Tot seguit, exposem de la pàgina 105 fins a bona part de la plana 107 de l'explanació, en la versió del 2018.
*b-6) El segon viatge de Colom fou realitzat, en bona part,
de Catalunya estant. Va suposar l’enviament de la missió religiosa
catòlica a Amèrica. El primeríssim anunci de l’Evangeli al poble en terres
americanes, es féu en llengua catalana. L’ermità
de Montserrat, fra Bernat Boïls, estigué al capdavant
de la missió religiosa cristiana i fou qui celebrà la
Primera Missa en les terres del Nou Món.
*b-7) El rei Ferran fa esment dels seus drets
sobre les Índies en el seu testament, els quals no
foren respectats pels castellans i pels “nostres” reis, situats a
Castella, convertits de fet en
“els nostres enemics”. Només
s’interessaren amb el comerç americà, en benefici seu i dels seus súbdits
castellans, els quals, a poc a poc, amb el pas del temps, s’apropiaren de la
denominació d’espanyols.
[c] Nosaltres hauríem pogut portar a terme, en moltes ocasions, amb tots els
Reis del poder central castellà, l’alçament dels Comuneros
castellans davant un Rei estrany. De bon principi, hauríem
pogut començar rebel·lant-nos conta el nét dels Reis Catòlics, el futur
emperador Carles, que, àdhuc, fou qui més es va posar al nostre costat. Tots
els Àustries i, no en parlem més, dels Borbons, sempre han sigut reis estranys
a nosaltres, que han mirat pels interessos de Castella-Espanya i, sobretot,
pels seus propis interessos, com a monarques absoluts.
[d] Els drets del Rei Ferran sobre les Índies eren els
nostres drets, ja que érem els seus súbdits.
*d-1) Aquests drets de “posseir-nos com a
súbdits” s’heretaren, en primer
lloc, pel nét del rei Ferran, Carles (l’Emperador), i, després, van passar als
altres reis de la dinastia d’Àustria, establits geogràficament i imbuïts de
Castella totalment.
*d-2) No podem
pensar, per als nostres avantpassats, en drets
democràtics, amb els quals poguessen exigir al Rei, qui tenia
el poder polític absolut, el que era just. Estàvem
en mans de Dictadors coronats com a reis, els quals tenien en els seues mans
tots els poders.
*d-3) Per a
resoldre situacions d’injustícia, normalment, no hi
havia més remei que recórrer a les armes, com els
nostres avantpassats ho van haver de fer en diferents moments de la Història...
Sempre, amb resultats negatius per a ells i, fins i tot, per a nosaltres actualment,
ja que encara patim el resultat de tantes derrotes.
*d-4) Mentrestant, es van produir situacions
socials molt desagradables, com ara, el
bandolerisme, fruit, en bona part, del fet de no poder emigrar a les terres americanes
o d’altres parts del món, els cabalers (o fadristerns) dels matrimonis, els
quals no tenien l’herència com el fill primogènit, qui era el principal i quasi
l’únic hereu. Tampoc no podien practicar l’històric comerç cap a l’Orient,
perquè hi havia la gran muralla dels turcs. Tampoc no s’hi podien establir,
comerciant i emprenent obres, com ho feren, en gran manera, els anglesos i els
seus descendents: un dels resultats va ser la creació dels actuals Estats Units, d’Austràlia i d’altres
espais del món. És evident que,
bona part dels nostres avantpassats es trobaven sense els mitjans.
[e] Els membres
de les Órdens religioses que no pertanyien a territoris castellans, per a poder anar a missionar[1]
a Amèrica, normalment, simulaven que pertanyien a una província religiosa
castellana. Anteriorment, se’ls havia de traspassar a una
determinada província, per exemple, Andalusia o Castella, demanant que els hi
admetessen. Així, amb aquesta
simulació, podien traslladar-se a Amèrica, on havien de subjectar-se als interessos dels reis, residents a Madrid
de Felip II ençà.
No podem oblidar
la figura del gran català Sant Pere Claver, qui, de Mallorca estant, a instàncies dels seu Mestre espiritual, el
segovià Sant Alonso Rodríguez, es va mudar a Cartagena d’Índies, on fou esclau dels esclaus negres. La gran figura missionera de Ramon Llull sempre ha influït en el nostre
comportament missioner, com a promotors de l’esperit evangelitzador entre els
no cristians. Els primers evangelitzadors de les Illes Canàries foren
carmelites mallorquins i catalans, ja en el segle XIV. Sant Lluís Bertran[2], també va ser a Amèrica, en la part que, actualment, és Colòmbia, la
nació de la qual ostenta el patronatge.
[f] El meu
estimadíssim paisà, del meu poble de Petra, amic dels meus avantpassats, Sant Juníper Serra, de nom de fonts Miquel Serra i Ferrer, nascut en 1713, es va traslladar
a Amèrica en 1749, després de patir molts entrebancs pel que fa al permís de
poder mudar-hi, pel fet de ser mallorquí, com escriu el seu biògraf Fra
Francesc Palou[3], de
Palma, fundador de la ciutat de San Francisco. Sant Juníper morí en 1784 a la
Califòrnia, actualment, nord-americana. Un veritable “frare mallorquí”,
dels grans missioners en la Història de l’Evangelització dels pobles, unida a
l’obra de civilització, tal com ho consideraven en l’època de la Il·lustració,
amb les seues exigències. Volia que els
nadius fossen evangelitzats en la seua pròpia llengua[4],
tot i que, en el cas de l’Alta Califòrnia, n’eren molt diverses segons el lloc.
*f-1) Amb això, va
protagonitzar, junt amb els seus companys, en bona part, mallorquins i
catalans, l’obra a Amèrica
més pensada i realitzada en benefici dels naturals d’aquelles terres. Un cas molt semblant al que dugueren a terme els jesuïtes al Paraguai.
Ernesto Cardenal, davant la seua figura, em constatà que ell considerava que
era un vertader evangelitzador, imbuït de la teologia de l’Alliberament. Jo
crec, sincerament, que és així.
*f-2) Com hem
al·ludit en altres divisions, els Reis Castellans i els de Portugal i els seus
representants a Amèrica, ostentaven el patronat i el domini sobre l’actuació dels
missioners en les terres d’ultramar. Juníper
Serra va patir molt pel motiu de la intervenció de les autoritats civils.
*f-3) Fou la
darrera expedició castellano-espanyola a Amèrica, i podem dir que l’única
realitzada, accidentalment, per mallorquins i catalans majoritàriament. Va sobrevenir la independència de la
majoria d’aquells territoris dels seus històrics dominadors castellans.
La part civil i
la militar de l’entrada en la Califòrnia Septentrional, en els primers moments,
fou dirigida per Gaspar de Portolà[5],
català de Balaguer, a qui acompanyaven soldats procedents de Catalunya. Sant
Juníper Serra va tenir excel·lents relacions amb Gaspar de Portolà, però no amb
els seus successors, qui, normalment, foren una rèmora i una gran dificultat
per al treball a favor dels nadius, que, com hem indicat, estava, d’una manera
especial, en mans dels missioners.
*f-4) Quan la
Califòrnia Septentrional va passar a formar part dels Estats Units d’Amèrica,
en 1848, s’ha considerat, a l’avui Sant Juníper Serra, també com a Fundador de l’importantíssim Estat de
Califòrnia, en el seu aspecte civil. És dels grans
mentors de tota la Nació nord-americana i la seua estàtua, col·locada en un
lloc important del Capitoli de Washington, representa el primer Estat nord-americà,
Califòrnia, per considerar-li com a Pare i com a Fundador.
*f-5) Encara
estem en el segle de les grans represàlies, les quals vam patir després de la
Guerra de Successió: el segle XVIII. En aquest segle, quasi al capdavall, té
lloc la independència de les Colònies
angleses, origen dels Estats Units d’Amèrica, per a la independència de la qual, indirectament, vam contribuir amb la
Guerra de Successió, ja que, amb la nostra actuació en aquesta guerra, amb la
sang dels nostres avantpassats, ajudàrem a la constitució del poder anglès en
el món.
A les darreries
del segle XVIII, esdevé la Revolució
francesa, amb el seu missatge de sang i d’odi acumulat, de
feia molt de temps enllà, contra el poder de les monarquies absolutes i contra
els altres poders de la societat, com ara, l’eclesiàstic i el nobiliari.
Actualment, la democràcia propugna uns drets igualitaris per a tots.
[1]
Nota de la traducció. Vol dir “Predicar en missió”.
[2]
Nota de la traducció. Sant
Lluís Bertran, de nom Lluís Bertran Eixarch (ciutat de València, 1526-1581).
[3]
Nota de la traducció. Fra Francesc Palou (Petra, 1723- Ciutat de Mèxic, 1789),
fou un missioner franciscà, administrador i historiador. Juntament amb Fra
Juníper Serra, va contribuir a construir nombroses missions a tot Mèxic i a
Califòrnia. Report accessible en Viquipèdia el 23 de juny del 2024, on també es
comenta que féu la biografia de Fra Juníper Serra.
[4]
Nota de la traducció. En la
llengua vernacla, és a dir, en la que parlaven aquells indígenes.
[5]
Nota de la traducció. Gaspar de Portolà i Rovira (1716-1786), com poguérem
llegir en “Viquipèdia” el 30 de juny del 2024, fou soldat, administrador
i, a més, explorador català com també governador civil de Califòrnia (açò, de
1767 a 1770) i fundador de les ciutats de San Diego i Monterrey. A banda, el
text posava que “El grup d’en Portolà, que incloïa el Pare Juníper Serra, el
President de les Missions i nombrosos missioners, colons i milicians de la
Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, va sortir de Velicatà el 15 de
maig” de 1769.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada