Estem passant per una època en què se'ns parla d'un periodisme digital que capgirarà les coses cap per amunt. No obstant, al meu coneixement, hi ha un periodisme que sí pot fer meravelles i fer possible lo que s'estima des de les ments obertes, compromeses amb la societat, amb uns valors espirituals i que empunyen les regnes de la seua vida amb una actitud renovadora d'idees, científica i constructiva. Eixe és el periodisme que m'agrada i del qual ací parlaré, perquè crec que és més fàcil fer periodisme de lo que es pot pensar.
En la primera classe de Didàctica de la Història (una assignatura que vaig estudiar en l'últim curs de Magisteri amb el professor Rafael Valls Montés, per a nosaltres, Rafa Valls), el mestre ens va donar una cosa que, juntament amb una altra que ens passaria en una classe (quan el curs ja estava avançat), podem traslladar-les al periodisme.
¿De què es tractava? Doncs d'un escrit en què se'ns parlava d'uns navegants que havien estat en un vaixell i que, per a demanar ajuda, havien decidit enviar una botella que, en el seu interior, comptava amb un escrit. Quan la botella arribà a mans d'altres persones, veieren que faltaven dades, lletres, paraules completes i que es veien obligades a tractar de fer-se una idea de què havia passat. I ens va dir que això, tractar de refer lo que hi havia hagut darrere d'un fet, era en lo que consistia la faena d'un historiador i, per tant, la finalitat de la història. ¡¡¡Ostres!!!, ¡¡¡quina diferència de criteri i de definició d'Història i d'historiador!!! Doncs bé, una cosa semblant podem traslladar al periodisme.
I una història pareguda ens donà en una altra classe, sobre un accident que hi havia hagut en ple carrer i que diferents persones l'havien presenciat des de punts distints.
Entre l'anècdota primera, la segona i el periodisme d'ara, no és gran la diferència, llevat que se'n pot fer u, científic com la finalitat d'un historiador (i jo accepte eixa línia), després de tractar un acte a partir de testimonis diferents (estem en la segona anècdota d'aquell curs) i que no reduïrem la Història (com tampoc el periodisme), a lo simple, és a dir, a la transmissió de fets que han ocorregut al llarg de la història de la humanitat, d'una cultura o d'un lloc en concret. Però tampoc el minvarem, en tercer lloc, a preguntar, vore què diuen els grans mitjans de comunicació o els grups més pròxims a nosaltres (o els periodistes que integren l'equip) i, immediatament, plasmar-ho en el diari digital o en el manual atenent a la línia de pensament.
Internet té informació científica, de rigor, amb esperit propi i que es nota que està feta amb professionalitat i amb ganes de formar persones autònomes, crítiques amb qualsevol intent de manipulació o de limitació de la llibertat de la persona i, a banda, que també tenen entre els seus objectius, la formació de persones que desenvolupen la seua creativitat en espais de llibertat i des del sentiment interior de llibertat, la qual cosa implica partir del fet que cada persona és més important que tot lo que tracta de xafar el seu intent de creació d'una vida personal única, singular i alegre, a més d'irrepetible, en què podem deixar fluir la nostra genialitat. Ara bé, per a trobar eixa informació d'Internet que ens ajuda a ser més comprensibles i valentes, és a dir, més madures, no és prou amb tindre un ordinador, sinó lo que estem dient fins ara, la qual cosa, a partir de la meua experiència com a mestre, com a cap d'un programa de ràdio, com a monitor, etc., em fa pensar que implica un sistema educatiu i una vida plena de democràcia, de federalisme en les relacions humanes i en la nostra connexió amb el món extern.
PROPOSTES ALTERNATIVES:
1. Actuar amb fonaments científics i des de nosaltres, amb la intenció de donar entrada a veus diferents, d'escoltar-les (però sense fer reverències) i tractar que no es puga sospitar d'un intent de manipulació: la raó per damunt de l'emoció.
2. Criteri propi i obertura a l'humor positiu. Pot semblar una cosa fora de lloc, però vos puc assegurar que darrere d'una persona amb humor positiu, hi ha un bon periodista, una persona renovadora de idees i constructiva, ja que només les línies de pensament i d'actuació obertes accepten este humor que acosta persones i que fa possible una vida més sana psicològicament. En un estudi que vaig fer sobre les ordenances de la séquia de Benàger i Faitanar, sense tindre idea de la noció d'humor positiu, vaig incloure, com a mínim, dos anècdotes o acudits en eixe sentit i les persones més obertes i científiques que conec el tenen ben present, la qual cosa els permet tindre una vida també alegre i satisfacció (que no conformisme) en el seu dia a dia.
3. To assertiu, afirmatiu, recte, ja que a més de ser comprensiu, cal ser valent i dir al pa pa i al vi vi, i, al mateix temps, actuar amb els cinc sentits oberts al món exterior i a les idees noves i constructives (les dos coses juntes) i no sols a les tecnologies punta. D'una ment oberta, idees obertes, persones obertes,... Esta vesprada, mentres preparava mentalment de què parlaria, havia llegit unes línies en anglés (per a fer-me una primera idea), sobre el periodisme del segle XXI, que deien així: "The field of journalism is changing rapidly as technology advances, audience habits..." ('El camp del periodisme està canviant ràpidament a mida que la tecnologia avança,..."). Una tecnologia unida a una ment que accepta escoltar idees noves, les anti, les velles, comparar-les, fer el seu estudi i traure les seues conclusions, a més d'aportar la seua part personal, no és lo mateix que lo que em sembla que tracta de transmetre esta frase en anglés, resultat d'escriure en Google el periodisme del segle XXI (però en anglés).
4. Obertura al món, a les cultures, al pluralisme i a la diversitat. No es tracta de tindre la medalla de periodista i la del mèrit, sinó de ser model per a més persones d'una persona que predica amb l'exemple, que promou el pensament lliure i que les persones siguen autònomes, estiguen compromeses en causes destinades a crear un ser humà més complet i amant de molts més camps que abans en relació amb lo que hi ha en el planeta.
Intuïsc que per ací anirà el periodisme del segle XXI, perquè volem resoldre temes que, només des d'una formació en camps distints i amb un espectre gran, pot donar lloc a esta classe de persones i que la tecnologia, el pensament científic, l'humor i la curiositat pel món i per idees diferents a la nostra o a les que han predominat, poden fer-nos un periodisme impensable anys arrere. És possible i, de fet, hi han mitjans que ho faciliten. Una persona que no pot escriure en un diari digital (o que encara no n'ha trobat on fer-ho i de manera lliure) i que porta una web o un bloc personal, també pot fer el seu periodisme, per exemple, en una web per a la lectura com Què Llegeixes? (http://www.quellegeixes.cat), la qual cosa ens indica que no perquè estiguem en un només un camp ens haurem de limitar a eixe, sinó que podem participar-ne en altres que tinguen punts comuns, de la mateixa manera que Muhammad Yunus (l'impulsor i iniciador de l'acte de donar microcrèdits) arriba a acords amb persones de grans grups econòmics o de multinacionals que no seguixen la mateixa línia i, fins i tot, aconseguix coses impensables, com que els caps d'una multinacional no es repartisquen part del pastís que sol entrar en lo comunament formal i que, a més, un cap li envie un escrit dient que, potser en el futur, valga la pena triar eixe camí nou que M. Yunus li comentava... (llegiu el llibre Las empresas sociales). Per exemple, jo participe en eixa web i faig lo que en alguns diaris digitals en valencià o en català no he pogut, per la defensa de la singularitat i de la llibertat d'expressió. Sempre hi ha alguna eixida i l'esperança és la millor companya, ja que ens espenta i ens fa confiar en altres i tindre una vida amb sentit.
5. I molta esperança, molta, com també optimisme i fe en el demà. El demà serà millor i aconseguirem fer realitat molts dels nostres somnis. A poc a poc, però els aconseguirem, unint la confiança en nosaltres i la connexió amb el món exterior i l'obertura de ment, el joc, l'humor i les ganes de viure de manera creativa.
Eixes són les cinc idees que se m'han ocorregut.
Finalment direm que sí, que sí es pot fer periodisme i que, a més, es pot millorar el que hi ha, no sols amb tecnologia, sinó amb valors morals i amb una manera de fer-lo diferent i més universal (paraula vinculada a universitat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada