Hui diré que, en Catalunya, hi ha una opció ben definida: l'espanyolista (PSC, PP, els que eren C's i Podem i els més a la dreta del PP).
A banda, hi ha un partit, tradicionalment, republicà i sobiranista (ERC), que ha decidit baixar-se els pantalons a lo que dicte el PSOE a nivell d'Espanya, des de Madrid. Podem dir que s'hi ha venut com també ho fa Més Compromís, ERPV, Esquerra Unida, Podemos, etc.. Són els "més a la dreta".
Igualment, Junts per Catalunya ha passat d'una línia independentista i de fer pactes amb independentistes, a girar l'esquena a molts catalans que, en el 2017, apostaven per la independència i pels drets dels Pobles a decidir el seu futur. Al meu coneixement, estan molls. Els trobe en una línia, en més d'un cas, autonomista.
La CUP ha deixat fora la línia anarquista que la caracteritzava, per exemple, en el tema de la llengua catalana i fa possible un govern estatal tranquil, en lloc de posar-li-ho difícil.
Podem, cada dia, molt més a prop de la línia del PSOE.
Finalment, han sorgit moviments populars que aposten per l'abstenció. U dels motius és perquè les eleccions no són per al Parlament català, sinó per a les Corts espanyoles. I, com que no volen polítics passius, consideren no anar a votar com una manera de no acceptar el meninfotisme de molts polítics catalans: ensenyament del català, resposta a les aspiracions populars, etc..
Igualment, hi ha el possible vot passiu, quasi sempre, de gent pobra: representa al voltant d'un 20% i té per costum no votar.
Altres opcions: el vot en blanc i el vot nul. El primer indica que no es sap quina candidatura votar; el segon pot anar acompanyat d'una frase, d'un dibuix, d'un collage, d'una línia a una llista de membres d'un partit i indica disconformitat.
Sobretot, sempre he votat com he considerat més adient i, això sí, mai, mai, mai, contra la meua voluntat, ni contra la meua manera d'entendre la política i les relacions humanes, ni per allò del vot útil. Mai.
Finalment, adduiré que preferesc lo fosc, lo que solen dir obscurantisme, lo que té a veure amb la nit, amb lo matriarcal reflectit en moltes rondalles tradicionals en poblacions catalanoparlants i, sobretot, en les recopilades abans de 1932, quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover. I, per descomptat, escriure, esbrinar i viure tocant els peus en terra, amb interés per la terra on vius i, àdhuc, pel tema de la maternitat, i molt obert als altres i a lo que esdevé, com quan voles un catxirulo el dia de Pasqua.
Avant les atxes.
Nota: La foto és d'una obra del pintor Miquel Torner de Semir (1938) i me l'envià en novembre del 2020. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada