Pere Riutort i l'ensenyament públic i el privat

Hui, quan han vingut els meus pares a ma casa, entre d'altres coses, hem parlat sobre aquest tema:

"ESCOLA PÚBLICA, ESCOLA PRIVADA".

Immediatament, els he contat aquest fet:

<<Un dia me n'aní a València, a ca Pere [ Riutort] i eixí el tema de l'escola pública, de l'escola privada...

Llavors, ell em digué que la congregació de què ell formava part, la dels Missioners dels Sagrats Cors (MM.SS.CC), portava l'escola de Sant Pere Pasqual, en València.

Sí: privada. Ara bé, ell m'afegí:

"— No cregues que és molt rica, encara que siga de les quatre que millors notes trauen els estudiants. Passa que acaba el curs i lo que ha entrat, s'ha invertit... i encara en sobra,... tot i no ser-ne molt">>.

En acabant, els addueixes:

<<— Això fa que veges que la cosa va més enllà de si pública o privada. I que 'privada' no significa 'elitista'.

I, a banda, ell em deia:

"—  A Catalunya, la Generalitat, fa lo següent. Diu '¿Quant en vols?' i 'Però, recorda que, quan acabarà el curs, en farem balanç, i, si has complit i n'hi ha més, en podràs demanar per al curs vinent'.

Des d'aquell dia, canvià molt la meua visió de l'ensenyament: no és viure de baldraga i per mitjà de subvencions, sinó, en temes així, de fer com dos dels que intervenen en la paraula dels talents: en tornen part a la societat. I qui confiava en ells, ara, també ho fa">>.

I més coses que ací no escric.