Tot seguit, exposem des de part de la pàgina 48 fins a la pàgina 49 sencera, de l'explanació, en la versió del 2018.
Confederació: el Nostre Estat Confederal
Confederació:
És l’associació permanent d’estats independents formant un únic estat
col·lectiu, el qual és responsable, d’una manera especial, de la política
general corresponent a tots els estats.
*g-1)
La unió, resultat del matrimoni dels Reis Catòlics, Ferran i Isabel,
volgué unir en pla d’igualtat, “Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”, dos Pobles enquadrats en dues classes d’Estats:
Castella,
unitari amb el Dret Romà, amb una dinàmica política centralitzadora
culturalment i econòmicament.
L’altre
Estat, la Confederació de la Corona d’Aragó, presentava els
diferents Regnes, units al Comtat sobirà de Barcelona, amb preeminència
històrica de fet sobre tots, els qual es va independitzar de l’Imperi Germànic
a finals del segle X. S’enumeraven els diferents Regnes un rere
l’altre, començant per Aragó, al qual s’afegien Catalunya (Comtat-Regne), València i Mallorca i els de Sicília, Sardenya i Nàpols.
Catalunya,
València i Mallorca (actualment, Illes Balears), formaven i
formen una unitat especial, sense deixar d’admetre la respectiva autonomia
política històrica de cada un dels tres Estats-Regnes. Tenim la mateixa
llengua i institucions legals i polítiques molt semblants, que es van portar a
terme en la Història. Cal afirmar, clarament, que tots tres compartim
nacionalitat, però amb les seues institucions independents en cada un dels tres
Regnes, conjuntades antigament per la persona del nostre Rei únic i les Corts
Generals.
*g-2)
Les emigracions i les immigracions han sigut importants. Cal
recordar la immigració que tingué Catalunya en l’època de la Revolució
Francesa.
És
important la repoblació del Regne de València després de l’expulsió dels
moriscos en 1609, que es va dur a terme des del “Regne” de Mallorca en les comarques de la Marina, la Safor,
la Ribera i el Comtat. Altres comarques valencianes foren repoblades en aquesta època des de terres de llengua
castellana; per això, aquestes comarques parlen castellà actualment. Ens
resultava impossible integrar-les. Hi ha altres casos d’immigració, com
ara, la Canal de Navarrés i l’Horta d’Oriola i la realitat, provinent del segle
XIX, de la Castella valenciana.
En
el segle XX, hi ha hagut una gran immigració a Catalunya, al País Valencià i a
les Illes Balears, procedent de zones de llengua castellana
econòmicament deprimides. Es va promoure, en bona mesura, des de Madrid, per a
la destrucció de les característiques culturals. Actualment, hi ha
partits polítics interessats en la no integració, més bé promouen la
confrontació colonial amb tot el que això comporta.
*g-3)
Des de la constitució de la “Marca Hispànica”, instituïda per l’Imperi Franco-Germànic, a
principis del segle IX, el Dret Germànic era el principi legal dels nostres
Regnes Confederats. Un únic Rei era qui presidia i actuava en tots i en
cada un dels “estats”, a una amb les institucions i drets, de cada un dels diversos
Regnes-estats.
*g-4)
Per raons hereditàries, els Comtes de Barcelona van estendre el seu
domini a una part molt important d’Occitània, la qual va passar a
França, excepte Montpeller, per la “Croada de Simon de Montfort” contra els albigesos.
Diferents
vicissituds històriques, van unir a la nostra Confederació les grans
Illes de Sicília i Sardenya, des de finals del segle XIII. Des
del segle XV, va formar part de la nostra Confederació el Regne de Nàpols.
Altres
parts d’Europa, com els Ducats d’Atenes i Neopàtria i Còrsega, en diversos
moments, van formar part també de la nostra Confederació.
Oportunament,
reflexionarem de manera succinta[1]
i abreujada, sobre la nostra exclusió històrica de l’”Imperi
castellano-espanyol” a Amèrica i altres parts del món. Cf. Divisió 13.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada