Tot seguit, exposem part de la pàgina 56 fins a l'inici de la pàgina 58, de l'explanació, en la versió del 2018.
[g] Sant Joan XXIII, en l’Encíclica “Pacem in terris”, en la Part Tercera, sobre les relacions entre les
Comunitats polítiques,
presenta un apartat de defensa i de drets de les minories “gentes pauciores
numero intra fines nationis alius stirpis”, com es citen en el document original llatí de
l’Encíclica. S’afirma que la situació que nosaltres hem patit, i encara patim,
en bona part, “és una greu violació de la justícia”, AAS, p. 253.
*g-1)
Després de diverses vicissituds de la Història, malgrat la sang vessada
pels nostres avantpassats, s’ha volgut considerar la nostra nació d’un
rang molt inferior, quant a les característiques històriques, culturals,
geogràfiques, polítiques, econòmiques de Castella..., i ens han constituït, com
acabem d’al·ludir, en “la España incorporada o asimilada”. Ens ho diuen clarament, sense cap rubor, com
si ens considerassen gent que cal canviar, com si fóssem una colònia
subordinada a ells.
*g-2)
Nosaltres, com a poble vertaderament autònom, hem de constituir un grup humà
operant i realitzador des de la llibertat de la nostra cultura, “davant els germans (sobretot, en l’actualitat) i davant la Història (les nostres arrels que ens espenten a
realitzar-nos i que ens conformen com a poble)”, “Gaudium et Spes”, 55, deixant a banda allò negatiu
del nostre passat, si no és per a prendre consciència del per què i del com
de la situació a la qual hem arribat, i que cal superar-la i treballar per
a la realització de la nostra nació, en tots els aspectes, sense oblidar, en
primer lloc, els valors de l’esperit com a cristians, units als valors humans
que compartim amb tota la Humanitat; especialment, l’ajuda als més necessitats.
Els
valors cristians i els valors humans formen una gran unitat. Ambdós tenen una
mateixa procedència en Jesucrist. “Per quem omnia facta sunt”, com confessen en la professió de fe, de
Nicea-Constantinoble. L’Evangelista Sant Joan, ens diu (1,3), referint-se a
Jesús: “Per ella, tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix, no hi
ha vingut sense ella” (Jo 1,3). “La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres” (Jo 1,14).
[D]
“Summum ius, summa
iniuria”[1]
[h] És molt estrany i ostentós, actualment, el fet d’acudir als
textos literals de la Constitució Espanyola de 1978, per a negar el
dret a ser responsables, a decidir la nostra vida com a poble sobirà, tal com
ho explica Sant Joan Pau II en els diferents documents, especialment, en el de
l’ONU, de 1995.
*h-1)
Per a sustentar la negació del dret a decidir, es parteix, d’una
manera especial, del concepte de nació espanyola en bloc,
sostingut en els moviments polítics totalitaris que aparegueren abans i després
de la Guerra civil, en contra dels principis que figuren en els Drets humans, acceptats en la seua totalitat, a més, pel Magisteri de l’Església. Cf. Ramiro Ledesma en Josep Benet, pp. 70,71,74,75. Cf.
Divisió actual 4, *c-5..
No
és acceptable que el dret a decidir haja de passar per la concessió al seu
antull, blindada, com diuen, per uns articles de la Constitució, a favor dels
quals els representen i en són usufructuaris, des de fa segles, “de l’Estat dominador i
centralista, que es serveix d’una nació per a subjugar les altres, ‘germen de rivalitats i incentiu de discòrdies,
que no serà mai suficientment rebutjada’”. Pius XII. 1954. Cf.
AAS. 47, pp. 22-23, 25-26 (1955).
*h-2)
Davant aquesta realitat, un es troba amb aquella veritat, referent al fet que
el pur legalisme, portat fins a l’extrem, pot acabar en la negació del
que toca comportar la llei en la societat i en la mateixa persona humana: “Summum ius, summa iniuria”, com ja deien els antics.
*h-3)
La Vicepresidenta del govern de l’Estat espanyol, del PP, fins a 2017, Na
Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar el President de la Generalitat de
Catalunya, que no poden votar, que no poden decidir, d’acord amb
la Constitució Espanyola, i això significa que diu a Catalunya que no poden
exercir la seua “responsabilitat davant els seus germans i davant la Història”, “Gaudium et Spes”, 55, i li afegeix que, si és President de la Generalitat, ho és en virtut
de la mateixa Constitució Espanyola.
El
President de la Generalitat li va respondre, per la seua banda, que ell
era el cent vint-i-novè President de la Generalitat i que, molt abans
que existissen Constitucions espanyoles, ja existien els Presidents de la Generalitat
de Catalunya i hi exercien el poder polític.
En
Joan de Borbó serà considerat Joan III, per haver sigut Comte de
Barcelona; no en virtut d’un article concret de la Constitució Espanyola.
[1] Nota de la traducció. Aquest aforisme llatí vol
dir “A major justícia, major dany”, amb el sentit que, a vegades, ser recte amb la justícia formal,
pot comportar més injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada