Els carques del segle XXI

Hi han alcaldes que diuen ser progressistes, que pertanyen a l'esquerra, que una de les primeres decisions que prenen quan arriben al poder, per exemple, d'una ciutat, és arraconar obres d'art del Renaixement fetes per una persona, fins i tot, amb estil propi, com ara, Joan de Joanes, valencià del segle XVI.

Que estes persones, en lloc de donar algun argument sòlid, com ara, que consideren que en un museu (o en una sala preparada de manera més genuïna) es podrien conservar millor, lo primer que fan i, sense haver comentat res en el seu programa electoral, ni haver obert la possibilitat de celebrar un referèndum popular, ni una votació interna entre tota la militància de la localitat, entre d'altres opcions, és retirar-les..., la primera impressió que poden causar a més d'una persona de pensament lliure i obert és que són uns carques. I això és lo que m'ha semblat: una actitud dels anys 30 del segle passat o de revenja, impulsiva, feta sense dos dits de coneixement i, potser, pensant més de cara a la galeria.

I ho diré amb este llenguatge políticament incorrecte perquè no tinc por a fer-ho i a assumir la meua responsabilitat, com ara, que tinga bloquejat (com ja m'ha passat en dos ocasions i potser durant més de dotze hores) una web, després de manifestar coses que no agraden en estes terres peninsulars. I que no em vinguen els gestors de la web amb lo que ho justificaria: "Es que si has escrito mucho..." (sic) y  "porque nosotros, personalmente, no lo hemos censurado; lo que pasa es que está programado para..." (sic). Amb eixes paraules, més o menys, m'ho explicava fa uns dies un treballador d'una web. Ah!, doncs si està programat, el gestor sí que sap lo que fa...; a vore si anem a fer com aquell soldat que deia: "No, jo no el volguí matar: és que vaig rebre órdens...".

Quan hui li ho comentava a un estranger que porta ja sis anys vivint ací i que és d'un país anglosaxó i de ment oberta, a més d'haver estudiat Història, no feia una altra cosa que posar cara d'estupefacte i dir: "Però si són obres d'art, això és cultura...". 

Però un carca té una visió ben distinta de la cultura ja que es tracta d'una "Persona d'idees retrògrades, d'altres temps, d'una actitud contrària a lo nou, a lo fresc".

I ara que lo que s'ha fet, s'ha fet... que no ens vinguen amb romanços ni amb històries per a no dormir... A vore quin dia prenen consciència i assumixen de cara a la societat que una de les coses que més por els fa és reconéixer públicament que l'Estat espanyol no ha tingut les portes obertes a la llibertat, un valor que quallà més prompte en altres països i cultures. No ho diran: els feriria un ego que no volen qüestionar i que, en canvi, gràcies al nou somriure Profidén que porten en la boca, diuen que ens farà més feliços (això, sí, en la intimitat, cavallers!)... Jo no m'alie amb eixe "ens": defenc la llibertat.


Nota: Açò val per a qualsevol autoritat politica, no sols els alcaldes o les alcaldesses i, d'una manera molt particular, per a aquelles que no deixen de fer discursos de defensa de la diversitat, del pluralisme, de democràcia i, després, no actuen a favor d'una democràcia real allà on exercixen la seua autoritat.