El 1r de juny del 2018 plasmí aquestes paraules en un post en el meu mur:
<<Si hi haguessen eleccions municipals, autonòmiques o generals, no votaria cap candidatura que hagués facilitat l'accés de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol sense abans haver raonat ell, obertament i lliure del "buenrollismo", junt amb tots els altres partits i coalicions i, per exemple, d'haver-se definit, públicament, en el Congrés dels Diputats, sobre temes com... la forma d'estat que prefereix i els motius (no segons els estatuts del partit, sinó el seu punt de vista), si estaria disposat a admetre un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya només en Catalunya, què opina sobre el franquisme i sobre les forces armades d'Espanya, sobre la bandera, sobre el postfranquisme i si estaria disposat a admetre un sistema d'elecció de llistes obertes al Congrés i al Senat així com als parlaments autonòmics i als ajuntaments, quin sistema d'ensenyament de la història introduiria en les escoles públiques i si està a favor de l'ensenyament de la filosofia des de l'ensenyament primari. I, per últim, després d'haver demanat perdó a tots els polítics a què ha insultat durant aquests darrers mesos.
No votaré el més guapo, ni el més sexi, ni el més maleducat dels candidats. El vot se l'hauran de guanyar, com la simpatia en les amistats que no sorgeixen amb una bossa de diners davant>>.
Igualment, en u dels comentaris en aquest post, escriguí a una dona:
<<— Això tocava haver-ho fet en els primers mesos del 2016, quan augmentaren el número de persones amb problemes de cor en l'Hospital General Universitari de València, segons un "Sí" d'un cardiòleg de la Unitat d'Arrítmies i quan, en Alaquàs, un poble amb més de 29000 habitants, les morts entre gener i maig del 2016 es concentraven entre persones de quaranta-tres a cinquanta-cinc anys, segons dades d'una de les parròquies (en què hi ha la tercera part de la població).
Han adoptat una política patriarcal durant aquests anys, entenent per patriarcal lo que sol aparéixer en estudis d'etnologia, no lo que es sol dir en proclames de partit: racionalisme, prioritat pels principis en lloc de les persones, exaltació de l'amor romàntic, la llibertat formal, la llei, l'autoritat paternalitzada, la fixació al pare-llei, l'aïllament, l'individualisme, el culte a lo masculí, etc.>>.
També ho ha fet possible el "més a la dreta": venent-se a qui els continua tractant com als esclaus.
¡Encara com et dediques a l'etnologia i, si vols fer la mà o indagar sobre lo que prefereixes, no has de passar per l'adreçador de cap partit i fer la quantitat de genuflexions que t'ordene el president de govern espanyol! Podríem dir que, per a aquests polítics del "més a la dreta", la seua felicitat passa per anar ben lluny,.... ¡¡¡a Madrid!!! i fer més rendivús que el veí. Si no, vejam què fan ERC i la CUP o Més Compromís respecte a altres partits de lo que, tradicionalment, es diu esquerra, molt distants de lo que, com ara, impulsa Silvia Orriols, cap d'Aliança Catalana, de signe independentista i no proconstitucionalista (ni tan sols en la intimitat).
I, nosaltres, ací, tocant la terra on vius i abraçant la part bona de la vida, i a favor d'eixa suposada foscor que diuen els del "més a la dreta", que no és sinó lo matriarcalista. Així és, amics. I la resta, com diuen en el meu poble (i en més poblacions valencianes catalanoparlants), bufes de "pato".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada