Lo que se'ns presenta, sovint, com obscurantisme (i hi ha molts articles interessants en Internet i relacionats amb el mite de l'Edat Mitjana com una època d'endarreriment) no és una altra cosa sinó sinònim de matriarcalisme i de cultura anterior a la capitalista (bé quan començava a nàixer en la societat, bé quan s'hi eixamplava amb la idea de progrés i unit al moviment de la Il·lustració, és a dir, en el segle XVIII).
I, més encara, una paraula que, lo que ve a dir és que lo femení i lo matriarcal, per exemple, en la cultura catalana, encara hi està present: molta producció tradicional de goigs, presència de la dona en càrrecs de poder però amb una política no agressiva ni de submissió, abundància de balls i de danses agrícoles, pans beneïts i música no militar en dies de festes cristianes, dones que paguen obres religioses, participació de la dona en les herències, una religiositat que no cerca la fama, ni la línia de l'ascetisme o de limitar-se a pregar i al compliment de les normatives dictades pels alts càrrecs religiosos, etc.
I, per això, aquest "obscurantisme" hi inclou, també, l'acció social en lloc de la passivitat, i té molta presència un ambient en què, per exemple, els llauradors es senten més units i amb major influència en la política que, en temps de l'Imperi Romà (de línia esclavista) o del Renaixement en avant (de línia favorable a l'imperialisme).
Això explica que moltes persones que parlem la llengua catalana preferim lo fosc, lo que està en nexe amb la nit (tan abundós en rondalles tradicionals de terres catalanoparlants i plasmades abans de 1920), amb moltíssimes dones catalanoparlants del terròs nascudes abans de 1920, toquem els peus en terra i, com ara, concedim molta importància a la maternitat i a l'educació matriarcal, a la nit,... això sí, molt oberts als altres i a lo que esdevé.
Nota: Una obra de Miquel Torner de Semir facilitada el 7 de desembre del 2020, en relació amb la maternitat, ben considerada en les cultures matriarcalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada