No tenim polítics d'esquerra lliures, tenim adolescents falsos i amb síndrome d'Estocolm

Bon dia,

No tenim polítics lliures (i, per tant, responsables dels seus actes): tenim polítics adolescents...

1) Que critiquen la dreta (o bé qui mane en eixe moment), però que no assumeixen la seua humanitat.

2) Que es qualifiquen d'esquerres i que fan una mena d'exotisme cultural i, de pas, no promouen lo vernacle i, així, les arrels; arrelament i ocupació van units.

3) Que critiquen els governs de dretes, però que no ataquen les mentires i la manipulació de polítics d'esquerres. La falsedat és una de les armes de les cultures patriarcals.

4) Que prefereixen portar un collar (com el gos de l'amo) abans que entrar en temes punxosos o bé políticament incòmodes. 

5) Que trien criticar lo patriarcal, promoure l'accés al poder i trepitjar qui no siga dels seus, en lloc de promocionar lo matriarcalista i la recepció. 

6) Que prefereixen continuar i impulsar la síndrome d'Estocolm respecte a Castella ("En el fons, ens tracten bé"), en lloc de traure les bragues de Castella a l'aire i de recordar els incompliments dels polítics castellans (o bé procastellanistes) que s'autoproclamen progressistes.

I 7) que prefereixen criticar lo que no és políticament correcte, en lloc de ser ells, de tenir criteri propi i de fer costat les Humanitats.

Com he pogut veure hui, 31 d'agost del 2025, hi ha molts exemples de votants que s'autoproclamen progressistes que m'han escrit, d'esquerres, etc., que prioritzen 1) la mentira, 2) acusar-te que ets de dretes (mai he votat cap candidatura de centre, ni de centre-dreta, ni de dreta...), però que 3) no exigeixen que els polítics d'esquerra complesquen amb la paraula (i que, així, siguen models a seguir) i 4) que no desaproven la mentira i la manipulació política dins els partits d'esquerres (fet que em portà a no donar el meu vot, en les autonòmiques del 2023, a una candidatura d'esquerra). 

Adduiré que, quan he votat, sempre ha estat d'esquerres.

Finalment, de les eleccions europees del 2004 ençà, quasi sempre, he votat nul. Mai he donat el meu vot a cap candidatura del Pacte del Botànic, ni a Esquerra Unida del País Valencià.  

I és que el vot és com l'acte de seleccionar un treballador per a una empresa: si fa bona faena en la prova inicial i captem que afavoreix les relacions i que és sincer, és triat. Si no, no li atorguem la nostra confiança.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.