Hi ha una manera més de ser lliure i de ser present: actuar amb empatia, tenir en compte els altres, vivint amb sensibilitat, fent amb tolerància, manifestant creativitat, no tensant la corda per mitjà de la prepotència, no acceptant el derrotisme, ni promovent que cada u vaja a la seua.
I ho dic perquè, per exemple, podem ser fadrins (no estar casats, com, popularment, s'ha dit) i, en canvi, ser persones d'actitud solidària, que ens inclinem per lo terrenal i per eixe riu que és la vida, tenir bona psicologia i, finalment, desaprovar tot lo que faça tuf d'individualisme, de subjecció a principis morals, de romanticisme o, com ara, de culte a la fama, a la política del partit o a la poltrona. De fet, moltes persones preferim viure-hi, malgrat ser fadrins: aprovem el matriarcalisme, però no la cultura de lo patriarcal, tot i que tolerem que hi haja persones de tota classe.
En eixe sentit, els actes de les clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors, d'Alaquàs, com també el fet que el 23 de juliol del 2023, en el centre d'instrucció pública (recordem que les lleis espanyoles d'ensenyament parteixen de l'esperit instructiu, d'imposició i conquistador de la cultura castellana, la qual és patriarcal, a diferència de la gallega, de l'asturiana, de la basca, de l'occitana i de la vinculada amb la llengua catalana, que sí que són matriarcalistes) d'Alaquàs (l'Horta de València) on poguí votar, empiulen amb detalls com que, entre l'entrada a l'espai instructiu (les parets externes) i a l'edifici, en un punt que, de zero a deu,... seria el quatre, hi havia uns súbdits del govern espanyol i, a més, del govern municipal. En canvi, en les de maig, hi havia hagut bona empatia amb la gent.
I tot, en un poble on molta gent fa lloança de les aparences que, en u dels punts d'entrada per carretera al poble (almenys, fa uns anys), es declarava contrari a la violència masclista però no deia res quant a acusacions falses en temes sexuals. Aparences, culte a la fama i, òbviament, amb la mà orientada cap a l'Astre Solar de l'altiplà castellà, és a dir, cap a terres de tradició de robar i de mentir, com ja escrivia Francesc Eiximenis en el segle XIV.
Per cert, el govern municipal de juliol no era de dretes,... però com si ho fos.... perquè, d'acord amb els valors que prioritza i amb els actes, patriarcal ja sabem que ho és.
Finalment, unes fotos d'obres de recerca sobre el matriarcalisme, lluny d'eixe llenguatge incl que el govern del PSOE junt amb Compromís, des de la Generalitat Valenciana, imposà com a obligat per a qualsevol associació que volgués tenir subvencions, com em comentà una amiga pertanyent a una entitat.
Notes: Aquesta primera foto és del llibre "Europa indígena matriarcal. Los vascos", de M. Carmen Basterretxea.
Una segona foto del mateix llibre. Té punts en comú amb la tercera, de l'obra 'El matriarcalismo vasco" i en línia amb molts trets matriarcalistes plasmats en moltes narracions tradicionals en llengua catalana anteriors a 1932 com també en molts comentaris relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
Afegirem que, en eixes narracions, no es fa una exaltació de la fama, però sí que és ben reconegut un rei, una reina (o bé una princesa jove, o bé una reina ja mare) perquè és una persona amb bona empatia, amb sentit de la justícia, de bon cor, molt oberta a persones de totes les edats i de tots els estrats socials i, a més, això fa possible que hi haja bones collites (per allò de la dita "Del que es sembra, es cull"). I, quan els aplega la fama, ho fa perquè la seua política és bonhomiosa i estan més pel nosaltres que no per l'individualisme, ni per fer miques els qui no pensen com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada