Hui, un amic m'ha enviat aquestes paraules, sobre Catalunya, la "Immunitas Plebis" i la Justa Causa:
<<Estem a un pas de votar els nostres diputats al Parlament de Catalunya, on es decidirà el nostre futur, o com a nació independent, o com a província.
Tot i la foscor dels programes electorals, nosaltres decidirem quin partit votar, en llistes tancades de polítics professionals, processistes. En les negociacions posteriors per conformar govern, s’imposaran els interessos d’Estat, els de Madrid, dissimulats en minses concessions a canvi de suports en els pressupostos de l’Estat espanyol, engrunes com Rodalies, i més desinversions cròniques que continuaran empitjorant el dèficit fiscal a Catalunya, això sí, seuran en taules de negociació, amb intermediaris, a la foscor, sense taquígrafs.
Els bona fe com jo continuem explorant en els nostres drets ancestrals, «faci lo rei i la llei a la Cort, amb la Cort»; «de què serveix fer lleis, si no són observades»; «la llei no és el Dret, sinó que hauria de ser una assenyada expressió del Dret»; «la sobirania és del poble» o aquell més important que ens atorga el Dret Natural, la Immunitas Plebis, la immunitat que té el poble en exercici de la seva sobirania i llibertats, de fer efectiva la República, sense por a ser perseguits, ni apallissats, ni expedientats, ni castigats, ni encausats, ni empresonats, ni exiliats… per haver exercit i guanyat democràticament la nostra independència en aquell gloriós Referèndum vinculant, confirmat i recolzat el dia 3 d’octubre, que provocà la Declaració de la República Catalana el 27-O, suspenent-la qui no tenia mandat per a fer-ho, ferint-nos d’estocada, agreujada pel cop d’estat de l’article 155CE, devaluant l’autogovern a autonomia vigilada, tutelada per un estat incomplidor crònic, que trenca cada any el tracte, el contracte social del nostre Estatut de Sau, i el del 2006, més encara després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2010 contra el darrer, per no haver referendat el poble la reforma.
Pels incompliments constants, perd l’Estat, la potestas, deslegitimant la convocatòria de noves eleccions al desembre 2017 que, tot i això, tornàrem a guanyar, defenestrant l’Estat i les seves estructures, en abús de poder, al MHP Torra, per un llençol vindicador en la façana de la Generalitat, acte de força del Poder Judicial, que també juga fort en la desavinença de sobiranies, la del poble sobirà afectat, el català, i la de l’Estat, imposat per la força, gens legitimat per una constitució de 1978, viciada de nul·litat, en imposar els militars els articles 2 i 8 d’aital CE que, per aquest sol fet, la democràcia esdevé viciada, inversa, en retrocés pel 23-F-81, la LOAPA, i els incompliments constants de l’Estat espanyol en afers que afecten la Nació Catalana, legitimada com a tal, per la S-TJUE de gener 2023, que ens reconeix com a Grup Organitzadament Identificable i identificat, que, per causa justa, vol decidir lliurement el seu futur, sense altra premissa que fer-ho pacíficament i democràtica, recuperant la sobirania originària com a nació, titular de la Immunitas Plebis, a l’empara també, del Dret de Resistència i de Recuperació que defensava Sant Tomas d’Aquino, i l’Escola de Salamanca a principis del segle XVI, com es desprèn del Vindiciae contra tyrannos (1579), d’acord amb el que, amb l’Acta d’Abjuració de Leiden, o Decret d’Abandonament —verlaten— (26/07/1581) (1) les Províncies Unides del Nord dels Països Baixos, abjurant de la fidelitat al Borbó Felip II de les sEpanyes, declararen la seva independència, per Justa Causa, com la que empara ara, novament, a Catalunya, espoliada i perseguida, lligada a l’Estat espanyol forçadament, amb connivències de poder, càrrecs, indults i amnisties, per ocults interessos d’estat i de govern, contra la voluntat del poble votant, titular de la sobirania, amb llibertat d’actuar entorn de la societat civil organitzada.
L’Assemblea Nacional Catalana és la casa comuna, transversal de totes aquelles persones lliures que vàrem organitzar, posar urnes, votar i guanyar el Referèndum de 2017, en el que també votaren els Càrrecs Electes de Catalunya, d’un color i l’altre, socialistes, convergents, d’Esquerra Republicana, de Comuns, de Cup i altra gent demòcrata, els que votaren no, en el seu dret estaven, en clar exemple de transversalitat a mantenir i potencia cada cop que aquesta entitat (amb altres) ho organitza, i com farà novament, després de reestructurar-se en un nou Secretariat Nacional, unit i transversal, compromès a escoltar i fer-se escoltar, com pertoca, per empènyer a fer el que cal fer, el nou govern resultant, o per a fer-ho el poble, entorn de la gran estructura de l’Assemblea, amb l’assemblea de Càrrecs Electes i AMI, on pertoqui, ja que la sobirania és nostra i no dels partits aburgesats, amb estructures empresarials, amb càrrecs i interessos orgànics, allunyats del sentiment del poble, de la gent desencisada, mig enganyada, a la que ben aviat homenatjarem si qualla el que alguns transversals preparen en honor seu.
Catalanoparlants, catalanopensants, gent nostrada, ja han cicatritzat les ferides, hem plorat el dol, aixequem-nos i tornem a caminar, el futur és nostre. Tenim dret a fer-ho, exercim-lo, per Justa Causa.
(1) La independència dels Estats Units també va ser de resultes de la Causa Justa en la seva declaració d’independència>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada