Bon dia,
Tot seguit, escric part d'unes paraules a un amic català, de més de huitanta anys i de les persones més obertes que he conegut:
* El 9 d'octubre del 2017 hi hagué actes antinacionalistes per part de grups espanyolistes i ni el President de la Generalitat Valenciana (PSOE), ni la vicepresidenta (Mónica Oltra, no nacionalista i de Compromís), es posaren de part dels afectats.
Uns dies després, Mónica Oltra es queixava d'un acte que li afectà.
* En juny del 2015, després de les eleccions municipals i, en el cas del País Valencià, també autonòmiques, un home honrat i d'una llista local de Compromís, em demanà com seria el govern valencià. Li comentí:
"Mira: el president és un home políticament correcte i no arriscarà.
La vicepresidenta és una dona que gaudeix de provocar i, si de cas, farà per lo social, però no pel valencià.
D'ací sis mesos, parlem".
I així fou.
* En la tardor del 2018, Pedro Sánchez féu una reunió amb alts càrrecs d'ERC: un pacte per una "taula de diàleg" (però no admeté observadors internacionals) a canvi que els catalans renunciassen a l'objectiu de la independència de Catalunya. I ERC (Tardà) l'acceptà.
* Quim Torra no desautoritzà en el 2019 el conseller d'Interior, un home prepotent davant els manifestants.
* Pel 2021, Pere Aragonès digué que observaria la manera de governar en el País Valencià.
* En el 2021, Pedro Sánchez força unes eleccions autonòmiques en Catalunya (en el moment més alt de la pandèmia) per a desfer-se de Quim Torra, un home que li plantava cara més d'una vegada.
En el 2023, Carles Puigdemont aposta per una política reformista i suau en les municipals i per criticar una Sílvia Orriols atrevida, per mitjà de la manipulació i d'un jornalisme, al meu coneixement, degradant.
* Vicent Partal (VilaWeb) i molts més periodistes fan la baixada de pantalons a la línia patriarcal d'entendre la vida: santificar els immigrants i lo que ve de Madrid (fins i tot, estudis i publicacions sobre Història) i demonitzar (o oblidar o no promoure) la llengua catalana, ni la cultura tradicional vinculada amb els catalanoparlants. Això és lo que ha fet caure la participació i els votants a candidatures formalment d'esquerres, progressistes, transversals, independentistes...
Afegirem que Maquiavel ja escrivia que, si u mana, però el vulgus (el poble, la gran majoria de la gent) no s'ho creu, la caiguda és garantida.
En eixe sentit, més d'un polític ha pres els ciutadans com si fossen lo que, en l'escola on jo estudiava de xiquet (on hi havia una quantitat molt alta de castellanoparlants), deien "subnormales profundos" (no he trobat traducció cultural en llengua catalana). I, si no, com a menors d'edat, com una societat infantil.
Igualment, han preferit fer de xarrupa-cigales de la cultura castellana i, així, de la vinculada amb l'amo que els paga: han abraçat lo patriarcal i ho patrocinen.
Finalment, adduirem que tenen una síndrome d'Estocolm ben visible: bé en Catalunya, bé en el País Valencià, bé en les Illes Balears.
Tu i jo, i moltes persones, no fem eixa xuplada, ni preferim eixa manera patriarcal d'entendre la vida, sinó la matriarcalista.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bona setmana.
D'Alaquàs estant.
Lluís Barberà i Guillem
Nota: Els castellanoparlants, en l'escola, tenien lo que podríem dir una graduació (de major a menor) dels insults. El pitjor que se li podia dir a una persona era "hijo de puta" (o "hija de puta"). El segon, "subnormal profundo". El tercer, "hijo de perra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada