Hui, de matí, he vist que Daniel Gros, adés, m'havia escrits aquest missatge:
"— Molts ànims, Lluís, per aquesta tragèdia que viviu al País valencià i, sobretot, la pitjor tragèdia és tenir incompetents que us governin!!".
Aleshores, li he comentat "Gràcies, Daniel, per tot, i bon dia,
No he pogut evitar el plor. Em passí quasi quaranta-huit hores seguides sense poder parlar amb ningú dels meus pares. Hi mancaren uns minuts.
Tot i això, el fet que el telèfon mòbil tingués relativa cobertura per a Internet (amb l'ordinador portàtil, suara, és impossible) i que estigués bé, m'ha permés poder accedir a la realitat, contactar amb alguns familiars i amb uns quants amics i traure un poc de ferro al tema.
Continuaré ajudant els veïns i els qui conec i a qui puga, com més fàcil em resulte.
He pogut parlar i escoltar familiars i amics que viuen en zones pitjors que en el meu poble. Ho sentia com una obligació moral, perquè no em remogués la consciència: de vegades, m'han fet costat i m'han aplanat un dia més agradable.
Quan vosaltres heu passat eixes calorades semitropicals, més d'una vegada, dic als més pares:
'— Quina sort que ací no passe igual!'".
Cap a migdia, copses que Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929 i que ha conegut una guerra i una postguerra, amb tot lo que això suposa), hui t'havia enviat un correu electrònic:
"— Bon dia, Lluís, una abraçada,
Entremig de tanta destrucció i desgràcia, és reconfortant de rebre aquestes espurnes de claror de familiars i amics d'aquestes terres vostres, acreditant que esteu bé, la qual cosa no treu la gravetat d'aquesta DANA, que jo li dic un diluvi localitzat.
Pots estar segur que més que mai em sento solidari amb tant de dolor i desolació com esteu patint: uns, molt directament; els altres, potser, amb una mica més de distància.
I, quan dic 'solidari', des de la meva butaca mirant la televisió, em fa una mica més de pena,, perquè se'm fa més evident el desori.
No sé si és l'emoció, la tristesa o l'edat, o totes tres coses alhora, Lluís. Però, de tant en tant, pico tecles que em fan anar de bòlit.
Deia que se'm fa més evident el desori que us ha quedat a tots els valencians. Sí que conhorta veure aquesta reacció dels joves valencians acudint en massa amb eines i coratge a ajudar als seus veïns, netejant fang, escombrant l'aigua, retirant mobles i ensers destruïts per la força de l'aigua...
M'emociona i m'hi sento totalment identificat. Ara caldrà que actuin les màquines per a retirar tants vehicles destruïts que impedeixen acudir amb més efectivitat en auxili i suport a tots els afectats.
Lluís, t'agrairé que, en els pròxims dies, ens vagis tenint al corrent de la recuperació i confio que la força moral no us abandoni mai per a poder sortir d'aquesta maltempsada tan col·losal.
Una forta abraçada!!!!"
Tot seguit, li plasmes aquestes paraules:
"— Gràcies, Ricard, pels teus escrits, i bon dia,
Els publicaré i els compartiré per Internet.
No sóc de reportar sobre temes així, sinó més bé d'encoratjar per mitjà de l'esperança i de tocar els peus en terra, les dues bandes del meu joc preferit: volar un catxirulo.
Nogensmenys, sí que et diré que, ahir, de vesprada, una cosina (qui viu en el mateix poble que jo) em digué que estaven bé.
No és l'edat. Per això, t'adjunte unes paraules que he escrit hui a un català, de bon matí, Daniel Gros (...).
Abans de les 11h, he baixat a omplir un poal d'aigua que pose a disposició de la dona que neteja la finca. Hi havia una veïna netejant el pati.
Li he proposat omplir eixe poal i garrafes grans d'aigua. Ho ha acceptat i, entre ella i jo, hem estat una mitja hora dedicats a això. Més de sis marraixes de deu litres si fa no fa. I encara n'hem deixat unes quatre.
Un veí del costat ens ha dit que, en Aldaia, la coordinació derivada dels polítics del Comú era nefasta i que, en canvi, en Alaquàs (on visc), bona del primer moment ençà: 'Tu fes això; tu, allò...' i en grup.
Al capdavall, hem acordat deixar que altres veïns també s'impliquen, perquè tots vivim en la finca, i demà contactar amb els administradors (unes dones molt obertes).
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
A més, t'adduiré que, en aquests dies i en situacions així, capte que l'arquetip del rei (és a dir, el simbolisme ancestral de la figura del cap d'Estat, sia un monarca, sia un comte o una princesa que porta un principat, com, fins i tot, hi ha en rondalles tradicionals i vernacles en llengua catalana), reflecteixen que el narrador transmet missatges interessants per al dia rere dia:
1) el rei que escolta els consells, els súbdits, els vassalls i la població de l'estat que governa,... és estimat pels habitants,
2) els habitants acullen bé un polític (la reina, si és qui encapçala el territori) que siga just, de bon cor, sincer, que no faça ostentació, ni favoritismes, que aplique allò de "Paraula de Rei no pot mentir", que visite els pobres i els necessitats, que no tinga la fal·lera de declarar la guerra als països veïns, ni al poble,
3) que estiga obert a persones de totes les edats,
4) que estime la terra i, per consegüent, els xiquets, les dones i, àdhuc, les velletes (quan se'n va a la guerra, diu que cuiden el xiquet i la mare, o siga, la maternitat),
5) que visca per a la política al servici de la gent, no de la gent amb intenció de viure ell de baldraga, ni de dedicar-se a la cacera o a les relacions sexuals amb moltes dones (visita de prostíbuls) i, així, que repartesca els tributs rebuts, amb intenció de millorar el futur del territori i les relacions internacionals,
6) que no delegue de les funcions de l'Estat, però que no siga agressiu, ni poca-solta
i 7) ni apareix la figura del polític políticament correcte (dóna molta importància a les normes i, sovint, estan pròxims al fanatisme), ni a sotmetre els altres als seus capricis.
Així s'explica per què, quan aquest personatge de les rondalles és obert i desenvolupa aquest arquetip més centrat en els altres que en mirar-se el melic, les collites són abundoses, hi ha fecunditat, augmenta la població i la bonesa fa acte de presència en la vida quotidiana.
Finalment, en més d'una narració vernacla, un rei autoritari mor i el seu fill, qui el substitueix, és un home noble, íntegre, de bon cor i que procura ser just amb tots i guanyar-se'n la simpatia, i... comencen a fructificar els camps i a nàixer més xiquets (qui representen l'esdevenidor).
Nota: Agraesc els missatges de suport que hui he rebut del valencià Vicent Pla, de Benigànim, qui m'ha posat "Moltes gràcies pels missatges dels amics catalans donant-nos ànims als valencians. I també cal agrair a tota la gent (i molts són jóvens que van voluntaris a ajudar-vos).
Gràcies a tu".
I li hem comentat "Gràcies. Ho posaré en una entrada que faig".
Recomanacions de lectura en relació amb l'arquetip del rei:
"El príncep", de Maquiavel, per a captar l'estil que predomina en la política europea.
"Educació del príncep cristià", d'Erasme de Rotterdam.
L'encíclica "Als pobles beligerants i als seus governs", del papa Benet XV (escrita en 1915).
I, per descomptat, moltes rondalles anteriors a 1932 de la tradició vernacla vinculada amb la llengua catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada