L'esquerra, el centre i la dreta,... màrqueting.

Bon dia, 

Els partits següents combreguen amb el misticisme: PSOE, PP, Podemos, ERC, CUP, Junts, Més Compromís i altres. Per tant, també abracen lo patriarcal, encara que, sense dir-ho, consideren que els seus possibles votants són menors d'edat.

De fet, l'estudi sobre la cultura popular i el folklore matriarcalistes vinculats amb tot l’àmbit lingüístic i amb els catalanoparlants em permet escriure aquestes línies. 

A més, lo de si aquest és de dretes, de centre, d'esquerres, etc., està desfasat: ara lo que més interessa els polítics és el màrqueting.

Per això, si em diguessen de votar PSOE o PP, triaria PP: el PP és de mà dura, conservador, castellanista i patriarcal. El PSOE diu que no ho és en les campanyes electorals i sovint, però fets històrics i el dia rere dia dels alts càrrecs, a nivell estatal i autonòmic, ens mostren que sí que ho és... i, cada vegada, molt més semblant al PP. 

Una forta abraçada.

Nota: La foto és del llibre "La identitat reeixida" (p. 88), de Bartomeu Mestre.

"Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos".

Juan Negrín (PSOE).

Per a que u es faça la mà, no cal convocar cap referèndum a nivell de tot l'Estat espanyol

 

- Josep, Josep, tu que ets advocat.

- Sí, digues-me, Miquel.

-- Si un català o, per exemple, un valencià o bé un balear, vol fer-se la mà, ¿s'ha de convocar un referèndum en tot l'Estat espanyol i rebre'n l'aprovació, és a dir, que el "Sí" supere el "No"?

-- No. De moment, no.

Per una educació matriarcalista que incloga rondalles en relació amb la terra

Bon dia,

En l'obra "Rondalles alguereses", de Pasqual Scanu, n'hi ha una ("Pegueta") en què una jove de quinze anys i el seu germà (de tretze anys) són forts, vigorosos i amb molta espenta. S'atorga molta importància al treball, a l'economia i a la unió que regnava en casa com també a l'honradesa (p. 100).

Afegirem que associar la dona amb la feblesa, en molts casos, és el resultat d'una instrucció pública obligatòria de línia castellanista, mística i patriarcal que s'ha assimilat, sobretot, arran del triomf del capitalisme (*), encara que hi haja polítics catalanoparlants que preferesquen prioritzar allargar la mà cap a Castella i orientant-la al cel. 

Però ho escriurem i ho transmetrem: els catalanoparlants amb els peus en terra abracen lo matriarcalista, no qui preferiria que fosses un esclau de lo castellà, de lo castellanista i del misticisme procedent de l'altiplà.

I m'incloc entre els qui no actuem mentint intencionadament els altres, sinó entre les que viuen i fan les coses amb bon cor.

(*) "Ley de Instrucción Pública" ('"ley Moyano") de 1857, en vigència fins a 1970. Incloïa allò de "los niños con los niños, las niñas con las niñas". Passa que els castellanistes prefereixen fer la rendivú a Castella i, així, com ara, negar que aquesta instrucció (igualment, acompanyada per vexacions cap als estudiants que eren forçats a assistir-hi) sorgí des de terres castellanes i amb Espanya ja constituïda jurídicament com a Estat (fronteres, constitució, moneda única...). Són temes tabús que plasmem sense embuts.

I, sovint, ho fan en nom de lo políticament correcte i, així, al límit del cinisme i, de pas, del culte al robatori i a la mentira, dos trets que, com considerava Francesc Eiximenis en el segle XIV (capítol 894 de la seua obra "Lo Crestià"), es podien vincular amb el Regne de Castella, allò que podem resumir en el seu famós furtar i mentir. No ho diran molts llibres de text escolars, ni polítics de tot l'àmbit lingüístic, ni historiadors, ni, per exemple, cronistes, però, no per això, deixarà de formar part del passat i de la realitat.

Aldaia prega Sant Isidre, patró castellà i patriarcal

 

Demà, 4 d'agost del 2022, un any més, els organitzadors de les festes patronals d'Aldaia (població valenciana de l'Horta de València amb batle del partit castellanista, místic i patriarcalista PSOE) faran possible un acte més a favor de lo patriarcal: una missa dedicada a Sant Isidre, un patró que, en molts casos, fou introduït pel rei Felip V després de la guerra de successió, en terres catalanoparlants i, per descomptat, durant el franquisme (1939-1975), al llarg de la "Paz de Franco". 

En pro del matriarcalisme i, així, de la terra, sí; del misticisme castellà, tan reflectit, per exemple, en el llibre"Ensayos liberales", de Gregorio Marañón, quan escriu sobre la mà i sobre el puny, no. 

Eixa és la meua opció i la de moltes persones que conec i que són catalanoparlants.