Esta vesprada, mentres esperava a un amic, estava revisant uns apunts per a ordenar-los i fer que u dels miracles en què crec es faça realitat, després d'haver accedit al poder reial de la meua vida i, com solem dir,... per molts anys!!! I... amb salut. I en acabant he triat la frase en anglés, treta d'Internet mesos arrere i positiva.
Viure feliç inclou, per a mi, ser fidel als valors següents:
1. Llibertat
2. Sinceritat
3. Creativitat
4. Generositat
5. Originalitat
6. Singularitat
7. Humor positiu
8. Equilibri
9. Assertivitat
Sóc el rei de ma casa, com altres ho són de la seua. Està assegurada, pagada del tot (i sense aportacions econòmiques externes) i em sent protegit d'interferències exteriors, com ara, el soroll, la calor o el fred. Ja portava anys i anys que sabia que valia la pena tindre una casa pensant en lo que seria essencial en un futur per a viure i respondre al canvi climàtic, després d'haver llegit el llibre (en castellà) Gaia. El atlas de la gestión del planeta, capdavanter en el seu moment. Tenia només 23 anys, el vaig descobrir en Magisteri (gràcies a una mestra molt interessada per l'alumnat), i ara en tinc 44. Per això, des d'eixes informacions (i des de les més actuals i millorades), eixe fou u dels eixos principals de la reforma de la casa en què ara visc. Fou com la creació de la casa per part del tercer dels porquets del conte famós: el perseverant i que fa les coses pensant a la llarga... i amb sentit comú.
Quan som els reis de la nostra vida, hem de tindre present com volem que siga el nostre regnat i quins procediments emprarem per a fer-lo possible i, així, fer que el somni (el miracle) es faça realitat, és a dir, que ocórrega. Tot seguit exposaré els pilars que sostenen el castell.
1. Psicologia cognitivo-conductual. Per a casos puntuals, conductisme, això és, mostrar-se assertiu ("Al pa pa i al vi vi") i, per al dia a dia, cognitivisme. Quan parlem de cognitivisme ens referim, per exemple, a parlar des de nosaltres, amb naturalitat i fent que una conversa o una xarrada es faça interessant, que atraga al públic, que genere intercanvi, confiança mútua i, a més, traure raonaments i explicacions des de dins, pròpies (la qual cosa fa indispensable tindre un bon bagatge cultural i experimental), no segons lo que diuen altres persones i posant moltes referències, sinó autonomia.
2. "Al cervell li encanta la diversitat" (Jeanette Norden). No sols d'activitats, sinó també de forma de fer les coses, com ara, una classe o d'obrir-nos a punts de vista diferents per a aprendre (i, de pas, vore quins ens fan fàcil la vida, com també quines persones no ens posen entrebancs, i ens obrin camins d'esperança). La saviesa és una bona companya.
3. Programació neurolingüística (PNL). Aplicació de lo aprés en el llibre "Pídeme la luna" (de Rosetta Forner). El recomane. Tracta de com ser nosaltres els forjadors de la nostra vida des de la llibertat i traient lo millor que tenim i la nostra naturalitat i l'optimisme, i fent ús de la programació mental a partir del llenguatge.
4. Esperit negociador. Ho considere molt important i, de fet, m'ha resultat fàcil, fins i tot, amb persones ben diferents. Recorde que, quan vivia amb els meus pares, més d'una vegada anava a negociar amb uns veïns, una parella, i qui sempre acabava arribant a un acord era la dona. Però quallava i, així, millorava la qualitat de vida. Estic convençut que la paciència durant la gestió del pacte era lo que em permetia, a diferència de la resta de veïns, que l'objectiu es fera realitat. Tractar sempre de negociar: podrem anar més lluny. I sempre, amb el plantejament "jo guanye - tu guanyes". No m'alie amb rebels, ni amb els antisistema, com tampoc amb prepotents ni amb tímids. I els pactes, a guanyar les dos bandes i lo màxim possible.
5. Esperit emprenedor. Esperit emprenedor, per exemple, és traure idees innovadores i, a més, pràctiques i que, des de la nostra singularitat, facen possible que més persones siguen lliures, autònomes, assertives, creatives, constructives, que desenvolupen l'humor positiu, etc. O fer, en qualsevol camp del saber i de la vida diària, coses que encara no s'han creat o dut a terme, això és, somiar un projecte, vore els pros, els contres i lo que té d'interessant i, finalment, portar-lo avant amb optimisme i amb la idea que aconseguirem fer-lo realitat.
6. Ser u mateix. Un dia, raonant raonant amb una empresària, li vaig dir: "¿Voler manar més que l'amo? No, no...: això és innegociable". La nostra casa, en el món dels símbols, està en el cap i, com deia una interiorista fa més d'un any, "Les cases són el reflex de la nostra personalitat" (diari Ara, 18 de febrer del 2014). I l'amo és cada u de nosaltres. Res de deixar entrar a contestaris, ni a persones que es dediquen a protestar (musicalment i tot): la vida està plena, per exemple, en el món musical, d'obres que generen confiança en nosaltres mateixos, en altres persones i en el demà, de vídeos que transmeten esperança i de persones que els agrada viure amb optimisme sense tractar d'amargar l'existència a ningú.
Tampoc em passa pel cap cedir la gestió de ma casa (de la nostra vida) a ningú i sí, en canvi, crear una xàrcia social amb familiars, persones liberals, humanistes, etc. i persones de ment oberta i assertives. Posar el nostre pladur, el climalit, els ventiladors i tot lo que facilite la nostra vida feliç és lo que, al meu parer, cal fer: protegir el nostre castell, per a viure en positiu, amb sentit comú, viure conscientment... És molt sensat posar els coneixements en pràctica.
7. Fer, en temps lliure, les nostres activitats preferides. Jo em dedique a escoltar vídeos, a aprendre idiomes (anglés i valencià), a escoltar (i llegir) entrevistes que transmeten tranquil·litat, esperança, optimisme, fortalesa interior, lideratge, confiança, eficiència (fer lo que cal fer), a amerar-me de la premsa anglosaxona (i de la que ens transmet esperit emprenedor i innovació, confiança en el demà), a escoltar i a cantar música amb lletra esperançadora, a escriure frases positives, a llegir "What the best college teachers do" (de Ken Bain),... i a estar en el meu tron i empunyar les regnes de la meua pròpia vida amb saviesa.
I com jo, sortosament, hi han més persones, la qual cosa fa més fàcil la vida i, a més, més creativa. Gràcies a totes les persones que interactueu amb mi en eixe sentit, amb eixa manera de ser.
Una abraçada alliberaire.
Nota: Ací teniu l'enllaç per a llegir un escrit de Rosetta Forner titulat "Milagro de vida": http://www.larazon.es/opinion/columnistas/milagro-de-vida-AB10335511#,Ttt1nPy85uSsUxV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada