El PSOE, ERC i Més Compromís, tres candidatures pròximes al totalitarisme

En algun moment pot semblar que tres persones van cada una a la seua.

Ara bé, com totes les persones, poden canviar progressivament, fins a adoptar una actitud de línia matriarcalista, és a dir, d'eixa en què, per exemple, es dona importància a la sensibilitat per la terra on es viu, per la família, per lo maternal (com ara, la llengua i l'estudi del passat històric i cultural) o per tocar els peus en terra i estar-hi sensibles a les persones amb què compartim temps.

Ho he conegut, ho experimente i la veritat és que ho considere molt important per a viure i per a gaudir la vida amb joia i amb obertura cap a l'altre, sobretot, si té bon cor i està a favor del dret a decidir de les persones i de l'autogovern (en ambdós casos, no sols del proïsme sinó també dels Pobles).

Igualment, dic les veritats, interprete la realitat i ho ensenye (bé per escrit, bé de paraula). I, per això mateix, escric el titular d'aquesta entrada. És una l'opció que he triat (per iniciativa pròpia, no perquè me l'hagen oferida) i no a canvi de vendre'ns a lo políticament correcte, ni al culte a la fama, ni a la passió per les normatives (siguen religioses, siguen de com cal parlar fi, siga el llenguatge incl). 

Posarem un exemple: un dia, una dona de confiança m'envià un correu electrònic (com a més persones) amb un llenguatge incl que feia embrollada la lectura. Li demaní si no es podria escriure de manera més planera. La seua resposta, amable i sincera, fou que, per un acord amb la conselleria valenciana vinculada amb els temes socials, si no s'emprava..., no hi hauria subvencions.

I anirem més lluny: en la Itàlia amb la nova primera ministra (en parle, de l'actual), ella també utilitza aquest llenguatge incl. ¿Ho sabíeu? ¿Serà que això la fa més feminista? No ho sé i considere que hi ha temes més importants i que n'hi ha, de més interessants. 

De totes maneres, no hem volgut que aquests fets caiguessen en sac foradat i que els votants (i els aprenents) puguen ser manipulats (àdhuc, culturalment).

¡Ah! I jo compte amb una bona poltrona, però no, com deia aquell treballador, "Porque tú y yo tenemos el culo 'alquilao'" (sic). Això sí: ningú d'eixos dos treballadors era jo..., ni el tinc així.

Nota: Això també val per a Podemos.