Ahir, en un diari valencià apareixia una notícia amb una qualitat informativa depriment (perquè es podia malinterpretar perfectament des d'un primer moment) que en una localitat valenciana hi haurien ¡¡¡5 tinents d'alcalde!!!. En cristià, diríem que cinc persones que podrien substituir al número 1 del poble o de la ciutat i... la veritat, és que semblava una coseta més de repartir-se els càrrecs. Però, ves per on, en eixe sentit, el diari no n'informava més, sinó que no s'explicava, com aquell que diu, la qual cosa, des del meu punt de vista, justifica qualsevol crítica oberta a eixe periodisme barroer. I ho dic sense pèls en la llengua i encara que els coga.
Quan li preguntí, a u d'eixos càrrecs, el motiu d'eixa quantitat tan alta, el senyoret, que seria el primer en estrenar-se com a tinent d'alcalde, em respongué amb una frase políticament correcta: "En l'anterior ajuntament també n'hi havien cinc". Ho comuniquí a unes quantes persones ja que, per a més inri, eixes paraules havien eixit d'un cap d'una coalició que s'havia presentat electoralment (i l'havia reforçada la premsa digital o en paper) com "d'esquerres". Convincent! Fer com diuen que fan no és pecat... Ha!, ha!, ha!, ha!
Fins ací el principi. També podríem escriure allò que vaig llegir de vesprada: "A high chair for everybody", és a dir, "Una poltrona alta per a tots".
Com veieu, ens estan eixint idees genials... L'humor positiu ho afavorix, ¿ho sabíeu, cavallers? Doncs, a practicar-lo, com si fóra a fer sexe, que dirien alguns...
Si em passí la vesprada mig descollonant-me (i això que no tenia el portàtil!), més em vaig riure quan entraven interesting news (notícies interessants, d'estes de xuplar-se u els dits), com la justificació d'una fan de les modes, les tendències, del culte als càrrecs (familiars, escolars, polítics...), vaja, com si fóra Susana, una de les persones amb què més d'una volta parla Mafalda: "És una qüestió de legalitat". Vaja, que si calia anomenar-ne o crear-ne cinc, no passava res perquè ningú de l'ajuntament ¡¡¡ni tan sols proposara que es canviara la llei!!! I em torní a trencar de riure i a compartir estes cosetes realment gracioses del món en què vivim, estimats alliberaires...
A més, vos contaré que esta fan de les fashions és una com si fóra eixa dona que un dia va dir en les Corts Valencianes "A tot polític li arriba el seu Alcorcón"... I si no, llegiu què més coses va dir (transcrites d'un vídeo que podeu trobar en Internet): "Un president de la Generalitat ha 'de' aspirar, 'per lo menos', a entrar per la porta principal 'de este' parlament". Eixir per la porta gran i entrar per la porta principal sonen a sinònims. ¿Veritat que vos recorda les solemnitats, que nosaltres no acceptem ni de bon tros? I després es posa l'etiqueta d'esquerres... i es pren cada conyac de valentia... que així acaba: de vicepresidenta i sense haver-se fet amb la poltrona tan desitjada... Estic criticant l'actitud, no la persona..., com podeu vore, amb ulleres o sense.
No espereu que cap d'estes dos persones tipus Susana, per exemple, facen miracles de Sant Vicent. I com són més legalistes que ningú, els podríem dir, a les dos, fortament antimasclistes: "¡Que no canvien cap llei a favor de la dona, vosaltres que sou tan antimasclistes!". Ja voreu com aleshores començarien a diferenciar entre aplicar l'as de bastos per als que no pensaren com elles i la vara de la legalitat per a les seues fans i el seu mig tros. A esta gentola, ¡¡¡amb els valors i la llibertat, que no ens parlen com si tots haguérem de primar el grup per damunt del respecte a la singularitat!!! Quina gentola! Com han venut la burra amb lo de la valentia! Com tractava la premsa de justificar l'accés a la presidència de la Generalitat... ¡¡¡en funció de qui preferia la gent que l'exercira i no, per exemple, en funció de qui havia sigut el cap de la llista més votada o de la més votada entre les suposadament "d'esquerres"!!!
I, per si no ho tenia algú claret, una miqueta de registres històrics, de la candidata a la presidència (del mateix vídeo): "Situa vosté, una altra vegada, la política en el ridícul". La por al ridícul, u dels majors impediments per a l'avanç econòmic del País Valencià, pel poc esperit emprenedor ni creatiu, el culte a les figures d'autoritat, les relacions fortament verticals i, per tant, la poca cultura democràtica. Conec persones amants de la fama, de lo que s'estila en cada moment... ¡¡¡i els fa més por el ridícul!!!... Algunes han passat d'estar en la glòria a anar quasi demanant almoina...
Per tant, i en un moment en què "estan amb el tema dels bous al carrer i encara no han entrat en coses serioses", com em deia una persona agosarada i políticament incorrecta, vorem qui diu la mentira més grossa!!! Li podríem regalar... la Medalla a la Mentida Suprema, després de fer una enquesta oberta per Internet. I si no li agrada, ¿què li anem a fer? No aconseguiran que fem lo que els fascinaria: sessions contínues de genuflexió de la rama universitària de Política Aplicada. Sí, ¡i la cama!
AMUNT LA INTEL·LIG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada