Pere Riutort, índex de l'"Explanació" de defensa i promoció de la llengua catalana

Tot seguit, les pàgines 22 i 23 del text original de l'explanació, en la versió del 2018.

Índex sinòptic del present apartat d’Explanacions -A-

Primera Part: Reflexions bàsiques. Diverses.

          1. Des de l’any 1966, un compromís personal, de consciència, en la promoció de la llengua pròpia, a les Illes Balears i al País Valencià. P. 24.

            2. El Magisteri de l’Església Catòlica.

               “La veritat vos farà lliures”, Joan 8,32. P. 28.

            3. Comentaris sobre els conceptes de cultura, ètnia, pàtria, nissaga, poble, nació, estat... inspirat d’una manera especial, en el Magisteri de l’Església. P. 34.

            4. Com a ciutadans i cristians, partint del Magisteri de l’Església i de la nostra Història, som interpel·lats. P. 50.

            5. La inculturació de la fe.

               Des de Pentecostès, l’Església de la Nova Aliança parla totes les llengües del món, i això és signe de la Catolicitat i de la Unitat de l’Església de Crist i de la presència de l’Esperit Sant. Cf. Fets, cap. 2. P. 63.

            6. Acció de l’Església Catòlica en terres valencianes respecte de la seua llengua i cultura. Exigències de la seua important Història cultural i religiosa cristiana. P. 68.

            7. L’Església valenciana, ¿compleix el seu deure de donar vida, defensar, enriquir i restaurar el Poble Valencià en els seus valors culturals? Gaudium et Spes, 58. P. 73.

            8. La llengua “pròpia i històrica” dels valencians, segons llei, és la que, popularment, es denomina valencià i, en el món, de la ciència de la Romanística internacional, rep la denominació del lloc d’origen d’aquesta llengua, llengua catalana.

            Greus problemes que s’han produït en el si de l’Església valenciana i en la pròpia Societat civil, per la identitat de la llengua. P. 77.

            9. El deure sagrat de restitució de part de l’Església Catòlica en terres valencianes. P. 81.

            10. “¡Cal esperar que no siga conflictiu!” – “¡Vos convé abandonar la vostra pobra i inútil llengua!”: “El món actual ho exigeix!”. P. 86.

            11. El poder polític central castellà ha volgut conduir a la destrucció de nosaltres, com a Poble històric i diferenciat. P. 91.

            12. La llengua dels castellans, passant els anys de poder polític centralitzat i les guerres, s’ha convertit, a poc a poc, en la “lengua española”. Aquesta, segons desig de la majoria del món castellà, ha de dominar i de substituir la nostra llengua, i configurar una Espanya uniforme, assimiladora i totalment única. P. 97.

            13. La nostra presència a Amèrica va ser vetada durant quasi tres segles, fins a l’any 1778. En aquests segles, s’hi establiren portuguesos, francesos, anglesos, holandesos. ¡Nosaltres no podíem anar-hi, ni establir-nos-hi! ¿Érem, aleshores, espanyols, o ens havien convertit en una colònia més, subordinada a Castella?

               Nosaltres i els milions de castellanoparlants actuals. P. 104.

            14. Situació en els centres acadèmics valencians dependents de l’Església Catòlica, quant a la discriminació de la llengua pròpia. La universitat Catòlica. P. 111.

            15. El fet que el valencià estiga present en la família, en l’escola, en els mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió i en l’ambient  popular i no ho estiga en les esglésies. P. 117.

            16. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i “els seus textos litúrgics valencians”, un altre dels greus problemes afegits en la normalització de la llengua vernacla en els llocs de culte catòlic. P. 120.

            17. Quant a l’ús i l’estima efectiu de la llengua pròpia, continuen seguint-se, en la majoria de les esglésies valencianes i, en una part de la mateixa societat civil valenciana, les normes existents durant el franquisme. P. 131.

            18. El postfranquisme i la Constitució Espanyola de 1978. Unes lleis i normatives que, de part d’alguns, es volen pràcticament inamovibles i eternes i que, en alguns punts, no es fonamenten en la veritat. P. 135.

 

Segona Part: Vicissituds personals en diversos moments de la meua vida

          Divisions 22 i 23: Resums i recapitulacions.

            19. Realitats i situacions molt desagradables de la meua persona, en els treballs de promoció escolar de la llengua i la litúrgia en valencià. El gran frau econòmic patit en les Fundacions “La Mata de Jonc” i “Lucània”. P. 141.

            20. Circumstàncies de la meua infantesa i joventut, en les quals la Providència sol traçar el camí per a cada persona. P. 150.

            21. Alguns records personals de quan era estudiant en la Universitat de Barcelona, que han significat molt en la meua vida i que m’han conduït a una exigència de compromís personal amb la societat. P. 155.

            22. La nostra Història i els nostres drets com a Cultura, Poble, Nació, considerats a la llum del Magisteri Pontifici dels Papes del segle XX i, d’una manera especial, Benedicte XV, Pius XII, Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau II, i tenint sempre, davant nosaltres, el Concili Vaticà II.

               “Un món que ha de ser alliberat, fins a complir-se en ell tot el Pla de Déu” “Gaudium et Spes”, 2. P. 160.

            23. Compromís i urgència d’actuar com a imperatiu de consciència, en el treball de defensa i promoció de la nostra llengua en el si de l’Església Catòlica, en les terres valencianes. P. 174.