No perdre el temps

Estos dies estic tenint un tema amb el portàtil i, com que estic escrivint des d'un ordinador públic, seré breu.

Acabe de rebre una resposta a un comentari que havia penjat en Facebook sobre un tema relacionat amb humor. La persona que responia, per a nosaltres Susana (era una dona), immediatament ha tret tota la mala llet i l'humor agre i l'agressivitat que portava darrere en resposta a un comentari meu perquè jo deia que sí, que es podia travessar Espanya sense violència (si u vol i tot).

¡Ni que u haguera de combregar amb tot lo que diuen els altres! Cavallers, ¡que ja som majorets! De xiquet volia ser rei. Doncs bé, traure la figura simbòlica del rei, entre altres coses, supon traure la nostra part assertiva, la que al pa li diu pa i al vi vi. I, per descomptat, formar-nos, estimar les lletres i el saber, com feien molts reis quan es deixaven orientar i tindre de mentors o de membres de palau a persones molt formades en altres camps. Així, quatre reis de la Corona d'Aragó crearen les seues cròniques, començant per Jaume I,... a la manera que ells triaren.

Sospite que molts monarques (estic parlant de la figura de l'arquetip, això és, del model que representa una forma original i ancestral de vore la vida) valorarien molt el sentit de l'humor, perquè per a ser cap d'estat i mantindre's en el poder... (amb tot lo que això implica, l'autodomini, estar fort en moments d'inseguretat i més), una forta dosi de paciència va de cine... La figura del bufó no estava per a fer d'u més en la cort, com tampoc la del poeta, el músic, el filòsof, el pintor, el conseller... Pel que fa als bufons, diré que no m'agraden, ja que representen la persona políticament correcta a qui sí li és permés dir la veritat i que després rep un calbot... i sovint eren persones amb alguna discapacitat.

No crec que un rei, amb tota eixa formació integral que solia buscar i valorar, tinguera la gosadia de fer costat en la Cort a un element amb mala llet i sí, en canvi, a lo milloret de cada casa i atorgar-los llibertat: ahí estigué la clau que feu que la reforma de la casa on visc quallara a nivell de grup i això és lo que fa que un grup siga molt creatiu, lliure i efectiu. Les persones som més efectives, creatives, autèntiques, alegres, sinceres, etc. en estats de llibertat i en un ambient de confiança i de ganes de superar-nos. La resta, bufes de pato. 

I com que la casa és el nostre cap, ja sabeu: bones amistats, bones relacions humanes i a disfrutar de la vida i de lo que ens done sentit al fet de viure.