A migdia, un amic, Tonet, m'ha enviat un missatge:
"Molt bon dia, Lluís,
M'agradaria saber la teua opinió sobre la gestió de la catàstrofe per part del govern del País Valencià i del govern central.
Avant les atxes.
Una forta abraçada!!".
****
Bon dia, Tonet,
Indistintament dels partits que hagen governat part d'aquesta legislatura autonòmica (PP i VOX) o bé estatal (PSOE, amb el suport de partits catalans, valencians, de les Illes Balears i del País Basc), la cosa va més enllà de dretes i esquerres.
En eixe sentit, en línia amb el joc que té molt a veure amb les relacions i amb la presa de decisions (parle de volar un catxirulo, un estel), quan, sense la meua intenció, es trenca el fil, córrec a pel catxirulo, perquè no vull que es trenque i que calga comprar-ne un altre.
En canvi, el PP valencià i el govern espanyol l'han deixat anar a la sort del vent.
Igualment, hui he comentat a un veí de la finca sobre la riuada de 1957: el govern espanyol no posà ni un cèntim (ni un cèntim!, com sona) en la recuperació de la ciutat de València i de les altres poblacions afectades. Això, m'ho havien dit, més d'una vegada, els meus pares (qui encara viuen).
El veí m'ha respost que sí, que així fou: ni un cèntim!
Aleshores, li he afegit:
"— Si això ocorre en Madrid o en Valladolid, el govern espanyol es mou immediatament".
I ell m'ha adduït.
"— I, si és en l'estranger, ja veus Pedro Sánchez enviant unitats militars i ajuda".
Llavors, li he dit:
"— Però açò no és Castella. Els valencians no vivim en terres castellanes".
És un veí molt obert i amb bona empatia.
El president valencià, l'espanyol i el del PP estatal són castellanistes i els la bufa lo que passe en terres catalanoparlants, si no és per a explotar-les i per a tractar d'anul·lar lo vernacle, lo que té a veure amb la llengua catalana, amb lo que no és castellà i que fa segles i segles que és propi d'ací.
Hui he captat que, de Perpinyà estant, s'han mobilitzat per ajudar als valencians.
Encara no he llegit cap article, ni cap notícia procedent de terres històricament vinculades amb el Regne de Castella (per exemple, de Castella la Manxa, de Madrid, d'Extremadura i de l'Andalusia latifundista i de las peonás i d'anar al bar i esperar la solidaritat de terres catalanoparlants).
El batle d'Aldaia (on viuen els meus pares, de la comarca de l'Horta de València) ha posat que se n'ha anat a Madrid a parlar amb el govern.
¿Per què no s'ha mobilitzat Pedro Sánchez el primer dia? Ha aplicat lo que deia Íñigo Errejón (de Podemos i, després, de Sumar ) en el 2019, sobre el tema de Catalunya: "Me pilla lejos".
Només cerquen el vot i que continuem submisos mentalment i culturalment, que els donem un vot a canvi de res.
Ma mare, diumenge, em digué que el poble d'Aldaia (on viuen, dels més afectats) no havia aparegut ni un segon en la tele, ni se n'havia fet referència.
(...) Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Notes: Hui, 7 de novembre del 2024, he pogut llegir un article en el diari valencià "Levante-EMV", en relació amb el petit comerç dels Nàssio (Aldaia), en el barri on visquí fins al 2009, i amb algunes paraules d'Empar Folgado, tinent de batle del poble, del PSOE.
No posa ni una paraula indicant que la zona comercial Bonaire (inundada i que el president valencià Mazon fou de les primeres que tractà de salvar, amb l'ajuda dels voluntaris) rebé l'aprovació del govern local (del PSOE).
Jornalisme vergonyós.
****
El 8 de novembre del 2024, Daniel Gros, de Catalunya, ens envià aquest missatge: "La meva solidaritat emocional als qui ho han perdut tot.... (...).
Molta força als teus pares Lluís!!".
Gràcies, Daniel, per les teues paraules.
El 9 de novembre del 2024 veiérem que, més de setanta-dues hores abans, un català, Modesto, havia escrit açò en el seu mur de Facebook:
"Avui, aquí, Almenar, recollida d'aliments, productes de neteja personal, etc., etc., pel País Valencià, València i rodalies. Molta afluència i col·laboració.
La mestressa i jo hi hem posat el granet d'arena. Em sento satisfet de fer-ho.
Ànims, que els necessitareu.
Una abraçada des de Catalunya".
Lluís, és la pura veritat. Els Països Catalans, som la mamella d'espanya, on tots hi xuclen i en treuen profit, i en lloc de respectar-nos i mimar-nos, acabem essent els més maltractats de la Península. Aquests dies hem recordat amb tristesa les conseqüències de la rierada de la Riera de Rubí, de l'any 1962. Paradoxalment, més de 1000 víctimes, i en la seva immensa majoria provinents, aleshores, d'altres llocs de l'estat, que vivien en barraques a la vora del riu, però, ves per on, havia passat a Barcelona, Catalunya, ergo: eren catalans. Ni així es justifica, però és la seva mentalitat. Ara diran el que vulguin, però ho hem passat i ho hem patit. I encara n'hi ha que no ens permeten treure'ns la bena dels ulls. Una abraçada!!!!
ResponEliminaBon vespre, Ricard, i gràcies pel teu comentari,
EliminaAvant les atxes.
Una forta abraçada.