Escric i disfrute d'aprendre

Una de les coses que més m'agrada és aprendre, moltíssim. I la que més m'apassiona, escriure. Després, traduir cançons (perquè em meravella la música cantada) o texts que em semblen molt interessants sobre llengües i cultures i que estiguen escrits en anglés.

Ja des de be xiquet tenia ganes d'escriure, però no sabia com fer-ho com millor em sentia: en valencià. Tenia uns set anys (curs 78/79) quan en vaig prendre consciència. I ara que tinc l'oportunitat i, sobretot, que ja m'ho crec (però no perquè hagen guanyat vots Compromís i el PSOE), com aquell que diu, he decidit eixir a guanyar...

I ara, lo que va per davant, va per davant: escriure, traduir i aprendre contínuament i assaborir, així, els canvis, la vida.

No necessite que, per a sentir que estic flotant, em passen un document de Facebook que jo no sé per quins cinc sous me l'havien passat, com no siga sinó perquè ho han fet possible i ho volien. Això, per descomptat. Però bé, mira, m'ha servit d'inspiració i tot. I contenia un missatge que semblava com si per a ser feliç u haguera de tindre nóvia o viure en parella.

I jo torne a dir que no, que la vida em pertany i que m'ho passe bé sense parella de fet o de dret, simplement vivint la meua vida, experimentant, aprenent i, quan trobe que alguna cosa m'agrada i, per lo que siga, es manté eixe interés, continuar. I això de no tindre parella no m'impedix acollir en ma casa a parelles, com els meus pares o uns amics íntims.

Escric com si les lletres fluïren, com si ningú m'haguera de dir on estan les lletres del teclat i, també, amb la idea que la vida són quatre dies i, a més, ni sabem quants en viurem, ni com serà el demà (encara que sí que sabem que podem influir en el nostre demà, el que ve menys de vint-i-quatre hores abans de començar el dia nou i el més llunyà).

També vull dir-vos, alliberaires del món, que m'agrada la gent que, de manera valenta, diu que la vida els pertany i, així, diuen als quatre vents que estan felices i que estan fent la vida que volen i que l'estan gaudint. Això no vol dir que els altres siguen uns pecadors, sinó que, simplement, preferisc eixa actitud. I punt, que ara no cal cap coma.

Els altres, ens podran suggerir lo que vullguen (visca la llibertat d'expressió!), però nosaltres, cada una de les persones alliberaires, som conscients que tenim l'última paraula i que fem i desfem com el matalafer, perquè ens agrada rectificar i reorganitzar, lo que alguns diuen "reestructurar", de la mateixa manera que, quan sorgix un problema, passes a resoldre'l.

I, ¡quin plaer quan, resolt el problema, passem a tornar a volar, a fer lo que més ens fascina! Pareix com si eixira d'una manera bona, bonica i barata, és a dir, sense sobreesforç i avant, i amb la idea d'eixir del son de cada nit... a passar-nos-ho bé, a aprendre i... a fruir de lo que més ens motiva i que, a més, ens espenta a compartir-ho. I tot, per descomptat, amb allò que sembla un lema i que diu, com en una cançó que més d'una volta cante...:"... el demà serà millor".