"... sé que no és veritat". Carta a Ximo Puig, futur president de la Generalitat del País Valencià

 "Sóc incapaç de declarar en la meua boca, allò que en consciència sé que no és veritat"

Tomàs More
(1478-1535, humanista anglés del Renaixement)



Benvolgut Ximo Puig, actual cap del PSPV-PSOE valencià i futur President de la Generalitat del País Valencià,

Tot seguit vos escriuré unes quantes coses que vull que tingueu present abans de començar a exercir de President i que considere que no puc callar, perquè em remouria la consciència:

1. LA "LEY DE DEPENDENCIA", EN EL SEU TÍTOL ORIGINAL, TÉ EL TERME CASTELLÀ "AUTONOMÍA". Tomás Castillo Arenal, un psicòleg amb veu pròpia i pertanyent a l'associació càntabra AMICA, ho ha manifestat en més d'una font escrita, bé en entrevistes, bé en Internet (http://www.tomascastillo.com). Intuïsc que eixa tergiversació ha sigut ben estudiada i dirigida, voluntàriament i amb males intencions (crear persones més servils), des d'un primer moment, per la classe política i molts funcionaris, amb la intenció de presentar a les persones amb discapacitat com a trompellots que no tenen res a fer i a les quals lo millor que podem fer els polítics és aplicar-los un paternalisme de primera categoria. ¿Veritat que no ho feu amb persones que tenen una orientació sexual diferent a l'heterosexual? ¿Ho havíeu pensat alguna volta? Jo ho vaig saber en el 2011... Per això vos escriuré (a qualsevol polític) que el País Valencià necessita urgentment un associacionisme, relatiu a persones amb discapacitat o no, semblant al de l'organització càntabra AMICA (o millor), tot un exemple de línia de pensament i d'actuació a favor de l'alliberament i del desenvolupament de l'autonomia de les persones. Deixeu-vos, tots els polítics, des del més alt fins al més baix, de sermons i de romanços o, pitjor encara, de manipulacions de la informació. I, en este punt, açò també val per als funcionaris (hòmens i dones).


2. Les persones amb epilèpsia som un 1,2% de la població espanyola, molt més que anys arrere, segons un estudi actual de fa poc de temps i encara no desglossat. Juntament amb les afectades per la lepra, som les que més prohibicions hem patit al llarg de la història de la Humanitat. COMENCEU PELS MÉS DÈBILS, EN LA LLEI I EN EL DIA A DIA. Podeu contactar amb l'associació valenciana ALCE (http://www.alceepilepsia.org) de la qual forme part i, per cert, una entitat que no depén en més d'un 50% de les ajudes públiques. Si fóra així, jo no en formaria part, com ben bé saben algunes persones de la directiva de l'entitat. Vos convide a que, com a futur president, doneu prioritat a les persones que ho tinguen més difícil, no a les persones que tinguen més força dins de les persones amb discapacitat: comenceu per les persones amb alguna malaltia relacionada amb el cervell (no necessàriament mental, deixem-ho clar), després per les de tipus sensorial i, finalment, per les de tipus físic, ja que eixa és la línia de menys a més en grau d'acceptació social de la singularitat de la persona que la viu, no en grau de políticament correcte per a afavorir els vots...

3. NECESSITEM UNA EDUCACIÓ SEXUAL SANA, més enllà dels mètodes anticonceptius. Arrisqueu, sigueu políticament incorrecte i inclineu-vos per una educació (des de casa) a favor de les relacions sexuals interdependents (entre hòmens i dones independents) en lloc de la clàssica actuació insolidària i tradicional, malauradament encara molt viva, de "buscar el meu tros". No assitiré a cap manifestació femellista (d'eixes dones que fan ostentació de ser elles les que realment manen) ni masclista, com tampoc a cap manifestació en contra de la violència de gènere i tendenciosa en la qual no es tracte d'enfocar el món de la sexualitat cap a una convivència entre gèneres (la part positiva). En canvi, sí ho faré o donaré el meu suport a les accions a favor d'una formació sexual sana, alliberadora, entre persones independents i solidàries que no busquen traure-li suc a l'altre com si foren els polls, sinó de fer possible una vida més alegre, humana, esperançadora, però també valenta, sense amenaces ni condicionaments o intents d'aprofitament de l'altre membre de la parella. Vos invite a llegir alguns llibres de l'escriptora valenciana Rosetta Forner o l'obra de Charo Altable "Educación sentimental y erótica para adolescentes", pel que fa a quines classes de relació afavorixen una societat més oberta emocionalment i lliure. Este tema vos és clarament incòmode, motiu pel qual no el tracteu de manera oberta, sinó reduccionista.

4. DEIXEU-VOS DE ROMANÇOS: PER CADA CRÍTICA, TRES PROPOSTES CONSTRUCTIVES, SENSE VIOLÈNCIA NI MALES INTENCIONS. No és idea meua, originalment, sinó del pensador maltés Edward de Bono en la seua obra "Handbook for the positive revolution" (amb versió castellana: "La revolución positiva"). Encara que lo de "sense violència ni males intencions" no figure en l'obra, ho manifesta implícitament en més d'un moment. I la idea, molt interessant, de "contribució positiva", això és, aportar a la societat però de manera positiva. Una de les propostes no violentes seria la introducció de l'humor positiu, l'humor que no haguera permés l'atemptat. No val qualsevol classe d'humor, com ben bé manifestà fa més de mig any el papa actual. Recordem que l'humor no agrada a les organitzacions amb estructura vertical, ja que posaria en perill els dogmatismes, les reverències i, per exemple, la submissió al pensament majoritari i, a més, afavoriria una societat més solidària i unida des del respecte a les diferències i l'esperit de proximitat.

5. ELS POBRES PODEN FER MERAVELLES: NI SÓN TROMPELLOTS, NI HO SERAN TOTA LA VIDA. De la mateixa manera que jo, amb epilèpsia des dels 15 mesos de vida i amb 44 anys a hores d'ara, he pogut arribar a pagar-me una casa i a viure independent sense cap ajuda econòmica exterior després de viure fins als 38 en casa dels meus pares (fins al 2009) i dotze anys treballant en un centre especial d'ocupació (que vos invite a tractar de no crear-ne ni a promoure'n), un pobre també pot fer meravelles amb microcrèdits. I també, vostés, les persones que dieu que ens representeu (ja vorem quants acabeu sent autoritats morals!!!) podeu fer-ne amb la política social i de promoció de l'empreniment i de l'autonomia de cada habitant valencià. En lloc de llegir-vos informació "dels nostres" o de lo que estiga de moda, o d'aquell que vos tracte d'ensenyar a ser menys honest i més manipulador, agafeu un bon llibre com "El banquero de los pobres" o "Las empresas sociales" (ambdós del Nobel de la Pau Muhammad Yunus, qui posà en pràctica els microcrèdits en el grup Grameen) o "La economía del bien común" (del polifacètic austríac Christian Felber) i comenceu a il·lustrar-vos.  

M'agradaria que vós, a banda de saber fer bons discursos, fóreu un President realment honrat, amb idees avançades en el cap, però posant-les en marxa en la realitat i que, quan deixàreu el càrrec, més d'un estudiant poguera dir: "Em va servir de referent moral. És un exemple de persona humana i amb autenticitat, més que un polític". Igualment vos diré que es pot viure sol i en una casa llogada pagant un 15% del salari d'un mes al propietari, siga una empresa siga un particular i cobrant un poc més del salari mínim interprofessional 14 vegades a l'any, com així he viscut en una casa que és propietat de ma mare, durant més de 5 anys, com a pensionista. No em crec moltíssims programes socials. I això ja fa temps que es va comprovar en la diòcesi de Sogorb-Castelló, quan unes 500 persones feren la prova de viure un mes amb el salari mínim (aleshores, 69.000 pts, 414€). Aleshores vaig aprendre una lliçó: si volia viure amb el salari modest que cobrava, ho podria fer però sense tirar la casa per la finestra i sense tindre animals ni cap persona al meu càrrec. I així, com vos dic, es pot viure. Evidentment, vostés no busquen referents de superació personal, sinó anar a matar al director, un esport espanyol molt estés en el País Valencià... Podeu consultar la biblioteca de l'organització cristiana i obrera HOAC (publicació ¡Tú!).

6. "A MÉS DE SER COMPRENSIU, CAL SER VALENT". Això vaig llegir fa uns anys en un llibre escrit per Stephen R. Covey, u dels promotors de les relacions interdependents i de l'efectivitat, és a dir, de la combinació de fer les coses bé i de fer-les amb el menor nombre possible de temps i de recursos.  

6.1 Ser valent, podria ser, per exemple, aprendre vós a ser una persona assertiva, no passiva ni agressiva. És ben fàcil que rebeu pressions de la vella guàrdia, del senyoret amb una bossa amb diners i que vos presenta un futur econòmic fabulós si feu lo que ell vos diu o si calleu lo que no resultaria admissible per a més d'un valencià però sí per a ell o per a alts càrrecs del partit.

6.2 Comenceu a fer possible que els valencians, com els irlandesos, puguem dir 2 o 3 vegades a l'any què volem per mitjà de referèndums sense que tot depenga de les órdens dictades des de Madrid, base de l'organtizació central del vostre partit. ¿No diuen que en política tot és possible? Doncs, feu-ho realitat. Adopteu allò de "¡Demaneu lo impossible!". Somieu en la lluna, eixiu al carrer amb mentalitat de guanyador, no de victimista; de creatiu, no d'un tiet que s'aprofita del derrotisme i de la incultura per a perpetuar-se en el poder... Deixeu el balcó, sigueu humil com Joan XXIII, el papa actual o moltes persones sense creences religioses però amants de la vida i de la Humanitat.  Per cert, no sóc creient, però tampoc ateu, ni agnòstic i tinc amics ben oberts i amb humanisme que sí ho són. I, per què no?,...  

6.3 DEMANEU EL DRET DE DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ. Teniu molts arguments i ben diferents per a dir no a Madrid (i això ho saben les associacions empresarials valencianes, els que esteu en els càrrecs, els que han llegit la Constitució actual no sols per a aprovar les oposicions, etc.). SÍ: AIXÒ I MÉS... Si voleu crear una televisió valenciana, feu-la democràtica, des de la base, no amb programes com el show de Monleón (manava el PSOE amb majoria absoluta), ni tendenciosa (com vespres de les eleccions autonòmiques de 1995), ni amb llistes de termes i expressions censurades o que es recomana no emprar. Crec que no necessitem cap acadèmia lingüística ni cultural subjugada a cap Estatut d'Autonomia Valencià ni als diners de cap grup empresarial: la cultura no es ven, es difon des de la llibertat. En eixe sentit, m'incline per Internet i anar fent, mentrestant, cultura democràtica des de casa, no una que busca els vots com siga, sense escrúpols de cap classe.

7. SIGUEU TOLERANT AMB LES DIFERÈNCIES, NO UN ANTICLERICAL RANCI NI UN DOGMÀTIC DE PRIMERA FILA. Aprengueu a viure enmig de la diversitat, però sense acceptar idees ràncies o que propugnen els totalitarismes, el xovinisme per damunt de l'autoestima sana i l'universalisme, l'agressió en lloc del diàleg a través de l'assertivitat, o la imposició de la llei del més fort (el més votat en representants, encara que no ho haja sigut en vots). Sou president de tots: hòmens i dones, xiquets i xiquetes, jóvens, avis, estrangers, valencians de sempre, valencians d'acollida, etc. Tracteu que el major número de persones possibles es senten ací com si estigueren en sa casa. Actueu i tracteu-les com vos agradaria que vos tractaren: amb dignitat i sense cap intenció real de ferir en cap sentit.

Finalment vos escriuré unes frases que els estudiants de Magisteri que el feren junt amb mi en la Universitat de València (1991-1994) poguérem escoltar més d'un dia en boca de mestres de l'especialitat Humanes (ara retirada del pla de Magisteri ¡¡¡des de fa més de vint anys!!!, la qual cosa no sembla que vos importe gens ni miqueta, mentres dieu que la crisi té un origen econòmic...): "Açò de retirar l'especialitat Humanes del futur pla de Magisteri es pagarà molt car. Tindrem persones menys humanes i més fàcils de manipular". No podia evitar dir-vos-ho, a vós i a la resta de valencians i valencianes, alt i clar. El tema del "caloret" i la vergonyosa actuació immediata (i durant els mesos següents) per part de moltíssimes persones amb estudis universitaris, del País Valencià i que escriuen en la premsa valenciana o són ben conegudes, és un altre exemple de lo que ens comentaven i tractàvem en aquelles classes i que s'ha traduït en un meninfotisme oficial per tot lo que sone a poder tindre una societat més humana, amb major dignitat i lliure. 

Una abraçada i avant,


Lluís Barberà i Guillem