Bon dia,
Fer política centrant-la en la llei, en l'orde, en tractar d'anul·lar les minories, en la fidelitat al partit (o bé al sindicat o a l'associació,...), en el culte a la bandera, en els èxits esportius, en fer campanya d'inauguracions i, per exemple, actuar sense miraments, és propi de persones amb un estil de vida promotor de totalitarismes i, per tant, que abracen el model de vida patriarcal: des del PSOE valencià fins a Més Compromís, passant per ERPV i, òbviament, per ERC, per Junts, per la CUP, etc..
En el fons, adopten una política del més a la dreta, com ara, forçar unes eleccions internes en una coalició i que el resultat es decidesca per partits (dos a favor, u en contra) i no pel total dels afiliats del conjunt dels tres partits. Això, en el Paìs Valencià, en el 2015. O siga, com en el règim feudal francés previ a la revolució francesa de 1789 i de què, ací, els catalanoparlants, ja tenim un fet semblant i anterior: la Germania (en el primer quart del segle XVI), de què la Generalitat Valenciana girà full amb motiu dels cinc-cents anys, però no el govern de les Illes Balears. Com diem, és que, en eixa coalició, es votà per estaments (ara, coneguts com partits polítics). Les coses, com són. Aquesta línia política és ben plasmada en el llibre "El príncep", de Maquiavel.
Per contra, estar obert a tots i tractar de viure i d'actuar en línia amb lo que faria una mare (o bé una àvia) amb un xiquet de qui volgués guanyar-se la simpatia, la credibilitat i la reputació a llarg termini i tot, sense tractar de trepitjar els altres, amb honradesa i, com ara, sense fer ostentació, és una política matriarcalista. Està molt ben reflectida en un llibre d'Erasme de Rotterdam ("Educació del príncep cristià") i en moltes rondalles en llengua catalana.
Ambdós llibres foren escrits en el primer quart del segle XVI.
Trie el segon, el de la línia matriarcalista.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada