Paraules de hui, 16 de juny del 2023, a Pere, un amic que m'havia enviat aquest missatge junt amb una foto d'una xicoteta foguera en una casa, com si fos en hivern.
<<*El Carbó*
Un home, que anava periòdicament a trobades amb els seus amics, de sobte, sense avisar, va deixar de participar en les seves activitats.
Passades unes setmanes, una nit molt freda, un integrant del grup va decidir visitar-lo. Va trobar l'home a casa, sol, assegut davant la llar de foc. Hi cremava una foguera brillant i acollidora.
Endevinant el motiu de la visita, l'home li va donar la benvinguda. Es va fer un gran silenci.
Els dos homes només contemplaven la dansa de les flames al voltant dels troncs de llenya que espurnejaven a la llar de foc.
Passats uns minuts, el visitant, sense dir res, va examinar les brases que es formaven i en va triar una, la més incandescent de totes i la va retirar a un costat de la llar de foc amb unes tenalles.
Aleshores, va tornar a seure.
L'amfitrió parava atenció i, al cap d'una estona, la flama de la brasa solitària va minvar, fins que finalment, va fer una brillantor momentània i el seu foc es va apagar. De sobte.
En poc temps, el que era una mostra de llum i d'escalfor, no era més que un negre, fred i mort tros de carbó.
Van intercanviar molt poques paraules, a banda de la salutació.
Abans de preparar-se per marxar, el visitant va tornar a agafar el carbó, ara fred i inútil, amb les tenalles, i el va tornar a posar al bell mig del foc.
Immediatament, la brasa es va tornar a encendre, alimentada per la llum i l'escalfor dels carbons que tenia al seu voltant.
L'amfitrió li va dir: "Gràcies per la teva visita i per la teva bellíssima lliçó. Tornaré al grup".
Perquè s'extingeixen els grups?
Molt simple: perquè cada integrant que se'n retira treu foc i escalfor a la resta.
Als integrants d'un grup, cal recordar-los que formen part de la flama.
És bo recordar-los que tots som responsables de mantenir la nostra flama (la de cadascú de nosaltres) encensa i que hem de promoure la unió entre tots per tal que el foc sigui realment fort, eficaç i durador.
No passa res si, de vegades, ens molesta que arribin tants missatge al _xat_: el que és important és estar connectats, alguns en silenci, d'altres molt actius, amb les nostres diferències d'opinió i de caràcter.
*Els amics que estem reunits aquí ho estem per conèixer-nos, aprendre, intercanviar idees, o, simplement, per saber que no estem sols, que hi ha un grup d'Amics i Família amb el que podem comptar.*
*Mantinguem viva la flama.*🔥
Tot i que alguns només enviïn missatges esporàdicament, és bo saber que *mantenen la seva flama encensa!*
Gràcies a cadascun de vosaltres per formar part de la meva foguera!!! 👍🏻>>.
— Gràcies, Pere, i bona nit,
Molt interessant. Una veritat com un temple.
El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel) i requereix, com el relat, estar oberts a tots i a tots els punts de vista.
En acabant, fer una tria de lo que et reporten, lligar caps, ser agraït, no fer burla de ningú, etc..
I, òbviament, els peus tocant terra, no tensar la corda, ni deixar-lo caure. I lo que deia Erasme de Ròtterdam al futur Carles I (en el llibre "Educació del príncep cristià", el qual recomane com a alternativa a l'obra "El príncep", de Maquiavel): tractar de no menysprear ningú. El motiu: aquell et podria declarar la guerra o, per exemple, podria cercar bons amics i guanyar-te la mà. Això, hui, de vesprada, ho he associat a l'actitud de molts polítics catalans i de molta premsa catalana, quant al tema de la política (i de les paraules) de Sílvia Orriols.
Al meu coneixement, i ho he comentat amb Josep Maria Mallarach (i ell, amb mi), (...) hi ha una tendència cap a la uniformitat i no cap a la democràcia (obertura al diàleg). Així, Carles Puigdemont feu costat a Pablo Iglesias (de línia comunista, espanyolista i patriarcal). ¿Per què no a una independentista? ¿Ja no ho és, ell?
Imagina't què passaria si l'estel es tomba cap a l'esquerra i tu intentes portar-lo cap a una posició més intermèdia. Salvaríem el joc. Ara bé, si s'inclinàs cap a la banda dreta i no hi actuàssem,... cauria a terra i s'acabaria el joc.
Per això, és tan important no menysprear ningú per mitjà de la paraula, ni de la prepotència. Ben diferent és que te'n vages a una botiga i que, per exemple, després de la compra, te n'isques: això no és desconsideració, sinó sentit comú.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana,
Lluís>>.
Una entrada en relació amb la visió que Erasme de Ròtterdam tenia de la política i amb algunes línies sobre el seu llibre esmentat: https://aboriginemag.com/erasme-de-rotterdam/
"Educació del príncep cristià", el llegíren Pere Riutort i un amic meu quan estudiaven Teologia. El recomane.
Avant les atxes i amb els vostres projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada