El cap d'Estat no és responsable dels seus actes

Hi han estats del món on el cap d'Estat no es fa càrrec dels seus actes. Qualsevol persona que haja llegit la Constitució Espanyola de 1931 i la de 1978 observarà una diferència ben clara: en la de la República, el president (el cap) era una cosa... i en la de 1978 (monàrquica) n'era una altra.

Passeu a llegir-les i ja em direu si aproveu que un cap d'Estat no siga criminalment responsable del seus actes. Jo, no. Això no vol dir que aprove cap de les dos constitucions..., simplement estic exposant un fet històric i la meua valoració.

Quan explique esta curiositat històrica, a partir d'una reproducció de cada una d'eixes constitucions (que no inventant-me la informació ni tractant de tergiversar-la, sinó a partir de reproduccions dels texts històrics), sempre recórrec a l'exemple següent. "Tu imagina't que li pegues a una pilota i trenques els vidres d'una finestra. Qui els paga? Tu, no? Doncs bé, en una de les dos constitucions el cap d'Estat sí era responsable dels seus actes, en la republicana". I més d'una vegada em responen: "Com?". I continue: "Lo que has sentit: que tu hauries de pagar els vidres i el cap d'Estat, no". I, quan li ho contí per primera vegada a un mestre particular irlandés, em digué: "Aìxò en el meu país no passaria. És increïble. ¿I, això, en un país democràtic?". Jo responc: "Diuen que ací hi ha democràcia, però jo no m'ho crec. He vist casos directes a través d'experiències ben diverses i crec que hi han molts motius per a dir lo que t'acabe de dir". I comence a citar-ne... a partir de fets relacionats amb polítics que he conegut o que amb els quals he pogut compartir temps. Per cert, u d'ells més d'una vegada tractava de prendre'm el pèl (crec que encara no estava ficat en política) i, quan fa un temps, vaig vore que era el cap del PSOE d'una població valenciana... ja podeu pensar què m'imaginava, ja que més d'un dia li deia: "Si continues així, al final no em creuré lo que serà veritat. No m'agrada eixa manera d'actuar". I se'n reia.

Esperem que augmente, a partir d'ara, el número de representants polítics, indistintament del partit en què militen dins de l'arc de Sant Martí, que se'n facen càrrec de les seues actuacions. I, per descomptat, el de caps d'Estat del món que també actuen així... I, com no!, el dels simpatitzants polítics i de persones que, sense estar ficats en el món de la política, també formen un territori administratiu. I tot això per una raó: perquè no tot ha de reduir-se a fer un parlament amb un vocabulari ben estudiat i buit (però que sona molt bonic; molt bé, això sí, ¡¡molt, però que molt bé!!) sinó també a donar exemple d'actitud democràtica.

Però tampoc em sentiria a gust amb mi si només passara a criticar, ja que hi han caps d'Estat i governants que sí són exemple de senzillesa, d'humanisme i de pensar en els seus ciutadans (tots els que viuen on manen) en lloc de pensar només en ells mateixos o en els seus. I en citaré dos: el president irlandés Michael D. Higgins i l'expresident uruguaià Pepe Mújica, molt famós per la seua generositat i la seua senzillesa.

Per tant, ja vorem quin dia els representants polítics espanyols, tinguen el càrrec oficial que tinguen i des del més alt fins al més baix i des del cap d'Estat (siga monàrquic o republicà, o d'un estat nou i independent políticament, siga Catalunya  o el que siga), renuncien a quasi el 90% del seu salari i passen a dedicar-lo a causes socials o a iniciatives per a ajudar a la població a reviscolar, a prosperar i a ser més persones... com feia el d'Uruguai.

Tocant un altre punt diré que en una ocasió vaig manifestar clarament (en una plaça pública i davant de més de vint persones, entre elles, càrrecs del PSOE local d'on vivia) que ens agradaria saber què opinava el cap d'Estat espanyol al voltant de la possible col·laboració del govern espanyol en Irak (¿recordeu aquella campanya del 2003 que deia "No a la guerra"?). Doncs bé, dos hòmens agafàrem la Constitució Espanyola d'ara, llegírem quines són les funcions del Rei (cap de les forces armades) i, quan acabà la concentració, se m'arrimà una persona uns trenta anys major que jo i em digué: "No era el lloc per a traure eixes coses". I jo li diguí: "Escolta, si el Rei opina sobre altres temes, també podria manifestar què pensa sobre este, de la mateixa manera que ho fa el president del Govern".

Finalment diré que estos dies he pogut comprovar que som més les persones que no aconseguim traure'ls ni una paraula de la boca a molts polítics... ¿Voldran viure de la política? Esperem que no. I ho esperem els que confiem en una societat més democràtica de paraula i de fet: volem actes, actitud creativa, no canvis formals ni democràcies de mitja bocinada, sinó com les dels països més avançats políticament (o millors) i, com mostren els estudis, entre d'altres, amb ciutadans més participatius i... feliços.