“En les
cases, més prompte donen la cadira a una puta que a una lladrona”. Les dones (velles, prostitutes i dones en general) a
primeries del segle XX.
També en relació amb la
transmissió de la cultura popular, adduirem que el 6 de setembre del 2022,
mentres llegia la primera part de l’obra “Tipos, modismes i coses
rares i curioses de la terra del Gè” (publicada en 1908), del
valencià Joaquín Martí Gadea, copsí que hi havia una entrada, “Ganao
(el) petorrí”, en què aquest estudiós del País Valencià i recopilador
de la cultura popular plasma una part del matriarcalisme que hi havia en aquell
moment. Diu així:
“És una
espècie de monomania que patixen alguns hòmens, la de voler rebaixar i tirar
per terra a les dones, traent-los tots els sobrenoms que poden i
dient-los ganao petorrí, gent
de la pota badà, femellam i altres, com si elles no
mereixqueren tant de respecte i consideracions com ells o, d’ahí en avant. I, a
tot això, eixos mateixos les busquen ense que[1] les
necessiten, convençuts de que, en la casa que no hi ha dona, no hi ha orde ni
concert en res, ni tampoc alegria completa. No per fer, puix, menyspreu de les
pobres dones, sinó, al contrari, per a fer vore la poca raó que tenen els que
les maltracten i afronten[2],
ham posat nosaltres estes quatre ratlles i la cançó que va ací baix:
Ganao petorrí els diuen,
per burla a les pobres dones
i, els que es burlen, prou vegades,
les busquen i troben bones.
I és que
el món fa poc preu d’elles, creent que totes són iguals. Per a respectar-les i
tractar-les bé, devem mirar-nos en l’espill de la nostra mare i, així, a lo
manco, respectarem i posarem en bon lloc a les que siguen com ella” (pp. 95-96).
L’endemà, dia 7 de setembre del
2022, reportí per telèfon a ma mare sobre aquestes paraules, li les vaig llegir
i li comentí que Joaquín Martí Gadea no era simpatitzant del socialisme, ni de
l’anarquisme, ni de les idees lliberals, ni, com ara, de l’espiritisme[3] i
que, en aquesta entrada, es reflectia part del matriarcalisme que hi hauria en
la seua època (partint del fet que, entre altres coses, arreplegà i plasmà
costums, tradicions,… del seu temps o d’abans, com també, més d’una vegada,
escriu el seu punt de vista).
Aleshores, ma mare (1943), que
estava d’acord amb les paraules de l’investigador, em parlà un poc sobre una
dona de l’època de l’àvia Consuelo (la padrina paterna de ma mare, la qual
havia nascut en els anys setanta del segle XIX) i m’adduí unes paraules
acompanyades d’un refrany: “L’àvia Consuelo, ara que estem parlant
d’això, per les paraules que li digué a aquella dona[4]: ‘En
les cases, més prompte donen la cadira a una puta que a una lladrona’”. Cal
dir que la meua besàvia, a banda de ser creient (però no beata, en el mal
sentit de la paraula), no sols era una dona valenta, forta i arriscada en la
casa i en el treball: fins i tot, en dir refranys. Sí, una dita que el 7 de
setembre del 2022 no trobàrem en Internet.
Al capdavall, afegirem que, una
altra mena de màxima que ma mare em digué durant la conversa d’eixe dia, la
qual em comentà que era popular, diu així: “Tu respecta a una dona
com si fóra ta mare o una germana”.
Quant a la dita que dona
preferència a una prostituta abans que a una lladrona, al meu coneixement,
reflecteix prioritat per la faena (àdhuc, la de bagassa) i per les persones de
bon cor.
Són paraules, refranys, etc. que
ens apleguen perquè hi ha qui té, en la seua vida, entre altres objectius, que
no caiguen en sac foradat i que puguen passar de generació en generació.
[1] Tan prompte com.
[2] En l’original, posa “abojornen”, forma que parteix del castellà “abochornar”.
[3] En una consulta feta en Viquipèdia el 7 de setembre del 2022,
podíem llegir que és una doctrina apareguda en el segle XIX, la qual “pretén
estudiar la naturalesa, l’origen i l’avenir dels esperits, i també les seues
relacions amb el món corporal”.
[4] Ma mare va oir com la seua àvia Consuelo deia aquestes paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada