A migdia, abans de dinar, llegia una entrevista en un diari valencià a un cantautor de Xàtiva que pareix que, qualsevol dia, potser li dediquen, per què no?, un estadi de futbol. I no he tret els noms perquè quan u manifesta sobre el famós "caloret" i, una vegada més, observes que el món intel·lectual valencià, com el lingüístic, o el periodístic, etc. no gosa dir que l'alcaldessa de València estava bufada en el moment de dir-ho, però també trobes que en la premsa britànica o en la irlandesa hi han paraules del llenguatge eròtic i sexual que apareixen a mitges (amb els signes ***) entremig, u arriba a la conclusió que ací hi ha molt de PC. I és que, sembla que, com em deia una venedora farà uns quatre anys, "La marca es paga". Amb la diferència que, per exemple, jo i més persones, no estem a favor de pagar-la, sinó de defendre la nostra singularitat.
Però quan deia PC no em referia al PC Globe, per exemple, sinó a persones políticament correctes a l'hora de parlar i que pareix que tenen a les autoritats polítiques com si foren una espècie de vaques sagrades. Doncs bé, vos diré que Pep Guardiola, durant la primera temporada com a entrenador del Barça se'n desfeu de tres, com molt bé podia llegir u en un article aparegut en la revista Emprendedores (2009) i que destacava com, amb tacte, ho havia aconseguit. Per tant, amb tacte, també es pot fer periodisme democràtic i assertiu.
Doncs bé, si u pot desmarcar-se de tres vaques sagrades que descontrolen els plans d'un entrenador perquè volien destacar per damunt del grup (¿no és això lo que feia l'alcaldessa?), també ho poden fer altres persones i, per damunt de lo políticament correcte, de lo que més s'estile ara, de lo que sempre s'ha fet, etc. aplicar, una vegada més, una actitud assertiva.
Aleshores u s'acaba de creure que la persona assertiva, com Pep Guardiola, és qui porta la batuta. Jo vaig fer un xicotet escrit en anglés perquè era conscient que en el món britànic el periodisme és més obert i directe, a més, que hi ha més democràcia i, potser més d'u sàpia que es pot parlar sobre el cap d'Estat amb més tranquil·litat (http://que-rebona-estas-tu2.webnode.cat/news/the-mayoress-of-valencia-was-drunk/). El diari La Vanguardia fou discret: penjà un vídeo. I el cantautor, també. Doncs bé, cavallers, la discreció és tot lo contrari a la marca de què parlava la comerciant.
Per tant, estimats companys, vos convide a promoure una premsa més assertiva (de la mateixa manera que ho fem en les persones), perquè això serà senyal que, des de la base, i cada dia més, més hòmens i dones també estem actuant així, amb afirmació dels nostres drets i sense tractar de xafar els dels altres, i el resultat no serà res diferent a un País Valencià amb major grau de llibertat d'expressió i amb més persones que tracten la seua singularitat amb un respecte tan important com el dret a la llibertat d'expressió i la conseqüent assumpció de la responsabilitat de la manifestació de les seues opinions, obres artístiques, escrits, invents, etc. que acompanyaran a la seua creativitat i a la seua vida diària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada