Viure amb esperança és com viure amb un model de vida que u va esculpint i que, en el fons, no és una altra cosa sinó l'acte de posar en pràctica lo que valorem i lo que fa possible que la creem com si fóra un fil sense final... i en què cada dia és un espai de temps per a lo bell, lo que ens aporta harmonia i amor per la vida.
Però, justament, tenint present que com més aprofitem el temps (i, alhora, com més el gaudim), serà (des del meu punt de vista) com un triomf de la vida sobre la mort, de l'esperança sobre l'apatia o el pessimisme. I crec que el fil conductor que fa que la idea passe a la realitat, que els somnis arriben a complir-se i que, sobretot, anem fluint per la vida (i sempre, atenent als nostres valors), és l'optimisme, l'esperança, la fe, l'humanisme, etc.
I tot això em passava pel cap mentres esperava i, com altres voltes (i els que han passat per les sessions gratuïtes que he fet en estos últims anys ho saben), ho feia amb un llibre en la mà i amb una llibreta al costat, per a prendre nota de lo que considerara interessant.
I com que u dels meus projectes vitals per a este curs és fer una antologia, estava estudiant com fer-la senzilla, clara i, per a això, observava un model i afegia lo que també considerava interessant i que s'ajustara al meu estil de fer les coses. Considere positiu aprendre d'altres persones i fonts i, després, també afegir la nostra part, ja que això és senyal d'aprenentatge, d'obertura i d'aportació personal.
En acabant ha sorgit lo que no esperava, la qual cosa confirmava lo que un dia li vaig dir a una xiqueta que, aleshores, tenia uns set anys: quan fem una cosa amb la ment oberta, ens pot vindre al pensament la resolució d'un problema o de lo més inesperat i que alçàvem en la ment. I... ¿què ha sigut lo que s'ha resolt, com l'escultor quan fa la part que li faltava per a deixar en l'obra que creava a un home dret i adreçat i sense disposició a cedir ni a l'orgull ni a la submissió? Doncs, ¡¡¡els valors!!!
I estos han aparegut i, a més, sonaven com que era real, que no em mentia, perquè no em sentia forçat interiorment, com si em pesara escriure, sinó que el pensament i l'acció anaven en coalició (no precisament electoral, sinó psicològica), això és, hi havia coherència, una cosa que valore molt en les relacions humanes, la qual cosa no vol dir ser cabut, per favor... sinó fer lo que u diu, predicar amb l'exemple... ¡Mare meua, predicar amb l'exemple! Valore molt l'humanisme d'una persona, moltíssim. I, tornant als valors, ací teniu què alimenta el meu humanisme:
1. Construir
2. Animar
3. Tolerar
4. La informació veraç
5. La didàctica
6. L'humor positiu
7. L'assertivitat
A més, afegiré que llegint llegint, i fent-ho des de lo més pròxim fins a lo més llunyà (com també escoltant, però no per a criticar tot seguit), és com naix el nostre pensament lliure, propi i, així, el nostre criteri propi, o siga, la nostra llibertat, un valor que estime molt i que tinc ben clar que només la té i la gaudix qui es fa responsable dels seus actes, cosa no precisament visible en molts polítics, banquers, etc., però tampoc en persones del carrer, de la vida diària i que critiquen als primers...
Per tant, i ara acabe, són els valors morals els que, entre altres coses, fan possible que la vida econòmica (economia té a vore amb casa), ens resulte més fàcil i, així, des del present... dirigir-nos cap al futur amb esperança, com un dia em deia u dels meus grans amics, Pere Riutort, un home que, al meu parer, és tot un exemple de transmissió de fe i d'optimisme, així com d'una vida interior molt rica i de confiança en u mateix i, en el seu cas, també en la Providència, en altres persones i, en el mateix sentit, en un demà millor... en què viure amb persones així, positives (les quals cal anar a trobar-les), és tot un exercici i, a més, tot un regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada