Tot seguit, exposem les planes 111-112 i fins a part de la pàgina 113 de l'explanació, en la versió del 2018.
14.- Ia Part. Situació dels centres educatius valencians dependents de
l’Església Catòlica, pel que fa a la discriminació de la llengua pròpia. La Universidad Católica.
*[A]
La llengua del nostre Poble, per a la seua supervivència, cal que siga usada
en tots els àmbits de la cultura i, d’una manera especial, en l’ensenyament
escolar general obligatori i també en els mitjans universitaris.
*a-1) La llengua pròpia d’una comunitat humana és la primera
necessitat de dedicació i d’estudi en qualsevol programació didàctica
d’ensenyament generalitzat; però ens referim a la llengua pròpia, no
a la llengua de substitució, la qual, en el nostre cas, és el castellà.
*a-2)
La producció de llibres de temàtica diversa és imprescindible,
tant per a la ciència i per a l’estudi, com per a la lectura de caràcter
literari, per exemple, la novel·la, l’assaig, la poesia...
Els
audiovisuals, a mesura que passa el temps, esdevenen elements de
cultura de gran importància, imprescindibles en la didàctica de les
llengües i, per a aconseguir que una determinada llengua accedesca al
món de la cultura.
*a-3)
Un altre punt del qual parla la UNESCO, la qual considera molt important per a
l’ensenyament de les diverses llengües del món, és l’edició de premsa
infantil, tant de caràcter educatiu com de lleure i lúdic.
Les
sèries infantils que s’emeten en les televisions tenen una importància
didàctica extraordinària per a l’aprenentatge de qualsevol llengua.
*a-4)
Per als ciutadans, en general, la llengua discriminada, si és que es vol
recuperar, s’ha d’usar, com a llengua normal, en tots els mitjans de
comunicació social, com ara, la ràdio, la televisió, Internet,... en la
premsa periòdica d’informació, en les publicacions esportives, en les “del cor”, en les específiques dels diferents àmbits de la vida humana.
*a-5)
Sant Joan Pau II, en el discurs a l’ONU de 1995, sobre els Drets
dels Pobles i de les Nacions que no tenen Estat, s’expressava així: “La història demostra que, en
circumstàncies extremes (com les que s’han vist en la terra en què vaig nàixer)
[és a dir, Polònia], precisament, la seua mateixa llengua permet a una nació
sobreviure a la pèrdua de la pròpia independència política i econòmica. Cada
nació, consegüentment, té dret de modelar la seua pròpia vida segons les seues
pròpies tradicions, excloent, naturalment, tota violació dels drets
humans fonamentals i, particularment, l’opressió de les minories.
Cada nació té també dret de
construir el propi futur, donant a les generacions més jóvens una educació
apropiada” (no. 8).
[b] El dret d’una educació unit al fet que una
llengua discriminada, com ara, la nostra, accedesca a l’àmbit universitari en
tots els seus estudis i graduacions:
*b-1)
És una baula que s’ha de reivindicar perquè una determinada llengua arraconada
com la nostra, siga, realment, llengua de cultura moderna i, així,
s’assegure el seu futur en el temps. D’aquesta manera, amb el nombre de
parlants de la llengua catalana, entrem en una situació com l’hongarès, el
polonès, el suec, el danès, si deixa de ser encalçada.
*b-2)
És imprescindible l’estudi i poder usar amb facilitat una segona llengua,
de caràcter universal, però com a segona llengua i única llengua en el
món, a la qual s’ha de reconèixer en la teoria i, d’una manera especial, en la
pràctica, aquesta categoria de llengua universal.
*b-3)
Quan ja s’haja fet efectiva la segona llengua, universal, coneguda i
usada per tothom, llengües com el portuguès, el castellà, el francès,
el rus, el xinès, etc., passaran a ser-ne menys importants, perquè,
precisament, tindran, en menor grau, el caràcter de llengua d’intercomunicació.
*b-4)
Durant el segle XX, a poc a poc, la llengua anglesa ha assumit la comesa
de llengua universal. Així ha acabat la situació dels anglesos amb la
seua llengua i amb la seua cultura, als qui ajudàrem de manera decisiva durant
la Guerra de Successió, després de la qual, i, amb els grans guanys que els va
proporcionar aquesta contesa en els tractats subsegüents, construïren el seu
imperi mundial.
*[B] “Accurate linguam
patriam edoceantur”. “Siguen instruïts, amb cura, pel que fa a
la llengua pàtria”.
[c] El cànon 249 del Codi de Dret Canònic (CIC) diu
que els alumnes que es preparen en els Seminaris al Ministeri sacerdotal, en
els seus estudis, “accurate
linguam patriam edoceantur”.
*c-1)
L’autèntic significat de al paraula “pàtria” el vam explicar en la divisió
tercera. Té un caràcter social-familiar. La llengua
pàtria, clarament, és el valencià, la llengua dels avantpassats,“dels pares”. El castellà és la llengua d’uns de fora, a qui estimen com a germans,
però són membres d’aquella nació constitutiva de l’Estat nacionalista,
descrit per Pius XII, la qual ha usat la nacionalitat castellana amb la
respectiva llengua i amb els seus interessos (de tota mena), com a element de substitució
i de destrucció de la nostra llengua i de tot allò que és propi de la nostra
autèntica nacionalitat. Cf. Pius XII. Radiomissatge de Nadal de 1954.
*c-2)
¿És que, en els Seminaris valencians, no es compleixen els articles preceptius
del Dret Canònic? “Accurate” significa un estudi, una dedicació i un coneixement seriós, teòric i
pràctic.
No
es limita a dir una missa en valencià, puntualment, en els Seminaris, enmig de
discussions interessades i promogudes, de si s’ha d’usar tal paraula o tal
altra i, clarament, en inferioritat total respecte al castellà, amb una palesa discriminació, “contrària al Pla de Déu”.
*c-3)
¿Hi ha aquesta actitud pel que fa a les versions en castellà? En l’ús del
castellà, ¿hi ha aquest desordre anihilador que, entre nosaltres, ha
acabat fent fàstic per a molts, l’ús de la llengua pròpia, per les baralles interminables
i interessades que comporta? ¡Amb quina serietat i amb quina solvència es van
fer les versions de tot el Domini Lingüístic
en la llengua comuna catalana? Igualment, la seriositat i la resolució
de les adaptacions valencianes. ¡Si, precisament, acudien a la
nostra Comissió de tot el Domini Lingüistic, de Madrid estant, perquè els
resolguéssem problems i ens demanaven que els confeccionàssem diferents textos
per a la litúrgia en castellà, els quals es van preparar a Barcelona! Això
s’explicarà en l’apartat escaient.
*c-4)
Ja sabien què es feien els acòlits d’Abril Martorell, quan es promogué i se
subvencionà, de manera molt generosa, amb molts diners, aquest desgavell
respecte dels textos litúrgics valencians. Edicions “pirates” alternatives, substitucions de textos perquè sí, sense cap raó
seriosa, subvenció molt benèvola d’entitats com “Amunt
el cor”. Tot va recaure en una part molt important, en
darrer termini, sobre la meua persona, pel que jo mateix havia hagut d’assumir,
tant en els textos litúrgics, les edicions del quals es convertiren en
invendibles, com en el material didàctic que vam preparar per a
l’ensenyament de la llengua, que va patir, a més, la discriminació de la
Conselleria de Ciprià Ciscar i l’encalçament del “lizondisme”.
¡Com vaig patir i com patesc encara!... ¡Enveja
irracional, desagraïment i autoodi! Malauradament, no sé una altra manera de qualificar-ho.
