Per un món més feliç

Somie en un món més feliç, on les persones siguen tractades com a persones indistintament de lo que les diferencia i que, segons algunes persones, hauria d'estar per davant de tot: em referisc a les etiquetes.

Un dia, mentres llegia el llibre La gallina que cruzó la carretera, sobre lideratge i molt graciós i interessant, deia que les etiquetes només servien per als envasos. Podríem afegir, igualment, que per a les robes i altres productes.

Però, amics i amigues alliberaires, com que les persones no som objectes d'emprar i llançar, com sembla que moltes ho entenen (i no sols en el camp de la sexualitat, per a mi, importantíssim), crec que una opció molt bona és considerar-nos persones i, en acabant, fer la vida tractant de ser feliços i de crear un món millor i més pacífic i en què no hi hagen categories, ni subcategories ni coses per l'estil, on la genialitat es premie i en el qual s'impulse, per mitjà de l'educació lliure, a ser persones lliures i creadores de la nostra vida, cadascú de la seua i, com no!, a cooperar perquè les persones que ara naixen (com també les de pocs anys o les de demà) ho tinguen millor de com nosaltres ens ho trobàrem.

Si al llarg dels cinc anys que vaig viure independent dels meus pares i, per primera vegada, sense ells en casa, no haguera buscat informació sobre PNL, ni haguera consultat webs esperançadores, ni haguera llegit llibres capdavanters (amb idees avançades i constructives), o no haguera confiat en la veracitat de la premsa econòmica i de mitjans de comunicació que em semblaven fiables o, per descomptat, no haguera començat a aprendre anglés i a fer més que un aprenentatge de 45 hores o més a l'any (sinó a aprofitar-lo per a ser més lliure), no haguera arribat ací ni, fins i tot, estaria inspirat per a ser escriptor.

I és que llevar-nos les etiquetes, ens permet ser els creadors de la nostra vida i, així, volar, volar i volar, sentir-nos lliures i ser-ho. I, vos assegure, que mai més tornareu a trobar a faltar la casa dels vostres pares i, a més, tindreu unes possibilitats altíssimes de reconciliar-vos amb ells: els haureu perdonat, els haureu acceptat com a persones, encara que n'haureu aprés... Sereu persones més sàvies i, a més, amants de la vida i optimistes, creadores i escampadores d'esperança... Quan u perdona, la via està lliure... I perdonar és sa; no oblidar (i, així, aprendre), també.

Una abraçada alliberaire.