Per una educació en pro de les humanitats, de lo comunitari i de lo matriarcal

Hi ha persones que tenen molta intuïció per a predir, per exemple, com actuaran determinades persones i ho fan amb molt d'encert.

Conéixer psicològicament sobre lideratge, sobre com saber com actuar amb èxit davant intents externs de manipulació, i, a més, l'altra persona (encara que siga en bona mida o per com parla, què escriu, com vist, etc.), ens permet decidir com actuar-hi i, fins i tot, fer-ho com el sabater que porta anys en la professió i que, quan li arriba un model nou de calcer,  s'interessa per fer-ne, de noves i, també, afegint els nous coneixements als actuals: amb molta destresa.

Aquesta intuïció inicial es tradueix, després, en el fet que toquem els peus en terra i, a més, hi col·laborem amb persones també interessades perquè tots actuem, psicològicament, abraçant només les persones i les idees acompanyades de bon cor, d'una generositat "perquè vull" (no per fer-nos destacar, com, en ple segle XVIII, amb la filosofia paternalista dels alts càrrecs polítics, i com molts milionaris que ho fan ara amb la intenció d'eixir en la foto com a benefactors de la humanitat) i de lo que comprovem que afavoreix que desenvolupem l'esperit jove de qui va cap als altres en lloc d'esperar que ho faça el proïsme.

Personalment, hi tinc molta destresa i, a més, m'agrada la política, en el sentit de lo que solem dir "la política de la persona", "com actuar psicològicament", ja que, com en una casa, el cap és qui tria la política i hi actua en conseqüència. En eixe sentit, m'agrada la matriarcal perquè inclou tenir present els altres i no una actitud alliberadora de la mare pàtria. (*)

(*) Aquestes paraules, amb lleugers retocs no qualitatius, són de dia 3 d'octubre del 2018.

Els partits (i coalicions) "més a la dreta" que hem esmentat en aquest blog no promouen lo que indica el titular, però jo (i moltes persones que participen en l'estudi sobre el matriarcalisme català, el que nasqué en lo que serien els comtats catalans i, posteriorment, els territoris on es parlava la llengua catalana), sí.

Aquestes candidatures formen part dels impulsors del neodretisme sociològic que reviscola en Europa. Les coses, pel seu nom. No m'hi identifique, ni els votaré:

1) Tracten de seduir-nos mitjançant el famós "panem et circenses" (pa i circ).

2) No promouen que les persones aprenguen a tenir criteri propi.

3) Tenen una visió mercantilista de la vida i de les persones.

Per això, mestres de ciències humanes, persones amb molts coneixements sobre com evitar que ens manipulen, persones amb molt de món i, sobretot, que lluiten per un món més just, en què no se'ns tracte com a productes i on, a més, no se'ns intente vendre com si fóssem atifells d'una educació innovadora i millor sota valors com l'eficiència, lo rendible o lo profitós i pragmàtic, fan possible que tinguem més present als altres com a persones amb qui podem fer realitat un món millor i intel·ligent, no reduint la vida del futur, per exemple, a les "smart cities" ('ciutats intel·ligents'), sinó aplanant el camí per a viure en societat i... com a persones amb bon cap, idees pròpies i disposades a no permetre que se'ns intente donar gat per llebre o de conduir per on voldrien aconseguir persones sense miraments cap a lo científic, la cerca de la veritat, tot i que mai no obtindrem tota la informació.