a més d'u, podia semblar una muntanya. Però s'ha arribat al cim i, això, clarament, espenta a anar més lluny, a ser creatiu. Jo vull ser escriptor i ho seré. I, a més, estic disposat a viure atenent als meus valors i a lo que considere innegociable en la meua vida. I ho assoliré. Crec en la PNL i, per això, em passe temps davant d'entrevistes a Rosetta Forner o de persones de ment oberta i amb ganes de viure amb creativitat. L'esperit creador, com l'escultor que està dissenyant una figura futura, mou muntanyes i ens obri camins nous i plens de possibilitat.
4. Efecte corretja. Pot ser, fins i tot (i ací sí és menester una aplicació molt creativa), una forma de dir "Si altres ho estan aconseguint, jo també ho puc fer realitat, a poc a poc, com ara m'ocorre. Crec en els miracles". En el món emprenedor, com en el creatiu, es parla molt de la importància de creure en u mateix, de tindre un cercle d'amistats amb interessos semblants i de participar en ambients favorables a lo nou, a les idees renovadores i constructives, a acceptar que altres persones pensen diferent (i que siguen receptives a lo constructiu), etc. I, també, llegirem persones que s'han inspirat en altres per a aplicar-ho a la manera de fer els seus projectes o part d'ells. I en acabant ho comenten..., la qual cosa considere positiu i senyal de confiança en un món millor. Fins i tot, ens poden dir: "Estic portant avant este projecte inspirat en Josep, Maria, Benjamí i en lo que sé i en lo que estic aprenent".
Estos són alguns dels punts que han eixit i que han fet possible que una iniciativa com la catalana haja trobat més ressò i suport des de la premsa anglosaxona, de països amb major tradició democràtica i molt creatius i en què hi han més persones disposades a crear el camí de la seua vida... Recordem: a major creativitat i espais de llibertat d'expressió, major satisfacció personal, major obertura a lo diferent, a la diversitat, al pluralisme, a lo que fa possible un món millor i fent-lo des de mitjans més humanistes, per exemple. Un altre món és possible i, això, clarament, comença des de cada una de les persones compromeses socialment. En el camp de la política m'incline per la línia erasmista, la de l'humanista renaixentista Erasme de Rotterdam (1466-1536) , qui escrigué somiant en un príncep ben diferent al maquiavèl·lic i, per tant, en un cap d'Estat lluny de les ànsies de poder, l'engany o l'astúcia per a arribar al poder i abusar-ne com fóra.
Tinc amistats que són de línia erasmista i ho trobe un regal de la vida, tot i que, per exemple, alguns visquen un humanisme cristianisme i jo no. L'humanisme, la persona (tradicionalment dit l'home) com a centre del món, ens unix i, per tant, també l'optimisme i la confiança en la capacitat creadora i creativa de la persona, de cada persona. El Renaixement anà unit a un moment d'optimisme, motiu pel qual podria ser interessant aprendre'n lo millor, d'aquella època (o d'humanistes contemporanis, com ara, Carl Rogers, s. XX), de la mateixa manera que ho fem quan prenem idees externes i en acabant les apliquem o, fins i tot, les comuniquem a les nostres amistats o en el nostre dia a dia.
Una abraçada alliberaire.
dilluns, 28 de setembre del 2015
diumenge, 20 de setembre del 2015
"Miracles happen" ('Els miracles ocorren')
Esta vesprada, mentres esperava a un amic, estava revisant uns apunts per a ordenar-los i fer que u dels miracles en què crec es faça realitat, després d'haver accedit al poder reial de la meua vida i, com solem dir,... per molts anys!!! I... amb salut. I en acabant he triat la frase en anglés, treta d'Internet mesos arrere i positiva.
Viure feliç inclou, per a mi, ser fidel als valors següents:
1. Llibertat
2. Sinceritat
3. Creativitat
4. Generositat
5. Originalitat
6. Singularitat
7. Humor positiu
8. Equilibri
9. Assertivitat
Sóc el rei de ma casa, com altres ho són de la seua. Està assegurada, pagada del tot (i sense aportacions econòmiques externes) i em sent protegit d'interferències exteriors, com ara, el soroll, la calor o el fred. Ja portava anys i anys que sabia que valia la pena tindre una casa pensant en lo que seria essencial en un futur per a viure i respondre al canvi climàtic, després d'haver llegit el llibre (en castellà) Gaia. El atlas de la gestión del planeta, capdavanter en el seu moment. Tenia només 23 anys, el vaig descobrir en Magisteri (gràcies a una mestra molt interessada per l'alumnat), i ara en tinc 44. Per això, des d'eixes informacions (i des de les més actuals i millorades), eixe fou u dels eixos principals de la reforma de la casa en què ara visc. Fou com la creació de la casa per part del tercer dels porquets del conte famós: el perseverant i que fa les coses pensant a la llarga... i amb sentit comú.
Quan som els reis de la nostra vida, hem de tindre present com volem que siga el nostre regnat i quins procediments emprarem per a fer-lo possible i, així, fer que el somni (el miracle) es faça realitat, és a dir, que ocórrega. Tot seguit exposaré els pilars que sostenen el castell.
1. Psicologia cognitivo-conductual. Per a casos puntuals, conductisme, això és, mostrar-se assertiu ("Al pa pa i al vi vi") i, per al dia a dia, cognitivisme. Quan parlem de cognitivisme ens referim, per exemple, a parlar des de nosaltres, amb naturalitat i fent que una conversa o una xarrada es faça interessant, que atraga al públic, que genere intercanvi, confiança mútua i, a més, traure raonaments i explicacions des de dins, pròpies (la qual cosa fa indispensable tindre un bon bagatge cultural i experimental), no segons lo que diuen altres persones i posant moltes referències, sinó autonomia.
2. "Al cervell li encanta la diversitat" (Jeanette Norden). No sols d'activitats, sinó també de forma de fer les coses, com ara, una classe o d'obrir-nos a punts de vista diferents per a aprendre (i, de pas, vore quins ens fan fàcil la vida, com també quines persones no ens posen entrebancs, i ens obrin camins d'esperança). La saviesa és una bona companya.
3. Programació neurolingüística (PNL). Aplicació de lo aprés en el llibre "Pídeme la luna" (de Rosetta Forner). El recomane. Tracta de com ser nosaltres els forjadors de la nostra vida des de la llibertat i traient lo millor que tenim i la nostra naturalitat i l'optimisme, i fent ús de la programació mental a partir del llenguatge.
4. Esperit negociador. Ho considere molt important i, de fet, m'ha resultat fàcil, fins i tot, amb persones ben diferents. Recorde que, quan vivia amb els meus pares, més d'una vegada anava a negociar amb uns veïns, una parella, i qui sempre acabava arribant a un acord era la dona. Però quallava i, així, millorava la qualitat de vida. Estic convençut que la paciència durant la gestió del pacte era lo que em permetia, a diferència de la resta de veïns, que l'objectiu es fera realitat. Tractar sempre de negociar: podrem anar més lluny. I sempre, amb el plantejament "jo guanye - tu guanyes". No m'alie amb rebels, ni amb els antisistema, com tampoc amb prepotents ni amb tímids. I els pactes, a guanyar les dos bandes i lo màxim possible.
5. Esperit emprenedor. Esperit emprenedor, per exemple, és traure idees innovadores i, a més, pràctiques i que, des de la nostra singularitat, facen possible que més persones siguen lliures, autònomes, assertives, creatives, constructives, que desenvolupen l'humor positiu, etc. O fer, en qualsevol camp del saber i de la vida diària, coses que encara no s'han creat o dut a terme, això és, somiar un projecte, vore els pros, els contres i lo que té d'interessant i, finalment, portar-lo avant amb optimisme i amb la idea que aconseguirem fer-lo realitat.
6. Ser u mateix. Un dia, raonant raonant amb una empresària, li vaig dir: "¿Voler manar més que l'amo? No, no...: això és innegociable". La nostra casa, en el món dels símbols, està en el cap i, com deia una interiorista fa més d'un any, "Les cases són el reflex de la nostra personalitat" (diari Ara, 18 de febrer del 2014). I l'amo és cada u de nosaltres. Res de deixar entrar a contestaris, ni a persones que es dediquen a protestar (musicalment i tot): la vida està plena, per exemple, en el món musical, d'obres que generen confiança en nosaltres mateixos, en altres persones i en el demà, de vídeos que transmeten esperança i de persones que els agrada viure amb optimisme sense tractar d'amargar l'existència a ningú.
Tampoc em passa pel cap cedir la gestió de ma casa (de la nostra vida) a ningú i sí, en canvi, crear una xàrcia social amb familiars, persones liberals, humanistes, etc. i persones de ment oberta i assertives. Posar el nostre pladur, el climalit, els ventiladors i tot lo que facilite la nostra vida feliç és lo que, al meu parer, cal fer: protegir el nostre castell, per a viure en positiu, amb sentit comú, viure conscientment... És molt sensat posar els coneixements en pràctica.
7. Fer, en temps lliure, les nostres activitats preferides. Jo em dedique a escoltar vídeos, a aprendre idiomes (anglés i valencià), a escoltar (i llegir) entrevistes que transmeten tranquil·litat, esperança, optimisme, fortalesa interior, lideratge, confiança, eficiència (fer lo que cal fer), a amerar-me de la premsa anglosaxona (i de la que ens transmet esperit emprenedor i innovació, confiança en el demà), a escoltar i a cantar música amb lletra esperançadora, a escriure frases positives, a llegir "What the best college teachers do" (de Ken Bain),... i a estar en el meu tron i empunyar les regnes de la meua pròpia vida amb saviesa.
I com jo, sortosament, hi han més persones, la qual cosa fa més fàcil la vida i, a més, més creativa. Gràcies a totes les persones que interactueu amb mi en eixe sentit, amb eixa manera de ser.
Una abraçada alliberaire.
Nota: Ací teniu l'enllaç per a llegir un escrit de Rosetta Forner titulat "Milagro de vida": http://www.larazon.es/opinion/columnistas/milagro-de-vida-AB10335511#,Ttt1nPy85uSsUxV.
Viure feliç inclou, per a mi, ser fidel als valors següents:
1. Llibertat
2. Sinceritat
3. Creativitat
4. Generositat
5. Originalitat
6. Singularitat
7. Humor positiu
8. Equilibri
9. Assertivitat
Sóc el rei de ma casa, com altres ho són de la seua. Està assegurada, pagada del tot (i sense aportacions econòmiques externes) i em sent protegit d'interferències exteriors, com ara, el soroll, la calor o el fred. Ja portava anys i anys que sabia que valia la pena tindre una casa pensant en lo que seria essencial en un futur per a viure i respondre al canvi climàtic, després d'haver llegit el llibre (en castellà) Gaia. El atlas de la gestión del planeta, capdavanter en el seu moment. Tenia només 23 anys, el vaig descobrir en Magisteri (gràcies a una mestra molt interessada per l'alumnat), i ara en tinc 44. Per això, des d'eixes informacions (i des de les més actuals i millorades), eixe fou u dels eixos principals de la reforma de la casa en què ara visc. Fou com la creació de la casa per part del tercer dels porquets del conte famós: el perseverant i que fa les coses pensant a la llarga... i amb sentit comú.
Quan som els reis de la nostra vida, hem de tindre present com volem que siga el nostre regnat i quins procediments emprarem per a fer-lo possible i, així, fer que el somni (el miracle) es faça realitat, és a dir, que ocórrega. Tot seguit exposaré els pilars que sostenen el castell.
1. Psicologia cognitivo-conductual. Per a casos puntuals, conductisme, això és, mostrar-se assertiu ("Al pa pa i al vi vi") i, per al dia a dia, cognitivisme. Quan parlem de cognitivisme ens referim, per exemple, a parlar des de nosaltres, amb naturalitat i fent que una conversa o una xarrada es faça interessant, que atraga al públic, que genere intercanvi, confiança mútua i, a més, traure raonaments i explicacions des de dins, pròpies (la qual cosa fa indispensable tindre un bon bagatge cultural i experimental), no segons lo que diuen altres persones i posant moltes referències, sinó autonomia.
2. "Al cervell li encanta la diversitat" (Jeanette Norden). No sols d'activitats, sinó també de forma de fer les coses, com ara, una classe o d'obrir-nos a punts de vista diferents per a aprendre (i, de pas, vore quins ens fan fàcil la vida, com també quines persones no ens posen entrebancs, i ens obrin camins d'esperança). La saviesa és una bona companya.
3. Programació neurolingüística (PNL). Aplicació de lo aprés en el llibre "Pídeme la luna" (de Rosetta Forner). El recomane. Tracta de com ser nosaltres els forjadors de la nostra vida des de la llibertat i traient lo millor que tenim i la nostra naturalitat i l'optimisme, i fent ús de la programació mental a partir del llenguatge.
4. Esperit negociador. Ho considere molt important i, de fet, m'ha resultat fàcil, fins i tot, amb persones ben diferents. Recorde que, quan vivia amb els meus pares, més d'una vegada anava a negociar amb uns veïns, una parella, i qui sempre acabava arribant a un acord era la dona. Però quallava i, així, millorava la qualitat de vida. Estic convençut que la paciència durant la gestió del pacte era lo que em permetia, a diferència de la resta de veïns, que l'objectiu es fera realitat. Tractar sempre de negociar: podrem anar més lluny. I sempre, amb el plantejament "jo guanye - tu guanyes". No m'alie amb rebels, ni amb els antisistema, com tampoc amb prepotents ni amb tímids. I els pactes, a guanyar les dos bandes i lo màxim possible.
5. Esperit emprenedor. Esperit emprenedor, per exemple, és traure idees innovadores i, a més, pràctiques i que, des de la nostra singularitat, facen possible que més persones siguen lliures, autònomes, assertives, creatives, constructives, que desenvolupen l'humor positiu, etc. O fer, en qualsevol camp del saber i de la vida diària, coses que encara no s'han creat o dut a terme, això és, somiar un projecte, vore els pros, els contres i lo que té d'interessant i, finalment, portar-lo avant amb optimisme i amb la idea que aconseguirem fer-lo realitat.
6. Ser u mateix. Un dia, raonant raonant amb una empresària, li vaig dir: "¿Voler manar més que l'amo? No, no...: això és innegociable". La nostra casa, en el món dels símbols, està en el cap i, com deia una interiorista fa més d'un any, "Les cases són el reflex de la nostra personalitat" (diari Ara, 18 de febrer del 2014). I l'amo és cada u de nosaltres. Res de deixar entrar a contestaris, ni a persones que es dediquen a protestar (musicalment i tot): la vida està plena, per exemple, en el món musical, d'obres que generen confiança en nosaltres mateixos, en altres persones i en el demà, de vídeos que transmeten esperança i de persones que els agrada viure amb optimisme sense tractar d'amargar l'existència a ningú.
Tampoc em passa pel cap cedir la gestió de ma casa (de la nostra vida) a ningú i sí, en canvi, crear una xàrcia social amb familiars, persones liberals, humanistes, etc. i persones de ment oberta i assertives. Posar el nostre pladur, el climalit, els ventiladors i tot lo que facilite la nostra vida feliç és lo que, al meu parer, cal fer: protegir el nostre castell, per a viure en positiu, amb sentit comú, viure conscientment... És molt sensat posar els coneixements en pràctica.
7. Fer, en temps lliure, les nostres activitats preferides. Jo em dedique a escoltar vídeos, a aprendre idiomes (anglés i valencià), a escoltar (i llegir) entrevistes que transmeten tranquil·litat, esperança, optimisme, fortalesa interior, lideratge, confiança, eficiència (fer lo que cal fer), a amerar-me de la premsa anglosaxona (i de la que ens transmet esperit emprenedor i innovació, confiança en el demà), a escoltar i a cantar música amb lletra esperançadora, a escriure frases positives, a llegir "What the best college teachers do" (de Ken Bain),... i a estar en el meu tron i empunyar les regnes de la meua pròpia vida amb saviesa.
I com jo, sortosament, hi han més persones, la qual cosa fa més fàcil la vida i, a més, més creativa. Gràcies a totes les persones que interactueu amb mi en eixe sentit, amb eixa manera de ser.
Una abraçada alliberaire.
Nota: Ací teniu l'enllaç per a llegir un escrit de Rosetta Forner titulat "Milagro de vida": http://www.larazon.es/opinion/columnistas/milagro-de-vida-AB10335511#,Ttt1nPy85uSsUxV.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)