Se'ns convida, com si es tractàs d'un dinar més i en un bar de fil de vint, a digerir lo que no ens agrada i, moltes vegades, a deixar estar el passat, les tradicions, els costums, lo agrari i lo religiós, lo fosc, lo femení, etc. com si la racionalització de la nostra vida fos una mena de Xauxa o de cel on tots seríem feliços i lliures de ment, com si el progrés fos la solució de tots els problemes i una espècie de vareta màgica i els qui ens ho comenten, si més no, els alliberadors del mal del món.
Però, ves per on, comprovem que, per a sentir-nos integrats (però alliberats de lo que promou el capitalisme) i, per tant, no receptius a la visió patriarcal de la vida,... cal introduir, en les nostres vides, temes i interessos relacionats amb... la màgia, la música, les llegendes i les rondalles, els goigs, la família i la visió matriarcalista de la sexualitat, lo agrícola, lo religiós de línia pagana, els furs, la paraula, les danses i els balls, la mort, la vellesa, els morts de les guerres i els camps d'extermini i els de concentració d'ací i d’altres llocs, etc.
I tot això implica... tenir present l'altra part de la vida, la matriarcalista, i, així, tocar els peus en terra i donar suport a les arrels del nostre present i de la nostra cultura, a la nostra herència cultural vinculada amb la llengua catalana.
Per tant, si volem fer-ho realitat, caldrà ser realistes i creatius. I això va adjunt a la meua opció de vida i a la de moltes persones que coneixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada