"La cultura valenciana és matriarcal" (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i els he comentat que, una vegada, un amic meu que nasqué en 1929 i que encara viu, aconseguí que ell i un home fessen bona avinença. La qüestió fou, senzillament, respondre aquest amic, com un guilopo, de manera que poguessen fer via.

En eixe sentit, a les acaballes del 2010, anares a parlar amb un amic molt obert i molt coneixedor de la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, i et digué:

"— La cultura valenciana és matriarcal".

I nosaltres, estranyats, li demanàrem que com que hi era. I ell ens afegí amb dos exemples en relació amb quan la típica parella valenciana catalanoparlant decideix, per exemple, assistir a un acte i està a punt d'eixir de casa.

Llavors, és la dona qui té la darrera paraula, fins al punt que, si no està d'acord amb l'actitud del marit, li afig què considera ella que seria millor per a tots dos, li ho diu,... i ell ho fa. Això sí: com en les cultures matriarcalistes i com en la cultura tradicional i vernacla en nexe amb les terres catalanoparlants.

Per això, anys a venir, captes que aquelles paraules eren (i són) una realitat, no un parlar per parlar perquè, com deia un estudiant present en els primers consells escolars d'Espanya, s'havia de parlar. 

I qui diu parlar, diu escriure. Per cert, en Twitter, el camp, molt aplanat; i el catxirulo vola amb senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.