Fa més d'una setmana, em digueren que hui, 26 de setembre del 2022, em podrien telefonar a partir de les 15h i, llevat de quan ho he fet a l'ambulatori, per a reportar-me (i m'han comentat que l'horari era fins a les 20h i que veuria un número llarg en la pantalla), el telèfon ha romàs obert. Obert.
Mentres escric aquestes línies, són un poc més de les huit de la nit. I, lo primer que li ve a u al cap, és que l'actuació d'eixos treballadors públics, acollir la mentira (amb poca vergonya i, sobretot, mirant els qüens, la paga de final de mes), esperar que tot vinga de Madrid i, en acabant, queixar-se que si lo públic és una mena de puta de la política espanyola,... és hipocresia. I, per descomptat, abraçar lo patriarcal i el misticisme castellà i castellanista: forma part d'eixes persones,... però no de mi, ni de moltes persones que coneixes.
La resta, com diem molts valencians, bufes de pato. I açò val per a Ximo Puig, qui, seguint la pauta del seu amic castellà, abraça el refrany 'Del color del Rei, se tinyen els vassalls". Sí. Moltíssims vassalls: la ideologia no prioritza, sinó el màrqueting.
Nota: Han telefonat a les 20h10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada