Persones de més de huitanta anys i que escriuen

Hui, entre d'altres coses, he vist que una dona molt oberta, m'havia escrit:

— Als meus vuitanta-dos anys, encara continuo estudiant el català, perquè me n'adono què faig faltes d'ortografia. Petons".

Doncs bé: ara mateix, he recordat que un històric mestre de "Valencià" en Magisteri, Pere Riutort, en el 2021, em digué que escrivia. Tenia huitanta-sis anys. Jo, també ho feia (i ho faig), però nascut en 1971.

Quan copses que hi ha persones que, malgrat tenir-ne més de setanta, més de huitanta... ¡o de noranta!, encara redacten i, a més, no puntualment, sinó com una part més del seu dia rere dia o molt sovint i que això fa que la seua vida tinga sentit,... captem que, en bona mida, estan jóvens. És més: poden ser un model a seguir, si més no, per a qui està interessat per la seua llengua materna (ací, la catalana) i, igualment, donar-li vida. Per exemple, Joan Sala Vila (nascut en 1929 i que encara viu).

Finalment, direm que, en el cas dels qui, a més, han sigut mestres, responen com el mestre sempre receptiu a l'alumne (qüestions que li fa, comentaris, lectura, exposició d'un tema) i que encara dedica temps a tractar sobre temes que prefereix.

Avant les atxes.