Bon vespre,
Ahir, Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), ens féu aquest comentari:
"Bona tarda, Lluís,
He llegit el que fa memòria del Pare Abat de Montserrat, (...), i m'han vingut a la memòria els anys del franquisme, en què el visitàvem un parell de vegades l'any, i passàvem uns vint o trenta minuts parlant amb ell. Sortíem abrivats, era una persona sàvia.
En una certa ocasió que hi vam anar a fer una trobada de treball, al Monestir, hi vam passar dos dies i una nit, ens van invitar a sopar a tots amb la Comunitat.
Enyoro aquells temps de lluita. Ho podia fer, ara no puc fer res, però tu i uns quants més m'ajudeu a entretenir la vida i a viure noves experiències.
Moltes gràcies!!!!".
Després de llegir-lo, anit, li responguérem:
"Bon vespre, Ricard, i gràcies pel teu escrit, molt sucós,
Afegiré que, amb persones com tu, aprens moltes vivències que no ixen en els llibres, ni en Internet i que, igualment, ajudeu molt als catalanoparlants més jóvens.
Amb el temps, he pogut veure que les persones que, quan començà la guerra, tenien deu anys o més, són molt més democràtiques i obertes que les que ho feren després de la contesa. En eixe sentit, entre el 2009 i el 2013, fiu molta amistat amb persones d'eixa època (1918-1926) i algunes m'han deixat empremta. N'hi hagué que també visqueren després del 2013.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada