Bon dia, Guillem,
Com que ens coneixem de fa molts anys ençà, t'escric pel nom amb què et presentaves.
Tot seguit, et plasmaré unes qüestions:
1) L'abat Aureli Maria Escarré i Jané, del Monestir de Montserrat, en 1949, deia a uns jóvens que fessen pàtria (Catalunya), no partit ("Feu pàtria, no política. Notareu que feu política, quan us dividiu"). ¿Posaràs el sentiment de pertinença a la terra (Aldaia, això és, el poble on manes, a la comarca de l'Horta de València i al País Valencià) per davant del partit (el PSOE) i de les decisions que es prenguen en els despatxos del govern espanyol i sense passar ells per terres valencianes (o molt tard), com enguany?
2) ¿Te'n recordaràs de Catalunya, no solament ara, quan n'han aplegat molts catalans (ben prompte, abans que militars, a Aldaia, com també bascs), sinó, igualment, després de l'ajuda? ¿O, en acabant, es traduirà en un "¡Por ahí te pudras!" i en actituds en pro de qualsevol política "A por ellos, oé" (com vespres del referèndum d'independència en Catalunya) i de molt de futbol, falles, flamenco, "Visca el Crist dels Necessitats!" i, òbviament, d'eixe "buenrollismo" que t'ha acompanyat com també al primer ministre espanyol actual, a Ximo Puig i a l'anterior president del govern d'Espanya i que no és propi de les cultures matriarcalistes, com ara, de la valenciana?
3) En març de 1958, després de la riuada de 1957, Martí Domínguez i Barberà vingué a dir que calia anar més enllà de l'estoreta velleta i tocà els peus en terra. Un poc després, li costà el càrrec (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez_i_Barber%C3%A0). ¿Preferiràs fer com ell i, així, fer costat al poble o deixaràs caure els habitants i els qui participaran en la recuperació de moltes poblacions valencianes? Hui, ma mare (nascuda en 1943) m'ha dit que, en el Carrer Sant Antoni (on viuen els meus pares i on vaig estar fins a la primavera del 2009), hi aplegà a haver 1'5 de tarquim, fet que, ni de bon tros, no havia ocorregut en la riuada de 1957.
4) Tu i el PSOE local, ¿esteu disposats a reconéixer que la zona comercial Bonaire rebé l'aprovació del vostre partit i del Comú d'Aldaia, tot i reports i suggeriments d'ecologistes, àdhuc, d'Aldaia? Ho dic perquè és més fàcil carregar el mort al PP o a l'obrer de la cançó "El Miquelet de la Seu" que acceptar-ho. I, si vos en presenten un altre, et limitaràs a dir "Un report realment interessant"?
I 5) ¿aprofitareu els representants del govern municipal els noms de les poblacions d'on provenen els voluntaris i les ajudes, per a crear vincles de germanor, una idea, al meu coneixement (segons una lectura en el 2013), del general Eisenhower, qui fou president dels Estats Units?
Com hem pogut veure, l'altruisme cap al País Valencià, fins i tot, ha vingut de la Catalunya Nord. I, per part de molts valencians, hi ha hagut agraïment cap als catalans.
Al cap i a la fi, no sols som germans de llengua, sinó que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista.
Finalment, dir-vos, als aldaiers, que, per part meua, continuaré en relació amb moltes persones d'Aldaia i d'altres indrets.
Avant les atxes.
Atentament,
Lluís Barberà i Guillem
D'Alaquàs (l'Horta de València) estant.
Paraules que m'han escrit de Catalunya estant, ahir i hui:
"Molts ànims i molta força!", Jaume Piquer Jordana.
"Un abrazo y mucha fuerza", Teresa Arjona Díaz.
"Avant les atxes i molta força per als teus pares", Rosa Rovira.
Paraules de Daniel Gros, en un missatge del 12 de novembre del 2024:
"No tenir pressa i escoltar... Escoltar! Fer un dol reposat i intel·ligent per a mesurar una reacció madura i creativa per, quan sigui el moment de fer, entrar la política, la justícia i l'empatia amb la gent!
Una abraçada a la mare Lluís!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada