A continuació, exposem des de la pàgina 37 fins a bona part de la pàgina 38, de l'explanació, en la versió del 2018.
[b] Ètnia:
*b-1) La denominació
grega “to éthnos”, amb l’adjectiu derivat “etnikós”, dels
quals procedeixen les paraules “ètnia” i “ètnic”. En el
llenguatge bíblic i eclesiàstic, signifiquen poble, nació, nissaga.
Fins i tot, podria traduir-se pel concepte llatí de “cultura”, sobretot,
si la considerem en el seu caràcter social-històric.
*b-2) En els Fets dels
Apòstols, capítol segon, v. 5, parla de persones procedents d’“apó pantós
éthnou” (“ex omni natione”, segons la traducció de la
Vulgata). Normalment, quan l’Església, actualment, parla de “grup
ètnic”, cal entendre-ho com grup humà amb la seua pròpia cultura;
pràcticament, mai no es refereix als pobles primitius i a la seua evolució
cultural, com sol significar-se amb la denominació d’Etnologia com a
ciència.
*b-3) L’Església no
considera la raça com a part de la cultura: el color de la pell característica
bàsica de cada una de les races, o bé altres característiques
físiques molt secundàries de la persona que, per als documents del Magisteri de
l’Església, suposen una cosa accidental per a la cultura i, consegüentment,
ho són també per al constitutiu d’un poble, d’una nació.
*b-4) L’organització d’una
societat, partint de la superioritat de determinades races i de la
inferioritat d’unes altres, ha produït situacions deplorables en la humanitat,
com l’apartheid i l’esclavisme, especialment, de la
raça negra, fins i tot, arribant-la a considerar, per alguns, com raça
inferior. En el segle XX, després de la Primera Guerra Mundial, arribem a la
bogeria del nazisme.
Entre nosaltres, també
s’ha parlat i s’ha teoritzat de la raça espanyola, del “Imperio”,
partint de l’ideari d’alguns moviments polítics units al feixisme i al nazisme.
El dotze d’octubre, durant molts anys, es va intitular “Día de la Raza”, naturalment, de la “Raza” i de la cultura
castellana, amb l’apropiació incorrecta de la denominació “Española”. Precisament,
les característiques culturals del nostre Poble no castellà, s’havien
d’anihilar en favor de “la Raza Española-castellana”, tal com han propugnat, planificat i portat a terme els moviments polítics
feixistes, els que es va apropiar com a ideari la Dictadura del general Franco.
*b-5) “Etnoi” solia
significar, sovint, en el cristianisme primitiu, els pobles no jueus, els
pagans, els “goïm” dels hebreus.
[c] Pàtria:
*c-1) Amb la paraula
“Pàtria”, ens trobem amb un concepte bàsicament familiar, “Terra
pàtria”, és a dir, el lloc, la terra, on han viscut i estan
soterrats els “pares”, els avantpassats, dels qui, amb el
concepte de “Pàtria”, ens reconeixem hereus de llurs
persones, pertinences i, d’una manera especial, de la cultura que van fényer
durant segles, sobretot, la llengua pròpia i llur forma de vida. S’hi ha
d’incloure el culte religiós amb les seues característiques específiques,
pròpies dels pobles no jueus. Cf. Capítols 10 i 11 dels Fets dels
Apòstols .- Sacrosanctum Concilium, 37, 38.
*c-2) El concepte
autèntic de “Pàtria” no es correspon exactament a la realitat d’un Estat,
com consta, per exemple, en la divisa de la Guardia Civil o de l’Exèrcit
espanyol, “Todo por la Patria”, o en l’himne francès de la Marsellesa, “enfants
de la Patrie” (“fills de la Pàtria”), referit a l’Estat francès, el qual, originàriament, és un Estat
plurinacional que, a través dels segles, ha actuat, segons expressió certera de
Pius XII, com estat nacionalista centralitzador.
Així
ha actuat l’estat castellano-espanyol, especialment, des dels Reis Catòlics,
els Àustries i, sobretot, amb els Borbons. Contínuament, ens diuen i ens
repeteixen que, a Espanya, pel sistema d’estat nacionalista centralitzador,
s’ha constituït l’estat més antic d’Europa. Així ho addueixen els polítics
centralistes espanyols, els quals constitueixen la majoria en el parlament de
Madrid.
*c-3)
El concepte de “Pàtria” ens condueix, bàsicament, a
una realitat d’origen familiar-social. Pot ser vàlid, en determinats casos, com
ara, Portugal, dir “Pàtria” a un Estat, però, difícilment,
es pot aplicar, amb propietat, el concepte de “Pàtria” als estats plurinacionals que han volgut
derruir les diverses nacions, i imposar el predomini absolut de les
característiques d’una sola nació, amb l’acció de l’estat nacionalista centralitzador, fent ús, sovint,
de la força de les armes, per a imposar, com és el nostre cas espanyol.
Recordeu quantes vegades hem patit la força de les armes, amb vessament de
sang, contra els nostres avantpassats i en temps més pròxims.
*c-4)
La Terra Pàtria es besa, perquè és la terra dels pares, dels
avantpassats, on reposen les seues cendres; la terra de la comunitat humana
autèntica de cada un, no la, freqüentment, imposada per una situació de domini,
de substitució, de colonització. Les colonitzacions han sigut açò, canvi
del propi pel que correspon a un altre poble, el qual ha dominat un
Poble originari amb els esquemes de domini i de coacció, i hi ha suplantat els
elements de la seua cultura i hi ha introduït els de l’Estat colonitzador, amb
els seus interessos econòmics, militars, d’expansió territorial...
En
un viatge que vaig fer a Califòrnia en 1987, el militar que ens va dur a veure
una base de llançament de coets, ens va dir que, sempre que havien de fer una
construcció militar, ho consultaven als indis nadius, encara existents, per si,
en aquell lloc, hi havia algun cementeri desconegut, perquè, si removien la
terra amb els ossos de llurs avantpassats, es posarien furiosos: era l’ofensa
més gran que se’ls podia inferir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada