Persones que viuen com ocells que volen

 Vos adjunte unes paraules a un amic (ací, Josep) que, entre altres coses, és psicòleg i ha sigut mestre d'institut:

<<Bon dia, Josep, 

L'escrit de Leonardo Boff, molt interessant i hi estic d'acord. 

Ahir, posí en Twitter que la festa de Sant Joan és patriarcal. 

Hi hagué qui m'insultà, qui em desqualificava i algú, irònicament o indirectament, em comentava que vivíem en el 2023 i no en 1932 (quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover, que recopilà més de quatre-cents relats mallorquins en llengua catalana).

(...) cobres sense haver d'anar a treballar per a un altre...

En eixe sentit, quan hui m'han parlat els meus pares (...), els he dit:

— Això és fàcil d'entendre. Jo, des d'octubre del 2004, soc pensionista i el fet (...) de poder desenvolupar més lo que sí que t'ompli, lo que va més amb tu,... Això, ho veig en més d'un passatge de l'explanació de Pere [ Riutort]: es nota que ja no està en la universitat, que ja té més de setanta anys (la començà a escriure cap al 2008) i que posa lo que, més d’u, no s'atreviria a plasmar.

Per això, hi ha qui et desqualifica. (...) Tinc dos amics nascuts en 1929 [= Ricard Jové Hortoneda i Joan Sala Vila], molt oberts a persones de totes les edats. ¡I encara n'aprenc; i ells, de tu! Això no té preu. És viure content, però no flatós.

Afegiré que, en el 2022, un home m'escrigué que ell havia anat a les festes patronals del Camp de Mirra i que considerà interessant i atrevit que hagués escrit sobre l'educació matriarcal. 

Enhorabona i avant les atxes.

Una forta abraçada.

Nota: Per cert, com els he adduït, m'agradaria viure molts anys, com l'àvia Damiana i com un amic que feu els noranta-cinc (2013): bon cap, bon cor, creatiu, amable, bones cames i diners per a tirar avant com ell>>.

Aquest amic del 2013 no tenia estudis, però, amb noranta-cinc anys, llegia alguns llibres.