Hui, els senyorets de Facebook, com que has escrit coses que, a més d'un polític castellanista (i, alhora, patriarcal) de l'altiplà no li fan gràcia (perquè ho considera políticament incorrecte, em referesc a publicar en Facebook en relació amb el matriarcalisme vinculat amb la cultura basca i amb tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant),... han optat per impedir que pugues fer canvis en els posts de fa més d'una setmana, de fa uns anys i tot i, àdhuc, des del teu compte i en el teu mur.
És que, en el fons, són uns promotors del carquisme i somien que tots actuem com si fóssem llops amb pell d'ovella.
Però no és eixa la nostra intenció.
<<Si hi haguessen eleccions municipals, autonòmiques o generals, no votaria cap candidatura que hagués facilitat l'accés de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol sense abans haver raonat ell, obertament i lliure del "buenrollismo", junt amb tots els altres partits i coalicions i, per exemple, d'haver-se definit, públicament, en el Congrés dels Diputats, sobre temes com... la forma d'estat que prefereix i els motius (no segons els estatuts del partit, sinó el seu punt de vista), si estaria disposat a admetre un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya només en Catalunya, què opina sobre el franquisme i sobre les forces armades d'Espanya, sobre la bandera, sobre el postfranquisme i si estaria disposat a admetre un sistema d'elecció de llistes obertes al Congrés i al Senat així com als parlaments autonòmics i als ajuntaments, quin sistema d'ensenyament de la història introduiria en les escoles públiques i si està a favor de l'ensenyament de la filosofia des de l'ensenyament primari. I, per últim, després d'haver demanat perdó a tots els polítics a què ha insultat durant aquests darrers mesos.
No votaré el més guapo, ni el més sexi, ni el més maleducat dels candidats. El vot se l'hauran de guanyar, com la simpatia en les amistats que no sorgeixen amb una bossa de diners davant>>.
El text és del 1r de juny del 2018.
Un altre escrit de hui:
<<En el llibre “Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles i Vidal i publicat per Eumo Editorial junt amb Pagès Editors en el 2005, podem llegir “Hem trobat molt poques referències concretes a violència domèstica en els documents consultats dels segles IX a l’XI. Les fonts, almenys aparentment, ens mostren una gran cohesió familiar, entre marit i muller, entre generacions, o entre germans (...).
Podem assegurar que en la mentalitat de mil anys enrere el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller” (pp. 48-49)>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada